Tiberio Fiorilli
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 novembre 1608 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 7 desembre 1694 (86 anys) París |
| Sepultura | església de Sant Eustaqui de París |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de teatre |
 | |
Tiberio Fiorilli, (Nàpols, 9 de novembre de 1608 − París 7 de desembre de 1694),[1] va ser un actor italià de la commedia dell'arte, que va crear el personatge Scaramouche. Va ser especialment popular a França, on era director del Teatre Italià de París.[2]
Va actuar en el teatre italià i, per raons desconegudes, l'any 1640 va marxar a París, potser afegit a una companyia teatral itinerant. Va freqüentar la Cort del rei Lluís XIII, perquè la reina havia vist una obra seva i li va agradar. Es diu que una vegada, el delfí, futur rei Lluís XIV, que aleshores era un infant, estava plorant i Fiorilli el va aconseguir distreure amb les seves actuacions i ganyotes. El rei va quedar tan satisfet que Fiorilli es va convertir en el divertiment indispensable del noi i en qualsevol moment el demanava. A partir d'aquell dia, va rebre l'ordre d'anar a la cort cada vespre per divertir el príncep, cosa que va fer molt popular la figura de Scaramouche. A partir d'aquí el personatge es va incorporar als ja coneguts de la Commedia dell'arte. El rei el va protegir fins al final de la seva vida.[2]
L'estil de Fiorilli era diferent d'altres actors de la Commedia dell'arte. Es va treure la màscara que portava i utilitzava l'expressivitat del seu rostre per potenciar el seu paper. Tenia uns ulls grans i unes celles poblades i el seu nas llarg contribuïa a donar-li expressivitat. Portava a més uns espessos bigotis que emmarcaven les comissures de la boca i una perilla fina i curta. Aquesta forma d'actuació va influir en Molière i sembla que els dos actors van establir una estreta relació durant els anys que van compartir els mateixos teatres.[3]
A la dècada de 1670, Fiorilli va representar Scaramouche a Londres amb gran èxit. Tenia una gran flexibilitat corporal, i a les seves actuacions incorporava la dansa i les acrobàcies. Se sap que als 80 anys encara tenia la capacitat de simular una puntada de peu a la cara d'un altre actor. Va morir a París i està enterrat a l'Església de Sant Eustaqui.[1]
Obres sobre Scaramouche[modifica]
- Angelo Constantini, dit Mezzetin, va escriure unaVie de Scaramouche ben documentada (Paris 1695 i Brussel·les 1699).
- Rafael Sabatini va escriure un novel·la titulada Scaramouche, lliurement inspirada en Fiorelli (1921)
- Scaramouche (pel·lícula de 1923) pel·lícula de Rex Ingram amb Ramon Novarro i Alice Terry, adaptació de la novel·la
- Scaramouche (pel·lícula de 1952) pel·lícula de George Sidney amb Stewart Granger, Janet Leigh, Eleanor Parker i Mel Ferrer, adaptació de la novel·la.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 The New Encyclopædia Britannica vol. IV. Chicago, Ill.: Encyclopaedia Britannica, 1992, p. 787. ISBN 9780852295113.
- ↑ 2,0 2,1 Banham, Martin. The Cambridge guide to theatre. Cambridge: Cambridge University Press, 1992, p. 373. ISBN 9780521429030.
- ↑ Gaines, James F. (ed.). The Molière Encyclopedia. Westport, Conn.: Greenwood, 2002, p. 419-420. ISBN 9780313312557.
Font[modifica]
- Alphonse Royer, Histoire universelle du théâtre, t. 3, Paris, A. Franck, 1870, p. 246-7.
Enllaços externs[modifica]
- Tiberio Fiorilli sur le site César
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tiberio Fiorilli |