Mallerenga blava eurasiàtica: diferència entre les revisions
Robot normalitza infotaula d'ésser viu |
- cant ara duplicat |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula ésser viu |
{{Infotaula ésser viu |
||
| estat = LC |
| estat = LC |
||
| imatge2 = Cyanistes caeruleus.ogg |
|||
| peu2 = Cant |
|||
| autoritat = {{Versaleta|[[Carl von Linné|Linnaeus]]}} (1758) |
| autoritat = {{Versaleta|[[Carl von Linné|Linnaeus]]}} (1758) |
||
| sinonims = ''Parus caeruleus'' {{mida|1=Linnaeus, 1758}} |
| sinonims = ''Parus caeruleus'' {{mida|1=Linnaeus, 1758}} |
||
Línia 17: | Línia 15: | ||
És un [[ocell]] petit (11,5 cm) de diversos colors: Les [[ala (anatomia)|ales]], la [[cua (anatomia)|cua]] i el capell són blaus, les galtes blanques, el dors verd i la part de sota groga. La petita mida d'aquesta espècie la fa vulnerable a ser presa d'aus més grosses com el [[gaig]] que agafa les cries quan surten del niu. Segurament el depredador més important n'és l'[[esparver vulgar]]. Els nius també poden ser depredats per mamífers com la [[mustela]] o l'[[esquirol]] vermell. |
És un [[ocell]] petit (11,5 cm) de diversos colors: Les [[ala (anatomia)|ales]], la [[cua (anatomia)|cua]] i el capell són blaus, les galtes blanques, el dors verd i la part de sota groga. La petita mida d'aquesta espècie la fa vulnerable a ser presa d'aus més grosses com el [[gaig]] que agafa les cries quan surten del niu. Segurament el depredador més important n'és l'[[esparver vulgar]]. Els nius també poden ser depredats per mamífers com la [[mustela]] o l'[[esquirol]] vermell. |
||
[[Fitxer:Cyanistes caeruleus -garden bird feeder-8.ogv|thumb|esquerra|thumbtime=4.5|Menjant cacauets en una menjadora de jardí a Anglaterra]] |
[[Fitxer:Cyanistes caeruleus -garden bird feeder-8.ogv|thumb|esquerra|thumbtime=4.5|Menjant cacauets en una menjadora de jardí a Anglaterra]] |
Revisió del 07:15, 26 set 2017
Cyanistes caeruleus | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Pes | 1,14 g (pes al naixement) 11,8 g (pes adult) |
Envergadura | 18 cm |
Nombre de cries | 5,1 |
Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 103761667 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Paridae |
Gènere | Cyanistes |
Espècie | Cyanistes caeruleus (Linnaeus (1758)) |
Nomenclatura | |
Sinònims | Parus caeruleus
|
Protònim | Parus caeruleus |
Subespècies | |
| |
Distribució | |
La mallerenga blava, ferreret o ferrerolet, (Cyanistes caeruleus[1] o Parus caeruleus) és un ocell de la família dels pàrids que explota tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes. És sedentària i lluita per l'hàbitat amb la mallerenga carbonera. Únicament no es troba en algunes zones desforestades. La seua dieta inclou fruits, gra i llavors, en algunes ocasions pot arribar a menjar greix animal.
És un ocell petit (11,5 cm) de diversos colors: Les ales, la cua i el capell són blaus, les galtes blanques, el dors verd i la part de sota groga. La petita mida d'aquesta espècie la fa vulnerable a ser presa d'aus més grosses com el gaig que agafa les cries quan surten del niu. Segurament el depredador més important n'és l'esparver vulgar. Els nius també poden ser depredats per mamífers com la mustela o l'esquirol vermell.
En forats d'arbres o murs o, també, en caixes-niu la parella fa un cau de molsa, pèl i llana. A l'abril-maig la femella pon 8 o 15 ous i ella mateixa s'encarrega de covar-los. En la nutrició dels polls sí que intervé el mascle, fins que aquests volen als 19 dies.[2]
Referències
- ↑ Mallerenga blava a la | International Birds Collection
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, pàgina 96. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
- Informació i fotografies d'aquesta espècie. (anglès)
- Enregistrament sonor del cant de la mallerenga blava. (anglès)
- Vídeos de mallerengues blaves en llur hàbitat natural. (anglès)
- Vídeo de mallerengues blaves abandonant el niu per primera vegada. (anglès)
- Situació d'aquesta espècie a la península Ibèrica. (castellà)