Església de Santa Marta

Infotaula d'edifici Església de Santa Marta
El carrer de la Riera de Sant Joan, amb l'església de Santa Marta, el 1908
Dades
Tipus	Església
Característiques
Estat d'ús	enderrocat o destruït
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Gòtic (Barcelonès)
41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 40″ E
Plànol
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Barcelona

Santa Marta fou una antiga església de Barcelona ubicada entre l'actual carrer de la Tapineria, l'avinguda de la Catedral i la Via Laietana. S'hi accedia des dels carrers de la Riera de Sant Joan i l'Avellana. Adossat a ella hi havia un hospital o hospici dedicat a l'atenció dels peregrins i els malalts.

Façana de Santa Marta, reubicada al recinte de l'Hospital de Sant Pau

Enderrocada per les feines d'obertura de la Via Laietana, només se n'ha conservat la façana barroca, que fou traslladada a un dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau, llavors una obra de nova construcció.

Excavacions arqueològiques

El 1920, Agustí Duran i Sampere hi va ordenar una intervenció arqueològica per poder documentar part d'una vil·la romana suburbana del segle ii. D'aquesta es varen descobrir diverses habitacions de la pars urbana, amb paviments de mosaic. Aquest conjunt posteriorment fou conegut com a Antoni Maura i conservat com a centre museogràfic. Al segle iii, l'espai fou ocupat per una necròpoli paleocristiana. Els enterraments consistiren en sepulcres construïts amb teules planes, de dos vessants o en forma de caixa, coberta amb teules. D'aquesta manera van anar apareixent més sepulcres dels documentats en l'altra campanya, i altres de diferents tipologies. Però el que cal destacar és la documentació de les estructures d'una vil·la romana del segle ii, de la qual un dels àmbits presentava una paret de forma absidal, amb un paviment de mosaic de composició geomètrica. Cap al segle iii aquesta vil·la sembla que es va destruir i es va utilitzar la zona com àrea del cementiri. D'aquest ús seria el mosaic policrom localitzat al límit del solar excavat, situat cronològicament al segle v i clarament cristià, ja que un dels motius representats era un crismó a la part central, enquadrat dins una sanefa amb el motiu de la trena. Aquest mosaic es va atribuir a la coberta d'un sepulcre d'un personatge il·lustre. En l'àrea delimitada per aquest mosaic es distribuïen altres sepulcres molt més senzills, tots soterrats.

Bibliografia

• Balil, A., 1964. Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, Instituto Español de Arqueología - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
• Barral Altet, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
• Duran i Sanpere, A., 1972. Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959, Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
• Beltrán de Heredia Bercero, J., 2010. La cristianización del suburbium de Barcino. Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografía, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
• Beltrán de Heredia Bercero, J., La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII Arxivat 2010-08-13 a Wayback Machine.. XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010]
• Beltrán de Heredia Bercero, J., 2010. Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología. Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49
• Jordi PEÑARROJA Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261.

Enllaços externs

• http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/afceccf/id/26052