Josep Abril i Llinés: diferència entre les revisions
m Robot normalitza el tag de referències |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Començà com a aprenent d'adroguer a [[Sabadell]], va presidir uns anys el [[Foment Mercantil Sabadellenc]] i fou militant de la [[Lliga Regionalista]]. El 1909 es presentà a les eleccions municipals de Sabadell en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor. Durant la [[Setmana Tràgica]] proclamà la República a Sabadell amb [[Manuel Folguera Duran]]. Per aquest motiu hagué d'exiliar-se i s'establí a [[Santiago de Xile]], on fou propietari d'un petit cafè-pastisseria. El 1916 es féu soci del [[Centre Català de Santiago de Xile]], on es distingí per defensar un nacionalisme radical, i el 1918 donà suport el [[Comitè Nacional Català]]. |
Començà com a aprenent d'adroguer a [[Sabadell]], va presidir uns anys el [[Foment Mercantil Sabadellenc]] i fou militant de la [[Lliga Regionalista]]. El 1909 es presentà a les eleccions municipals de Sabadell en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor. Durant la [[Setmana Tràgica]] proclamà la República a Sabadell amb [[Manuel Folguera Duran]]. Per aquest motiu hagué d'exiliar-se i s'establí a [[Santiago de Xile]], on fou propietari d'un petit cafè-pastisseria. El 1916 es féu soci del [[Centre Català de Santiago de Xile]], on es distingí per defensar un nacionalisme radical, i el 1918 donà suport el [[Comitè Nacional Català]]. |
||
El 1922 s'afilià a [[Estat Català]] i el 1923 fundà el [[Comitè de Publicitat Catalana de Xile]], plataforma independentista per a divulgar |
El 1922 s'afilià a [[Estat Català]] i el 1923 fundà el [[Comitè de Publicitat Catalana de Xile]], plataforma independentista per a divulgar els objectius del catalanisme a [[Xile]] aconseguir el suport dels catalans d'Amèrica a la causa de [[Francesc Macià]], de qui, però, se'n distancià el 1928. Va fundar el [[Grup Separatista Avant]] de Montevideo i a Santiago de Xile publicà els periòdics ''Canigó'' (1927) i ''Catalunya'' (1926-1927), que fou suspès per pressions de l'ambaixada espanyola.<ref>{{GEC|0256469|Josep Abril i Linés}}</ref> |
||
== Obres == |
== Obres == |
||
Revisió del 16:46, 18 març 2017
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 febrer 1879  el Masnou (Maresme) |
| Mort | 28 agost 1929 (50 anys) Santiago de Xile |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Lliga Regionalista Estat Català |
Josep Abril i Llinés (el Masnou, Maresme, 1879 — Santiago de Xile, 1929) fou un comerciant i polític català.
Començà com a aprenent d'adroguer a Sabadell, va presidir uns anys el Foment Mercantil Sabadellenc i fou militant de la Lliga Regionalista. El 1909 es presentà a les eleccions municipals de Sabadell en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor. Durant la Setmana Tràgica proclamà la República a Sabadell amb Manuel Folguera Duran. Per aquest motiu hagué d'exiliar-se i s'establí a Santiago de Xile, on fou propietari d'un petit cafè-pastisseria. El 1916 es féu soci del Centre Català de Santiago de Xile, on es distingí per defensar un nacionalisme radical, i el 1918 donà suport el Comitè Nacional Català.
El 1922 s'afilià a Estat Català i el 1923 fundà el Comitè de Publicitat Catalana de Xile, plataforma independentista per a divulgar els objectius del catalanisme a Xile aconseguir el suport dels catalans d'Amèrica a la causa de Francesc Macià, de qui, però, se'n distancià el 1928. Va fundar el Grup Separatista Avant de Montevideo i a Santiago de Xile publicà els periòdics Canigó (1927) i Catalunya (1926-1927), que fou suspès per pressions de l'ambaixada espanyola.[1]
Obres
- Missatge al rei d'Espanya (1923)
- Carta oberta a Francesc Cambó (1925)
- Queremos a Cataluña libre y soberana, no esclava de España (1924)
- El Provincialismo Español; la Mancomunidad catalana y su obra (1925)
- República a la española y a la catalana (1928)
Referències
- ↑ «Josep Abril i Llinés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Josep-Lluís Carod-Rovira Diccionari dels catalans d'Amèrica; en quatre volums. Comissió Amèrica i Catalunya, 1992. Generalitat de Catalunya.