Església de Sant Eustaqui de París

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Església de Sant Eustaqui de París
StEustache von SW.JPG
Dades
Tipus església
Data de creació o fundació 1532
Característica
Estil arquitectònic Art gòtic
Ubicació geogràfica
EstatFrança
RegióIlla de França
MetròpoliMetròpolis del Gran París
CiutatParís
Districte municipal1r districte de París
Administrative quarter of Parisquartier des Halles
Localització rue du Jour Tradueix, 2
48° 51′ 48″ N, 2° 20′ 42″ E / 48.863333333333°N,2.345°E / 48.863333333333; 2.345Coord.: 48° 51′ 48″ N, 2° 20′ 42″ E / 48.863333333333°N,2.345°E / 48.863333333333; 2.345
Monument històric catalogat
Data 1862
Identificador PA00085795
Activitat
Diòcesi arquebisbat de París
Religió catolicisme
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L'Església de Sant Eustaqui de París (en francès:Église Saint-Eustache de Paris és l'edifici d'una parròquia catòlica dins la ciutat de París en el seu districte primer (1er arrondissement de Paris) i al barri quartier des Halles. Es va començar a construir l'any 1532 i es va acabar l'any 1633. Els seus estils arquitectònics són el gòtic i el del renaixentista. Fa 105 metres de llargada exterior. 43,5 m d'amplada i la seva volta fa 33,5 m.

Història[modifica]

La primera església construïda en aquest lloc es remunta al segle XIII. Amb una capella consagrada a Santa Agnès de Roma. Aquesta capella seria la donació d'un burgès de parís, Jean Alais, qui l'hauria fet construir en agraïment al dret que el rei Philippe Auguste li va atorgar de cobrar per cada panera de peix que entrés als mercats (Halles).

Des de 1223, Sainte-Agnès va ser erigida en parròquia amb el nom de Saint-Eustache. La raó més probable del canvi de nom seria l'arribada d'una relíquia de Sant Eustaqui màrtir a la nova església que anteriorment es trobava a l'abadia de Saint-Denis. L'església va ser engrandida diverses vegades.

Al segle XIV, el rei Philippe VI conservà la seva protecció reial. El 1483, Louis XI la confirmà.[1]

L'església de 1532[modifica]

Église Saint-Eustache en el plànol de Truschet i Hoyau (1550).
Antiga façana occidental de Saint-Eustache.

El 1532, finalment es va decidir construir una església digna del centre de París. La primera pedra es va posar el 19 d'agost pel mercader Jean de la Barre. Els treballs van ser confiats successsivament a Boccador, Nicolas Le Mercier i Charles David, gendre de l'anterior. Va ser construïda en estil gòtic en plena època del Renaixement, l'església té una arquitectura harmoniosa amb antigues columnes gregues i romanes i línies encara de l'Edat Mitjana.

La construcció es va veure ralentida per dificultats de finançament.

Després de moltes interrupcions, l'església es va acabar l'any 1633 i es va consagrar el 26 d'abril de l'any 1637 per Jean-François de Gondi, arquebisbe de París.

Evolució de la façana occidental entre la fi del segle XVI i l'inici del segle XVIII

Personalitats i esdeveniments[modifica]

L'església de Saint-Eustache ha estat el lloc de nombrosos batejos, matrimonis i sepultures de grans personalitats.

Richelieu, Molière, Jean-François Regnard i Madame de Pompadour hi van ser batejats.

Louis XIV hi va fer la seva primera comunió, 1649.

Sully, Lully i Pomponne s'hi van casar.

El cos de de Mirabeau es troba dins l'església des del 3 d'agost de 1791, on Joseph-Antoine Cerutti pronuncià l'oració fúnebre. Colbert hi va ser enterrat (1683) com també Scaramouche, Rameau, François de Chevert, almirall de Tourville, Voiture, Vaugelas, Marivaux, Montesquieu, Madame de Tencin; La Fontaine, Mirabeau i la mare de Mozart, Anna Maria Pertl.

L'oració fúnebre de Turenne va ser pronunciada el 1676 per Fléchier.[2] Igualment a Saint-Eustache Jean-Baptiste Massillon va pronunciar el seu sermó el 1704. Més tard, Berlioz hi dirigí la primera execució del seu Te Deum el 30 d'abril de 1855 i Franz Liszt, la seva Messe solennelle, el 15 de març de 1896.[3]



Entrada nord de l'església



Plantilla:...


  • La taula Tobie et l’ange[4] (1575-1580), del pintor Santi di Tito (1536-1603) posada el 1811.
  • Le Martyre de saint Eustache per Simon Vouet (1590-1649)
  • Un dels dos exemplars coneguts de les Disciples d'Emmaüs, de Rubens, (1611).



Pintures en taula
  • Pintures monumentals a la Capella Saint-Eustache, per Alphonse Le Hénaff el 1855: Vocation de Saint-Eustache;[6] Le Baptême de Saint-Eustache[7]

Orgues[modifica]

Els grans orgues.

Amb 8.000 tubs, és l'orgue més gran de França.

Des de 1989, cadascuna de les seves dues consoles estan compostes de :

  • 5 teclatsde 61 notes i un pedal de 32 notes ;
  • 101 jocs, 147 rangs, 8.000 tubs.

Saint-Eustache té un orgue des del segle XVI. L'anterior orgue va ser destruït per un incendi el 1844, va ser reconstruït de 1849 a 1854 per Charles Spackmann Barker i Charles Verschneider. L'instrument, havent sofert pels esdeveniments de la Comuna de París (1871) va ser reconstruït el 1879 per Joseph Merklin i després modificat a les dècades de 1920 i 1930.

Notes i referències[modifica]

  1. Lettres patentes de Louis XI, signé par ses conseillers au nom du roi, Paris, août 1483 (Il s'agit des dernières lettres patentes de Louis XI)
  2. Abbé Duplessy, Paris religieux, Guide artistique, historique et pratique, A. Roger et F. Chernoviz Éditeurs, Paris, 1900, p.22.
  3. Jacques Hillairet - Dictionnaire historique des rues de Paris - T.1, p.686
  4. Base RETIF INHA. Référence : INHA__OEUVRE__12115. http://www.purl.org/inha/agorha/003/12115
  5. Keith Haring Triptych in St. Eustache, Kelli Cox, site TravelBlog.
  6. Referència n. PM75003000, a la base de dades Palissy, del Ministeri de Cultura francès.
  7. Referència n. PM75003001, a la base de dades Palissy, del Ministeri de Cultura francès.


Bibliografia[modifica]

  • Du Bastiment des Temples Materiels, pour l'exercice et profession de la religion, a l'honneur, gloire, & exaltation du tres-hault & tres-sainct, nom du Dieu vivant, tou-puissant & eternel. A Tres-Chrestienne Princesse, Catherine de Médicis, mere du Roy, & à tous autres Paroissiens de sainct Eustache à Paris. Par M. René Benoist, Angevin, Docteur &…. À Paris chez Nicolas Chesneau 1578.
  • Traité sur la nécessité d'édifier temples et églises, précédée d'une adresse à la reine-mère Catherine de Médicis pour la poursuite des travaux de l'église Saint-Eustache à Paris.
  • Les orgues de Paris, Béatrice de Andia, Jean-Louis Coignet, Michel le Moël; Éd. Action artistique de la Ville de Paris.
  • L'Orgue, souvenir et avenir, Jean Guillou, Paris 1989, Éd. Buchet-Chastel
  • Sophie Descat, Les travaux de Pierre-Louis Moreau pour la fabrique Saint-Eustache dans la seconde moitié du Plantilla:XVIIIe siècle, p. 207-230, Société française d'archéologie, Bulletin monumental, année 1997, Plantilla:Numéro (Lire en ligne)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de Sant Eustaqui de París Modifica l'enllaç a Wikidata