Antònia Guitart Orriols

Antònia Guitart Orriols

Biografia
Naixement	c. 1893 (<1893) Berga
Mort	29 març 1960 (66/67 anys) Manresa (Bages)

Antònia Guitart Orriols (Berga 1888- Manresa, finals de la dècada de 1950) fou una col·laboradora activa de la resistència antifranquista del maquis a la comarca del Bages.

Biografia

Nascuda a Berga, es casà molt jove amb Joan Bonet Casals, capatàs de l’obra de la construcció de la carretera de Berga a Bagà, van tenir tres fills, Ramona, Miquel i Florentina. El 1925, la família es va traslladar a Manresa, vivien al barri del Guix i els fills van trobar feina al tèxtil.

El fill, Miquel Bonet Guitart (Bagà 1912- Castellnou 1996) era teixidor a la fàbrica Bertrand i Serra. Es casà amb Maria Guitart Cardó, i Ramona amb Pere Obiols Ribó. Tots ells estaven molt polititzats i compromesos amb el moviment anarco-sindicalista.

Un cop acabada la guerra civil i iniciada la resistència antifranquista,Antònia va fer de casa seva un refugi segur per els companys de lluita, com ara Marcel·lí Massana, amic d’ infància i parent llunyà del seu fill Miquel i d’altres.

El maig de 1949, va acollir Josep Sabaté, germà de Quico Sabaté i li va curar les ferides que li havia fet la Guardia civil, en un enfrontament a l’ Hospitalet de Llobregat. També va ajudar el guerriller Francesc Denís Díez “el Català”, que més tard fou interceptat per la Guàrdia Civil prop de Gironella i es va suïcidar el 3 de juny a la caserna de Sallent, ingerint una càpsula de cianur que sempre duia amagada en un botó de la roba, per evitar les tortures i delatar dels companys.

Mentre el fill Miquel, i el marit de la seva filla Ramona, Pere Obiols, experts passadors i guies fronterers, conduïen grups de trànsit per les muntanyes, Antònia, sortia sola de matinada amb un mocador al cap, carregada amb un farcell i un cistell, seguia el curs del riu Llobregat, passava els “tres salts” i s’endinsava a la riera de St. Esteve, i en els amagatalls convinguts, deixava les provisions i els missatges que portava per “els seus nois”. Antònia, era menuda, vigorosa i valenta, tenia 70 anys i s’arriscava molt, però quan els fills l'advertien, ella replicava “Feu el vostre treball, que jo faig el meu, val més que m’agafin a mi que a vosaltres”

L’ any 1951 la guàrdia civil es presentà per sorpresa a “la Torre del Secundino” (l’actual carrer Segre, del terme municipal de Manresa) al pis on vivien el fill d' Antònia, Miquel Bonet, la seva esposa Maria, llurs fills petits Estanislau i Josep, i seva germana Florentina, cercaven Marcel·lí Massana i un suposat arsenal d’armes, ho van registrar tot i no van trobar res, però van detenir tota la família, inclòs Joan Bonet, el marit d’ Antònia. Van ser traslladats a la Presó Model de Barcelona, a excepció del nen Josep, que temporalment era a casa de l’àvia materna a Sant Fruitós de Bages. Van romandre dues setmanes empresonats sense proves, fins que el capellà de la presó, va intercedir perquè fossin alliberats. Mentrestant els presos havien fet un camió de joguina per el nen, en el qual van fer sortir un missatge a l’exterior, que va servir per salvar una persona que podia ser executada al Camp de la Bota.

Antònia va morir de càncer a finals de la dècada de 1950. Els seus fills, Miquel, Ramona, Florentina i el seu net Estanislau, van mantenir sempre llurs ideals i van seguir lluitant a les files de la CNT.