Església de Santa Marta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Església de Santa Marta
Dades
Tipus església
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
 41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 40″ E / 41.3842°N,2.17788°E / 41.3842; 2.17788
Activitat
Diòcesi arquebisbat de Barcelona
Modifica les dades a Wikidata

Santa Marta fou una antiga església de Barcelona ubicada entre l'actual carrer de Tapineria, l'avinguda de la Catedral i la Via Laietana. S'hi accedia des dels carrers de Riera de Sant Joan i del c. de l'Avellana. Adossat a ella hi havia un hospital o hospici dedicat a l'atenció dels peregrins i els malalts.[1] Enderrocada per les feines d'obertura de la Via Laietana només s'ha conservat la seva façana barroca que fou traslladada a un dels pavellons de l'Hospital de Sant Pau llavors una obra de nova construcció.

El 1920 Agustí Duran i Sampere va ordenar una intervenció arqueològica per poder documentar part d'una vil·la romana suburbana del segle II dC. D'aquesta es varen descobrir diverses habitacions de la pars urbana, amb paviments de mosaic. Aquest conjunt posteriorment és conegut com a Antoni Maura, i conservat com a centre museogràfic. Al segle III dC l'espai fou ocupat per una necròpolis paleocristiana. Els enterraments consistiren en sepulcres construïts amb teules planes, de dos vessants o en forma de caixa, coberta amb teules. D'aquesta manera van anar apareixent més sepulcres dels documentats en l'altra campanya, i altres de diferents tipologies. Però el que cal destacar és la documentació de les estructures d'una vil·la romana del segle II, de la qual un dels àmbits presentava una paret en forma absidal i tenia un paviment de mosaic de composició geomètrica. Cap al segle III aquesta vil·la sembla que es va destruir i es va utilitzar la zona com àrea del cementiri. D'aquest ús seria el mosaic policrom localitzat al límit del solar excavar, situat cronològicament al segle V i clarament cristià, ja que un dels motius representats era un crismó a la part central, enquadrat en una sanefa amb el motiu de la trena. Aquest mosaic es va atribuir a la coberta d'un sepulcre d'un personatge il·lustre. Altres sepulcres molt més senzills es distribuïen en l'àrea delimitada per aquest mosaic, tots soterrats.[2][2]

Referències[modifica]

  1. https://books.google.es/books?id=Aoe7LjvbiwgC&dq=Santa%20Marta%20riera%20de%20san%20juan&hl=ca&pg=PA496#v=onepage&q=Santa%20Marta%20riera%20de%20san%20juan&f=false
  2. 2,0 2,1 «Església de Santa Marta». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS). Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «» està definit diverses vegades amb contingut diferent.

Bibliografia[modifica]

  • Balil, A., 1964. Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, Instituto Español de Arqueología - Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid.
  • Barral Altet, X., 1978. Mosaïques et médiévales de la Regio Laietana (Barcelona et ses environs), Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la Universidad de Barcelona, Barcelona.
  • Duran i Sanpere, A., 1972. Les exploracions arqueològiques entre els anys 1920 i 1959, Barcelona i la seva història. La formació d'una gran ciutat 1, Documents de Cultura, Ed. Curial, Barcelona, pp. 23-64.
  • Beltrán de Heredia Bercero, J., 2010. La cristianización del suburbium de Barcino. Las áreas suburbanas en la ciudad histórica. Topografia, usos, función. Monografía de Arqueología Cordobesa 18, Córdoba, pp. 363-396.
  • Beltrán de Heredia Bercero, J., La Barcelona tardoantiga: urbanisme, societat i comerç als segles V-VII. XI Congrés d'Història de Barcelona, La ciutat en xarxa (Barcelona, 2009), Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona. [Data de consulta: 24/11/2010]
  • Beltrán de Heredia Bercero, J., 2010. Barcino, de colonia augustea a sede regia en época visigoda. Las transformaciones urbanas a la luz de las nuevas aportaciones de la arqueología. Arqueología, Patrimonio, y desarrollo urbano. Problemática y soluciones, Girona, pp. 31-49

Enllaços externs[modifica]