Perífrasi: diferència entre les revisions
Substituir enllaç vermell ("anòmica") per un ("anòmia") amb més probabilitats d'esdevenir article i que ja té enllaç des de Anomia per la plantilla "distingir|anòmia". Seria sinònim i preferit a Afàsia anòmica, vermell amb enlllaços |
|||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
Aquest terme, especialment el seu sinònim, '''circumloqui''', també es refereix al fenomen provocat per un trastorn neuronal o psicològic que impedeix la pronúncia d'alguna paraula o paraules<ref>{{Ref-llibre|cognom=Colomé|nom=Montserrat Cortès i|títol=Introducció a la psicologia del llenguatge i de la comunicació|url=https://books.google.es/books?id=BIRKBgAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=ca|data=2008-11-13|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=9788447533237}}</ref>. Aquest fet obliga la persona afectada a utilitzar descripcions, sinònims, eufemismes o altres formes d'expressar les idees per mantenir el seu nivell de comunicació. |
Aquest terme, especialment el seu sinònim, '''circumloqui''', també es refereix al fenomen provocat per un trastorn neuronal o psicològic que impedeix la pronúncia d'alguna paraula o paraules<ref>{{Ref-llibre|cognom=Colomé|nom=Montserrat Cortès i|títol=Introducció a la psicologia del llenguatge i de la comunicació|url=https://books.google.es/books?id=BIRKBgAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false|llengua=ca|data=2008-11-13|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=9788447533237}}</ref>. Aquest fet obliga la persona afectada a utilitzar descripcions, sinònims, eufemismes o altres formes d'expressar les idees per mantenir el seu nivell de comunicació. |
||
Aquest fenomen pot ser provocat per un trastorn del desenvolupament<ref>{{Ref-publicació|cognom=Navarro|nom=Maria Isabel|article=El trastorn específic del Llenguatge: més enllà del perfil psicolingüistic|publicació=Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1416646|exemplar=17|data=2005-01-01|pàgines=75–94|issn=1138-3194}}</ref> o bé per un [[accident vascular cerebral]] o [[malaltia degenerativa]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rodríguez-Ferreiro|nom=Javier|cognom2=Coll-Florit|nom2=Marta|cognom3=Andreu|nom3=Llorenç|cognom4=Sanz-Torrent|nom4=Mònica|article=L’afectació del llenguatge en la malaltia d’Alzheimer|publicació=Llengua, societat i comunicació|llengua=ca|url=http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3627|volum=0|exemplar=10|data=2012-10-30|pàgines=39–45|issn=16975928}}</ref> que provoquen una [[afàsia]] [[anòmica]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Jodar|nom=Mercè|cognom2=Redolar|nom2=Diego|títol=Neuropsicologia del llenguatge|url=https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Psicologia/Neuropsicologia/Neuropsicologia_(Modul_3).pdf|edició=|llengua=català|data=|editorial=FUOC|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>, o impossibilitat d'anomenar conceptes. |
Aquest fenomen pot ser provocat per un trastorn del desenvolupament<ref>{{Ref-publicació|cognom=Navarro|nom=Maria Isabel|article=El trastorn específic del Llenguatge: més enllà del perfil psicolingüistic|publicació=Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1416646|exemplar=17|data=2005-01-01|pàgines=75–94|issn=1138-3194}}</ref> o bé per un [[accident vascular cerebral]] o [[malaltia degenerativa]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rodríguez-Ferreiro|nom=Javier|cognom2=Coll-Florit|nom2=Marta|cognom3=Andreu|nom3=Llorenç|cognom4=Sanz-Torrent|nom4=Mònica|article=L’afectació del llenguatge en la malaltia d’Alzheimer|publicació=Llengua, societat i comunicació|llengua=ca|url=http://revistes.ub.edu/index.php/LSC/article/view/3627|volum=0|exemplar=10|data=2012-10-30|pàgines=39–45|issn=16975928}}</ref> que provoquen una [[afàsia]] [[anòmia|anòmica]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Jodar|nom=Mercè|cognom2=Redolar|nom2=Diego|títol=Neuropsicologia del llenguatge|url=https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Psicologia/Neuropsicologia/Neuropsicologia_(Modul_3).pdf|edició=|llengua=català|data=|editorial=FUOC|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>, o impossibilitat d'anomenar conceptes. |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
| Línia 23: | Línia 23: | ||
[[Categoria:Recursos literaris]] |
[[Categoria:Recursos literaris]] |
||
[[Categoria:Retòrica]] |
[[Categoria:Retòrica]] |
||
[[Categoria:Signes i símptomes neurològics]] |
|||
Revisió del 03:34, 15 set 2016
La perífrasi és una figura de retòrica amb la qual el significat d'una paraula o d'una frase ve expressat mitjançant la descripció de la seva relació amb uns altres elements: així s'obté una sèrie diversa de paraules o de frases, en general més llarga. Aquesta paraula prové del grec, perí, entorn, phrázo, dir, mentre que el seu sinònim circumlocució (o circumloqui) procedeix del llatí. Signifiquen totes dues "fer una frase a l'entorn".
Les perífrasis es poden emprar a la llengua formal per a defugir una repetició del mateix mot o nom, per a fer més entenedor un concepte complicat des del punt de vista tècnic, o també per a evitar unes paraules que es poden interpretar com a no respectuoses (eufemismes), però també per a donar tonalitats diverses a l'objecte (amb una tonalitat celebrativa, ridiculitzant o d'altra mena).
Exemples:
- El cap i casal (la capital)
- La ciutat dels ponts (Alcoi)
- La substància grisa (la intel·ligència)
- El rei dels animals (per al lleó)
- El país del futbol (referint-se a Brasil)
Existeixen, a més, les perífrasis verbals.
Trastorn psicolingüístic
Aquest terme, especialment el seu sinònim, circumloqui, també es refereix al fenomen provocat per un trastorn neuronal o psicològic que impedeix la pronúncia d'alguna paraula o paraules[1]. Aquest fet obliga la persona afectada a utilitzar descripcions, sinònims, eufemismes o altres formes d'expressar les idees per mantenir el seu nivell de comunicació.
Aquest fenomen pot ser provocat per un trastorn del desenvolupament[2] o bé per un accident vascular cerebral o malaltia degenerativa[3] que provoquen una afàsia anòmica[4], o impossibilitat d'anomenar conceptes.
Referències
- ↑ Colomé, Montserrat Cortès i. Introducció a la psicologia del llenguatge i de la comunicació. Edicions Universitat Barcelona, 2008-11-13. ISBN 9788447533237.
- ↑
- ↑ Rodríguez-Ferreiro, Javier; Coll-Florit, Marta; Andreu, Llorenç; Sanz-Torrent, Mònica «L’afectació del llenguatge en la malaltia d’Alzheimer». Llengua, societat i comunicació, 0, 10, 30-10-2012, pàg. 39–45. ISSN: 16975928.
- ↑ Jodar, Mercè; Redolar, Diego. Neuropsicologia del llenguatge. Barcelona: FUOC.