Castanyada: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 85.49.157.233. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Mesura al PV. Un con buit per un costat on es ficaven les castanyes o fruites menudes, i altres menges. 'Posa'm una mesureta de castanyes' |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
La '''Castanyada''' és una [[festa popular]] dels [[Països Catalans|territoris de parla catalana]], celebrada especialment a [[Catalunya]]. Se celebra el dia de [[Tots Sants]], tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). |
La '''Castanyada''' és una [[festa popular]] dels [[Països Catalans|territoris de parla catalana]], celebrada especialment a [[Catalunya]]. Se celebra el dia de [[Tots Sants]], tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). |
||
A [[Occitània]] també se celebra la castanyada (''castanhada''), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.<ref>{{format ref}} http://escomessa.webou.net/castanhada.php?langue_utilisee=oc</ref> Com el ''[[halloween]]'' dels països [[anglosaxó|anglosaxons]], o el ''Magosto'' de les terres [[Astúries|asturianes]], [[País Lleonès|lleoneses]] o [[Galícia|gallegues]], o també el [[Samhain]] (cap d'any [[Celtes|celta]]); la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual [[funerari|funerària]]. Consisteix en un àpat en què es mengen [[castanya|castanyes]], [[panellet]]s, [[moniato]]s i [[fruita confitada]]. La beguda típica de la 'castanyada' és el [[moscatell]]. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari anomenat paperina. |
A [[Occitània]] també se celebra la castanyada (''castanhada''), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.<ref>{{format ref}} http://escomessa.webou.net/castanhada.php?langue_utilisee=oc</ref> Com el ''[[halloween]]'' dels països [[anglosaxó|anglosaxons]], o el ''Magosto'' de les terres [[Astúries|asturianes]], [[País Lleonès|lleoneses]] o [[Galícia|gallegues]], o també el [[Samhain]] (cap d'any [[Celtes|celta]]); la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual [[funerari|funerària]]. Consisteix en un àpat en què es mengen [[castanya|castanyes]], [[panellet]]s, [[moniato]]s i [[fruita confitada]]. La beguda típica de la 'castanyada' és el [[moscatell]]. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari anomenat paperina o mesura. |
||
[[Fitxer:Tixolo con castañas.jpg|miniatura|Castanyes al foc.]] |
[[Fitxer:Tixolo con castañas.jpg|miniatura|Castanyes al foc.]] |
||
Revisió del 11:07, 24 oct 2020
| |||
| Interval de temps | segle XVIII  - | ||
|---|---|---|---|
| Estat | Espanya | ||
La Castanyada és una festa popular dels territoris de parla catalana, celebrada especialment a Catalunya. Se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre).
A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor.[1] Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses o gallegues, o també el Samhain (cap d'any celta); la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari anomenat paperina o mesura.
Història
La castanyada s'origina a finals del segle xviii i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.[2]
| « | Tanmateix, de tot l'univers animista de creences temoroses envers els morts i la vida d'ultratomba, comú a moltes religions i cultures, només suma avui en la nostra cultura popular l'àpat festiu tradicional de panellets i la flaire fumejant que escampen, als carrers i les places de les viles i ciutats, les típiques parades amb el fogó de torrar castanyes, mentre les castanyeres pregonen:«Calentes i grosses! Qui en vol, ara que fumen?»[3] | » |
| — Joan Soler i Amigó | ||
Figura de la Castanyera
Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer, amb faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s'anomena La Copa l'espai destinat a l'ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:
| « | Calentes i grosses;
qui en vol, ara que fumen? |
» |
La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:
| « | Petites i dolentes;
de les vuit, set les pudentes. |
» |
La festa
En els dies compresos entre l'1 de novembre (Tots Sants) i l'11 de novembre (Sant Martí) (pot celebrar-se, també en dates properes), se sol celebrar aquesta festa on no falten les castanyes torrades al foc, el vi nou i els xoriços.
La festa consisteix a realitzar una foguera i, un cop hi ha brases, s'hi col·loca a sobre un cilindre metàl·lic amb forats a la base, anomenat tambor o, en algunes zones, tixolo. Sobre aquest recipient, o un altre per l'estil, s'estenen les castanyes a les quals prèviament se'ls ha realitzat un tall en un extrem perquè no saltin o explotin. Un cop rostides es pelen i es mengen.
És comú ensutjar la cara amb les restes de la foguera, saltar les fogueres, ja que porta sort així com realitzar diferents jocs tradicionals, explicar contes i cantar cançons populars.
Articles relacionats
Referències
- ↑ http://escomessa.webou.net/castanhada.php?langue_utilisee=oc
- ↑ Soler i Amigó, Joan. Cultura popular tradicional. Barcelona:editorial Pòrtic. 2001. Pàgina 200.
- ↑ Soler i Amigó, Joan. Cultura popular tradicional. Barcelona:editorial Pòrtic. 2001. Pàgina 201.
Enllaços externs
- «La Castanyada, explicada per a infants». PetitaXarxa.cat.