Harriet Forten Purvis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
retocs d'estandardització
Reparo referencies. (enqueden de pendens, que si no es reparen ho fare mes endavant)
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}


{{IniciBio}} fou una [[Abolicionisme|abolicionista]] [[Negres americans|afroamericana]] i [[Suffragette|sufragista]] de primera generació. Amb sa mare i ses germanes, formà el primer grup abolicionista de dones, la Societat Femenina Antiesclavista de Filadèlfia. Organitzà molts actes antiesclavistas a sa casa, i amb el seu espòs, Robert Purvis, va dirigir una estació del [[Ferrocarril Subterrani]]. També fundà el Liceu Gilbert. Forten lluità contra la segregació i pel dret al vot de la població negra després de la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra de Secessió]].(1)
{{IniciBio}} fou una [[Abolicionisme|abolicionista]] [[Negres americans|afroamericana]] i [[Suffragette|sufragista]] de primera generació. Amb sa mare i ses germanes, formà el primer grup abolicionista de dones, la Societat Femenina Antiesclavista de Filadèlfia. Organitzà molts actes antiesclavistas a sa casa, i amb el seu espòs, Robert Purvis, va dirigir una estació del [[Ferrocarril Subterrani]]. També fundà el Liceu Gilbert. Forten lluità contra la segregació i pel dret al vot de la població negra després de la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra de Secessió]].


== Biografia==
== Biografia==
Harriet Davy Forten nasqué a [[Filadèlfia]] el 1810. Va ser una dels vuit fills de James Forten i Charlotte Vandine.{{R|Turkel}} James Forten va ser inventor, empresari, abolicionista, i havia nascut lliure.[2] El seu pare havia estat iniciat en els negocis per Robert Bridges, un fabricant de veles. Els Forten, la família negra més coneguda de la ciutat,[2] destacaven per la seua hospitalitat.[3] [[William Lloyd Garrison]] hi escrigué: "hi ha pocs superiors en refinament, en valor moral, en tot el que fa que el caràcter humà siga digne d'admiració i lloança". El seu pare és un dels 100 Destacats Afroamericans, segons la llista creada pel professor [[Molefi Kete Asante]] el 2002.(3)
Harriet Davy Forten nasqué a [[Filadèlfia]] el 1810. Va ser una dels vuit fills de James Forten i Charlotte Vandine Forten,<ref name="Winch">{{cite book|author=Julie Winch|title=The Elite of Our People: Joseph Willson’s Sketches of Black Upper-Class Life in Antebellum Philadelphia|url=https://books.google.com/books?id=W6VNGI_i17UC&pg=PA171|publisher=Penn State Press|isbn=0-271-04302-4|pages=171–172|chapter=Hariet Davy Forten Purvis}}</ref><ref name="Turkel">{{cite book|author=Stanley Turkel|title=Heroes of the American Reconstruction: Profiles of Sixteen Educators, Politicians and Activists|url=https://books.google.com/books?id=eGisjwL-t9wC&pg=PA60|date=13 de enero de 2005|publisher=McFarland|isbn=978-0-7864-4250-8|pages=59–61|chapter=Charlotte Forten Grimke}}</ref> James Forten va ser inventor, empresari, abolicionista, i havia nascut lliure.<ref name="Turkel"/> El seu pare havia estat iniciat en els negocis per Robert Bridges, un fabricant de veles. Els Forten, la família negra més coneguda de la ciutat,<ref name="Turkel"/> destacaven per la seua hospitalitat.<ref name="Asante"/> [[William Lloyd Garrison]] hi escrigué: "hi ha pocs superiors en refinament, en valor moral, en tot el que fa que el caràcter humà siga digne d'admiració i lloança". El seu pare és un dels 100 Destacats Afroamericans, segons la llista creada pel professor [[Molefi Kete Asante]] el 2002.<ref name="Asante">{{cite book |title=100 Greatest African Americans: A Biographical Encyclopedia |url= |last=Asante |first=Molefi Kete |year=2002 |publisher=Prometheus |location=Amherst, NY |isbn=978-1-57392-963-9}}</ref>


James i Charlotte ajudaren a fundar i finançar sis organitzacions abolicionistes. Molts abolicionistes que visitaren Filadèlfia es van quedar a la casa Forten.[2] L'organització abolicionista Philadelphia Female Anti-Slavery Society fou fundada per Charlotte, les seues filles i [[Lucretia Mott|Lucretia Mott.]](3)
James i Charlotte ajudaren a fundar i finançar sis organitzacions abolicionistes. Molts abolicionistes que visitaren Filadèlfia es van quedar a la casa Forten.<ref name="Turkel"/> L'organització abolicionista Philadelphia Female Anti-Slavery Society fou fundada per Charlotte, les seues filles i [[Lucretia Mott|Lucretia Mott.]]<ref name="Asante"/>


Son pare obrí una escola privada amb Grace Douglass. Harriet i els seus germans van assistir a l'escola i els professors particulars també els van ensenyar idiomes i música. L'abolicionista i poeta John Greenleaf Whittier va escriure un poema per a Harriet, expressant-li la seua admiració.{{R|Winch}}
Son pare obrí una escola privada amb Grace Douglass. Harriet i els seus germans van assistir a l'escola i els professors particulars també els van ensenyar idiomes i música. L'abolicionista i poeta John Greenleaf Whittier va escriure un poema per a Harriet, expressant-li la seua admiració.<ref name="Winch"/>


Harriet formava part de l'Associació Literària Femenina Negra, l'Associació Literària Edgeworth i l'Associació Minerviana Femenina.{{R|Bacon}}: {{Rp|31, 97}} {{Rp|31, 97}} 
Harriet formava part de l'Associació Literària Femenina Negra, l'Associació Literària Edgeworth i l'Associació Minerviana Femenina.<ref name="Bacon">{{cite book|author=Margaret Hope Bacon|title=But One Race: The Life of Robert Purvis|url=https://books.google.com/books?id=glBc5UovY8kC&pg=PA41|date=1 de febrero de 2012|publisher=SUNY Press|isbn=978-0-7914-8042-7}}</ref>


=== Matrimoni i fills ===
=== Matrimoni i fills ===
[[Fitxer:Robert_Purvis_daguerreotype_BPL.jpg|dreta|miniatura|Robert Purvis (1810-1898) ]]
[[Fitxer:Robert_Purvis_daguerreotype_BPL.jpg|dreta|miniatura|Robert Purvis (1810-1898) ]]
Es casà el 13 de setembre del 1831 amb un afroamericà, Robert Purvis, de Carolina del Sud. Igual que el seu sogre, Purvis era ric. Els casà un bisbe episcopal. Purvis era professor abolicionista i antiesclavista.(4) Harriet i Robert treballaren junts en el seu activisme.(2)
Es casà el 13 de setembre del 1831 amb un afroamericà, Robert Purvis, de Carolina del Sud. Igual que el seu sogre, Purvis era ric. Els casà un bisbe episcopal. Purvis era professor abolicionista i antiesclavista.(4) Harriet i Robert treballaren junts en el seu activisme.<ref name="Turkel"/>


: ''El matrimoni igualitari dels Purvis i la seua associació activista fou un fenomen únic. Poques d'aquestes relacions existien en l'era victoriana.''
: ''El matrimoni igualitari dels Purvis i la seua associació activista fou un fenomen únic. Poques d'aquestes relacions existien en l'era victoriana.''
: —Joe Trotter i Eric Ledell Smith(2)
: —Joe Trotter i Eric Ledell Smith<ref name="Turkel"/>


Forten fou sovint amfitriona d'activistes i abolicionistes, com ara, entre altres, [[William Lloyd Garrison]], George Benson i George Thompson.(6): {{Rp|31}} En la dècada del 1830, a la ciutat hi hagué manifestacions contra la gent negra i les persones que ajudaven els esclaus refugiats, que van esclatar en aldarulls racistes i violència.[6] El 1834, 44 esglésies i edificis propietat de la població negra foren incendiats.[7]: {{Rp|68}} 
Forten fou sovint amfitriona d'activistes i abolicionistes, com ara, entre altres, [[William Lloyd Garrison]], George Benson i George Thompson.<ref name="Bacon"/> {{Rp|31}} En la dècada del 1830, a la ciutat hi hagué manifestacions contra la gent negra i les persones que ajudaven els esclaus refugiats, que van esclatar en aldarulls racistes i violència.<ref name="Bacon"/> El 1834, 44 esglésies i edificis propietat de la població negra foren incendiats.[7]


La germana de Harriet, Sarah, que s'havia casat amb el germà de Robert, Joseph Purvis, escrigué articles i poemes per al ''Llibertador'' amb pseudònim. Frank Johnson, un dirigent de la comunitat afroamericana, compongué música per al seu poema ''The Greu of the'' ''Slave'',(2) que sovint es tocava en actes antiesclavistas.(8) Vivien prop de la família de Robert i Harriet, a Byberry.[2] El germà de Harriet, Robert, es quedà vidu al voltant del 1840, i la seua filla, Charlotte, visqué amb els Purvis i va ser educada amb un tutor privat.(9)
La germana de Harriet, Sarah, que s'havia casat amb el germà de Robert, Joseph Purvis, escrigué articles i poemes per al ''Llibertador'' amb pseudònim. Frank Johnson, un dirigent de la comunitat afroamericana, compongué música per al seu poema ''The Greu of the'' ''Slave'',<ref name="Turkel"/>que sovint es tocava en actes antiesclavistas.(8) Vivien prop de la família de Robert i Harriet, a Byberry.<ref name="Turkel"/> El germà de Harriet, Robert, es quedà vidu al voltant del 1840, i la seua filla, Charlotte, visqué amb els Purvis i va ser educada amb un tutor privat.(9)


El seu fill Charles Burleigh Purvis fou metge, professor de la Facultat de Medicina i el primer afroamericà a administrar un hospital civil. Treballà en l'[[Oberlin College]] i en el Wooster Medical College. Durant la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra Civil]], fou metge i infermer de l'Exèrcit de la [[Exèrcit de la Unió|Unió]].(10)
El seu fill Charles Burleigh Purvis fou metge, professor de la Facultat de Medicina i el primer afroamericà a administrar un hospital civil. Treballà en l'[[Oberlin College]] i en el Wooster Medical College. Durant la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra Civil]], fou metge i infermer de l'Exèrcit de la [[Exèrcit de la Unió|Unió]].(10)


=== Últims anys ===
=== Últims anys ===
El 1873, Robert i Harriet es traslladaren a un barri de [[Mount Vernon]]. Van mantenir la seva casa de Byberry, i la llogaren a la família Pierce.(5): {{Rp|186}} 
El 1873, Robert i Harriet es traslladaren a un barri de [[Mount Vernon]]. Van mantenir la seva casa de Byberry, i la llogaren a la família Pierce.(5)


Tres dels seus fills van morir, un de meningitis i altres de [[Tuberculosi|tuberculosis]], que també fou la causa de la mort de Harriet l'11 de juny del 1875.(5): {{Rp|186}}  Va morir a Washington, DC, on Robert treballava com a comissionat de Freedman. I fou enterrada a Germantown, al cementiri quàquer.(5)
Tres dels seus fills van morir, un de meningitis i altres de [[Tuberculosi|tuberculosis]], que també fou la causa de la mort de Harriet l'11 de juny del 1875.(5) Va morir a Washington, DC, on Robert treballava com a comissionat de Freedman. I fou enterrada a Germantown, al cementiri quàquer.(5)


== Activisme ==
== Activisme ==
Línia 35: Línia 35:
Harriet era membre de la Societat Femenina Antiesclavista de Filadèlfia i, mentre estava embarassada, assistí a la Convenció contra l'Esclavitud de les Dones realitzada a Nova York el 1837 amb dues de les seues germanes.(4) El 1838, la convenció es feu a Filadèlfia en el nou Pennsylvania Hall,[1] construït per la Societat Antiesclavista de Filadèlfia. En una ocasió, Robert Purvis ajudà la seua esposa a sortir del carruatge i va haver-hi persones que s'hi enfadaren perquè pensaven que eren una parella interracial que promovia el [[mestissatge]] d'ètnies. La sala fou destruïda per un incendi provocat per un grup esclavista. La convenció es va convocar a l'escola de mestres i abolicionistes Sarah Pugh.[5] Dones blanques i negres participaren per igual en l'organització, cosa estranya en aquell moment.{{R|Faulkner}}
Harriet era membre de la Societat Femenina Antiesclavista de Filadèlfia i, mentre estava embarassada, assistí a la Convenció contra l'Esclavitud de les Dones realitzada a Nova York el 1837 amb dues de les seues germanes.(4) El 1838, la convenció es feu a Filadèlfia en el nou Pennsylvania Hall,[1] construït per la Societat Antiesclavista de Filadèlfia. En una ocasió, Robert Purvis ajudà la seua esposa a sortir del carruatge i va haver-hi persones que s'hi enfadaren perquè pensaven que eren una parella interracial que promovia el [[mestissatge]] d'ètnies. La sala fou destruïda per un incendi provocat per un grup esclavista. La convenció es va convocar a l'escola de mestres i abolicionistes Sarah Pugh.[5] Dones blanques i negres participaren per igual en l'organització, cosa estranya en aquell moment.{{R|Faulkner}}


Forten assistí a la convenció els següents dos anys.[1] Fou delegada en les convencions del 1838 i 1839.{{R|Abol Women PA}} En no poder llogar una sala a Filadèlfia el 1839, la convenció es va reunir en un estable.(5) Harriet copresidí les reunions de la Societat de Dones Antiesclavistes de Filadèlfia.[2] [3][6] El 1841, el grup es va unir contra l'exclusió de les escoles dominicals negres en l'exposició anual d'Escoles Dominicals en la Independence Square. L'any següent, fou un esdeveniment interètnic.(5)
Forten assistí a la convenció els següents dos anys.[1] Fou delegada a les convencions del 1838 i 1839.{{R|Abol Women PA}} En no poder llogar una sala a Filadèlfia el 1839, la convenció es va reunir en un estable.(5) Harriet copresidí les reunions de la Societat de Dones Antiesclavistes de Filadèlfia.<ref name="Turkel"/> <ref name="Asante"/><ref name="Bacon"/> El 1841, el grup es va unir contra l'exclusió de les escoles dominicals negres en l'exposició anual d'Escoles Dominicals en la Independence Square. L'any següent, fou un esdeveniment interètnic.(5)


Una volta aprovada la [[Tretzena esmena de la Constitució dels Estats Units|Tretzena Esmena]], Purvis continuà lluitant per millorar els drets dels afroamericans. La Societat Antiesclavista Femenina continuà reunint-se: al setembre del 1866 per a discutir la situació dels estats del Sud. Harriet i Robert s'implicaren en la Lliga d'Igualtat de Drets de l'Estat de Pennsilvània i Associació Americana d'Igualtat de Drets,(4) dins el comité executiu.{{R|Penn}}
Una volta aprovada la [[Tretzena esmena de la Constitució dels Estats Units|Tretzena Esmena]], Purvis continuà lluitant per millorar els drets dels afroamericans. La Societat Antiesclavista Femenina continuà reunint-se: el setembre del 1866 per a discutir la situació dels estats del Sud. Harriet i Robert s'implicaren en la Lliga d'Igualtat de Drets de l'Estat de Pennsilvània i Associació Americana d'Igualtat de Drets,(4) dins el comitè executiu.<ref name="Penn"/>


Harriet, Robert i Octavius Catto treballaren per a [[Dessegregació|dessegregar]] els tramvies de Filadèlfia, amb la Lliga d'Igualtat de Drets de l'Estat de Pennsilvània. El 1867, s'aprovà una llei estatal que garantia l'accés als vehicles públics per a totes les ètnies.{{R|Explore PA - Robert}}
Harriet, Robert i Octavius Catto treballaren per a [[Dessegregació|dessegregar]] els tramvies de Filadèlfia, amb la Lliga d'Igualtat de Drets de l'Estat de Pennsilvània. El 1867, s'aprovà una llei estatal que garantia l'accés als vehicles públics per a totes les ètnies.{{R|Explore PA - Robert}}


=== Productors lliures ===
=== Productors lliures ===
Harriet entrà en la Societat de Productes Lliures. Els seus membres compraven productes locals i boicotejaven els productes cultivats i recollits per esclaus.(2): {{Rp|172}}  Sovint era delegada dels Convenis de Producció Lliure(5) i membre de l'Associació de Productors de Color Lliures.[6] Purvis, [[Lucretia Mott]] i Sarah Pugh es mantingueren fidels a la seua postura sobre la producció lliure. Com afirma l'autora Carol Faulkner, "creien que la hipocresia amenaçava l'èxit de la seua croada".(6)
Harriet entrà en la Societat de Productes Lliures. Els seus membres compraven productes locals i boicotejaven els productes cultivats i recollits per esclaus.<ref name="Turkel"/>   Sovint era delegada dels Convenis de Producció Lliure (5) i membre de l'Associació de Productors de Color Lliures.<ref name="Bacon"/> Purvis, [[Lucretia Mott]] i Sarah Pugh es mantingueren fidels a la seua postura sobre la producció lliure. Com afirma l'autora Carol Faulkner, "creien que la hipocresia amenaçava l'èxit de la seua croada".<ref name="Bacon"/>


=== Ferrocarril Subterrani ===
=== Ferrocarril Subterrani ===
[[Fitxer:Undergroundrailroadsmall2.jpg|dreta|miniatura|400x400px| Mapa de rutes del Ferrocarril Subterrani ]]
[[Fitxer:Undergroundrailroadsmall2.jpg|dreta|miniatura|400x400px| Mapa de rutes del Ferrocarril Subterrani ]]
Harriet i Robert foren nomenats els pares del [[Ferrocarril Subterrani]] per la Fundació del Comité de Vigilància de Filadèlfia.[2] Una estació començava a la seua casa de Lombard Street de Philadelphia.[13] La situació esdevingué perillosa al centre de Filadèlfia i la família es traslladà a una granja de la zona rural de Byberry (Filadèlfia) [14] el 1843{{R|Dreamland}} o 1844.[9] Assistiren uns 9.000 esclaus fugitius al llarg del seu viatge al Canadà.[1][14] Molts esclaus van ser amagats de les autoritats a la seua casa de Byberry gràcies a una trapa que Robert instal·là en el pis.[9] Harriet organitzà reunions abolicionistes a la seua casa[1] i dirigí la Societat Vigilant Femenina, {{R|Explore PA}} que proporcionava diners per a transport i roba als viatgers del Ferrocarril Subterrani.(7)
Harriet i Robert foren nomenats els pares del [[Ferrocarril Subterrani]] per la Fundació del Comité de Vigilància de Filadèlfia.<ref name="Turkel"/> Una estació començava a la seua casa de Lombard Street de Philadelphia.[13] La situació esdevingué perillosa al centre de Filadèlfia i la família es traslladà a una granja de la zona rural de Byberry (Filadèlfia) [14] el 1843{{R|Dreamland}} o 1844.[9] Assistiren uns 9.000 esclaus fugitius al llarg del seu viatge al Canadà.[1][14] Molts esclaus van ser amagats de les autoritats a la seua casa de Byberry gràcies a una trapa que Robert instal·là en el pis.[9] Harriet organitzà reunions abolicionistes a la seua casa[1] i dirigí la Societat Vigilant Femenina, {{R|Explore PA}} que proporcionava diners per a transport i roba als viatgers del Ferrocarril Subterrani.(7)


=== Educació ===
=== Educació ===
Línia 54: Línia 54:


=== Sufragisme ===
=== Sufragisme ===
Harriet era membre de l'Associació Nacional pro Sufragi de les Dones, i amiga de [[Susan B. Anthony]][12] i [[Lucretia Mott]],{{R|Penn}} que també treballaven pel dret al vot de negres i dones, contra l'esclavitud i per una via de fuita segura d'esclaus fugits.{{R|Abol Women PA}} Harriet i la seua germana Margaretta Forten organitzaren la Cinquena Convenció Nacional de Drets de les Dones a Filadèlfia el 1854.{{R|Penn}} La filla de Harriet, Hattie, fou la primera vicepresidenta afroamericana de l'organització.[12] Altres dones negres que lluitaren pel dret al vot de les dones foren [[Sojourner Truth]], Amelia Shadd, [[Mary Ann Shadd Cary]], Nancy Prince i [[Frances Harper|Francis Ellen Watkins Harper]].[12]
Harriet era membre de l'Associació Nacional pro Sufragi de les Dones, i amiga de [[Susan B. Anthony]][12] i [[Lucretia Mott]],<ref name="Penn">{{cite book|author=Rosalyn Terborg-Penn|title=African American Women in the Struggle for the Vote, 1850-1920|url=https://archive.org/details/africanamericanw00terb|url-access=registration|page=[https://archive.org/details/africanamericanw00terb/page/34 34]|date=1 de enero de 1998|publisher=Indiana University Press|isbn=0-253-21176-X}}</ref> que també treballaven pel dret al vot de negres i dones, contra l'esclavitud i per una via de fuita segura d'esclaus fugits.{{R|Abol Women PA}} Harriet i la seua germana Margaretta Forten organitzaren la Cinquena Convenció Nacional de Drets de les Dones a Filadèlfia el 1854.<ref name="Penn"/> La filla de Harriet, Hattie, fou la primera vicepresidenta afroamericana de l'organització.[12] Altres dones negres que lluitaren pel dret al vot de les dones foren [[Sojourner Truth]], Amelia Shadd, [[Mary Ann Shadd Cary]], Nancy Prince i [[Frances Harper|Francis Ellen Watkins Harper]].[12]


== Referències ==
== Referències ==
{{Referències}}
{{Referències}}

[[Categoria:Sufragistes estatunidencs]]
[[Categoria:Sufragistes estatunidencs]]
[[Categoria:Abolicionistes estatunidencs]]
[[Categoria:Abolicionistes estatunidencs]]

Revisió del 20:11, 14 maig 2023

Infotaula de personaHarriet Forten Purvis

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1810 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort1875 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Fair Hill Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
FormacióOberlin College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióabolicionista, sufragista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRobert Purvis Modifica el valor a Wikidata
FillsHarriet Purvis Jr, Charles Burleigh Purvis Modifica el valor a Wikidata
ParesJames Forten Modifica el valor a Wikidata  i Charlotte Vandine Forten Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 49630913 Modifica el valor a Wikidata

Harriet Forten Purvis (Filadèlfia, 1810 - Washington DC, 1875) fou una abolicionista afroamericana i sufragista de primera generació. Amb sa mare i ses germanes, formà el primer grup abolicionista de dones, la Societat Femenina Antiesclavista de Filadèlfia. Organitzà molts actes antiesclavistas a sa casa, i amb el seu espòs, Robert Purvis, va dirigir una estació del Ferrocarril Subterrani. També fundà el Liceu Gilbert. Forten lluità contra la segregació i pel dret al vot de la població negra després de la Guerra de Secessió.

Biografia

Harriet Davy Forten nasqué a Filadèlfia el 1810. Va ser una dels vuit fills de James Forten i Charlotte Vandine Forten,[1][2] James Forten va ser inventor, empresari, abolicionista, i havia nascut lliure.[2] El seu pare havia estat iniciat en els negocis per Robert Bridges, un fabricant de veles. Els Forten, la família negra més coneguda de la ciutat,[2] destacaven per la seua hospitalitat.[3] William Lloyd Garrison hi escrigué: "hi ha pocs superiors en refinament, en valor moral, en tot el que fa que el caràcter humà siga digne d'admiració i lloança". El seu pare és un dels 100 Destacats Afroamericans, segons la llista creada pel professor Molefi Kete Asante el 2002.[3]

James i Charlotte ajudaren a fundar i finançar sis organitzacions abolicionistes. Molts abolicionistes que visitaren Filadèlfia es van quedar a la casa Forten.[2] L'organització abolicionista Philadelphia Female Anti-Slavery Society fou fundada per Charlotte, les seues filles i Lucretia Mott.[3]

Son pare obrí una escola privada amb Grace Douglass. Harriet i els seus germans van assistir a l'escola i els professors particulars també els van ensenyar idiomes i música. L'abolicionista i poeta John Greenleaf Whittier va escriure un poema per a Harriet, expressant-li la seua admiració.[1]

Harriet formava part de l'Associació Literària Femenina Negra, l'Associació Literària Edgeworth i l'Associació Minerviana Femenina.[4]

Matrimoni i fills

Robert Purvis (1810-1898)

Es casà el 13 de setembre del 1831 amb un afroamericà, Robert Purvis, de Carolina del Sud. Igual que el seu sogre, Purvis era ric. Els casà un bisbe episcopal. Purvis era professor abolicionista i antiesclavista.(4) Harriet i Robert treballaren junts en el seu activisme.[2]

El matrimoni igualitari dels Purvis i la seua associació activista fou un fenomen únic. Poques d'aquestes relacions existien en l'era victoriana.
—Joe Trotter i Eric Ledell Smith[2]

Forten fou sovint amfitriona d'activistes i abolicionistes, com ara, entre altres, William Lloyd Garrison, George Benson i George Thompson.[4] :31 En la dècada del 1830, a la ciutat hi hagué manifestacions contra la gent negra i les persones que ajudaven els esclaus refugiats, que van esclatar en aldarulls racistes i violència.[4] El 1834, 44 esglésies i edificis propietat de la població negra foren incendiats.[7]

La germana de Harriet, Sarah, que s'havia casat amb el germà de Robert, Joseph Purvis, escrigué articles i poemes per al Llibertador amb pseudònim. Frank Johnson, un dirigent de la comunitat afroamericana, compongué música per al seu poema The Greu of the Slave,[2]que sovint es tocava en actes antiesclavistas.(8) Vivien prop de la família de Robert i Harriet, a Byberry.[2] El germà de Harriet, Robert, es quedà vidu al voltant del 1840, i la seua filla, Charlotte, visqué amb els Purvis i va ser educada amb un tutor privat.(9)

El seu fill Charles Burleigh Purvis fou metge, professor de la Facultat de Medicina i el primer afroamericà a administrar un hospital civil. Treballà en l'Oberlin College i en el Wooster Medical College. Durant la Guerra Civil, fou metge i infermer de l'Exèrcit de la Unió.(10)

Últims anys

El 1873, Robert i Harriet es traslladaren a un barri de Mount Vernon. Van mantenir la seva casa de Byberry, i la llogaren a la família Pierce.(5)

Tres dels seus fills van morir, un de meningitis i altres de tuberculosis, que també fou la causa de la mort de Harriet l'11 de juny del 1875.(5) Va morir a Washington, DC, on Robert treballava com a comissionat de Freedman. I fou enterrada a Germantown, al cementiri quàquer.(5)

Activisme

Abolicionista i activista de drets civils

Harriet era membre de la Societat Femenina Antiesclavista de Filadèlfia i, mentre estava embarassada, assistí a la Convenció contra l'Esclavitud de les Dones realitzada a Nova York el 1837 amb dues de les seues germanes.(4) El 1838, la convenció es feu a Filadèlfia en el nou Pennsylvania Hall,[1] construït per la Societat Antiesclavista de Filadèlfia. En una ocasió, Robert Purvis ajudà la seua esposa a sortir del carruatge i va haver-hi persones que s'hi enfadaren perquè pensaven que eren una parella interracial que promovia el mestissatge d'ètnies. La sala fou destruïda per un incendi provocat per un grup esclavista. La convenció es va convocar a l'escola de mestres i abolicionistes Sarah Pugh.[5] Dones blanques i negres participaren per igual en l'organització, cosa estranya en aquell moment.[5]

Forten assistí a la convenció els següents dos anys.[1] Fou delegada a les convencions del 1838 i 1839.[6] En no poder llogar una sala a Filadèlfia el 1839, la convenció es va reunir en un estable.(5) Harriet copresidí les reunions de la Societat de Dones Antiesclavistes de Filadèlfia.[2] [3][4] El 1841, el grup es va unir contra l'exclusió de les escoles dominicals negres en l'exposició anual d'Escoles Dominicals en la Independence Square. L'any següent, fou un esdeveniment interètnic.(5)

Una volta aprovada la Tretzena Esmena, Purvis continuà lluitant per millorar els drets dels afroamericans. La Societat Antiesclavista Femenina continuà reunint-se: el setembre del 1866 per a discutir la situació dels estats del Sud. Harriet i Robert s'implicaren en la Lliga d'Igualtat de Drets de l'Estat de Pennsilvània i Associació Americana d'Igualtat de Drets,(4) dins el comitè executiu.[7]

Harriet, Robert i Octavius Catto treballaren per a dessegregar els tramvies de Filadèlfia, amb la Lliga d'Igualtat de Drets de l'Estat de Pennsilvània. El 1867, s'aprovà una llei estatal que garantia l'accés als vehicles públics per a totes les ètnies.[8]

Productors lliures

Harriet entrà en la Societat de Productes Lliures. Els seus membres compraven productes locals i boicotejaven els productes cultivats i recollits per esclaus.[2]   Sovint era delegada dels Convenis de Producció Lliure (5) i membre de l'Associació de Productors de Color Lliures.[4] Purvis, Lucretia Mott i Sarah Pugh es mantingueren fidels a la seua postura sobre la producció lliure. Com afirma l'autora Carol Faulkner, "creien que la hipocresia amenaçava l'èxit de la seua croada".[4]

Ferrocarril Subterrani

Mapa de rutes del Ferrocarril Subterrani

Harriet i Robert foren nomenats els pares del Ferrocarril Subterrani per la Fundació del Comité de Vigilància de Filadèlfia.[2] Una estació començava a la seua casa de Lombard Street de Philadelphia.[13] La situació esdevingué perillosa al centre de Filadèlfia i la família es traslladà a una granja de la zona rural de Byberry (Filadèlfia) [14] el 1843[9] o 1844.[9] Assistiren uns 9.000 esclaus fugitius al llarg del seu viatge al Canadà.[1][14] Molts esclaus van ser amagats de les autoritats a la seua casa de Byberry gràcies a una trapa que Robert instal·là en el pis.[9] Harriet organitzà reunions abolicionistes a la seua casa[1] i dirigí la Societat Vigilant Femenina, [10] que proporcionava diners per a transport i roba als viatgers del Ferrocarril Subterrani.(7)

Educació

Forten lluità per una legislació contra l'esclavitud i per a aconseguir una major igualtat per als afroamericans. Les escoles privades per a afroamericans no eren tan bones com les escoles públiques per a blancs. I els seus fills sempre estarien patint prejudicis ètnics, a pesar que la família gaudia d'una vida econòmicament bona.(4)

La Byberry Friends Meeting, una casa de reunió quàquera, era a l'altre costat del carrer de la casa dels Purvis. Els seus fills assistiren a la seua escola. També a prop es trobava el Purvis Hall, construït per Robert Purvis el 1846. Era un lloc de reunió per a les reunions antiesclavistes i altres activitats comunitàries.[9] Robert Purvis es negà a pagar l'impost escolar local el 1853, ja que els seus fills no rebien educació a les escoles.[1] Harriet i el seu espòs fundaren el Liceu Gilbert.(4)

Sufragisme

Harriet era membre de l'Associació Nacional pro Sufragi de les Dones, i amiga de Susan B. Anthony[12] i Lucretia Mott,[7] que també treballaven pel dret al vot de negres i dones, contra l'esclavitud i per una via de fuita segura d'esclaus fugits.[6] Harriet i la seua germana Margaretta Forten organitzaren la Cinquena Convenció Nacional de Drets de les Dones a Filadèlfia el 1854.[7] La filla de Harriet, Hattie, fou la primera vicepresidenta afroamericana de l'organització.[12] Altres dones negres que lluitaren pel dret al vot de les dones foren Sojourner Truth, Amelia Shadd, Mary Ann Shadd Cary, Nancy Prince i Francis Ellen Watkins Harper.[12]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Julie Winch. «Hariet Davy Forten Purvis». A: The Elite of Our People: Joseph Willson’s Sketches of Black Upper-Class Life in Antebellum Philadelphia. Penn State Press, p. 171–172. ISBN 0-271-04302-4. 
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Stanley Turkel. «Charlotte Forten Grimke». A: Heroes of the American Reconstruction: Profiles of Sixteen Educators, Politicians and Activists. McFarland, 13 de enero de 2005, p. 59–61. ISBN 978-0-7864-4250-8. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Asante, Molefi Kete. 100 Greatest African Americans: A Biographical Encyclopedia. Amherst, NY: Prometheus, 2002. ISBN 978-1-57392-963-9. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Margaret Hope Bacon. But One Race: The Life of Robert Purvis. SUNY Press, 1 de febrero de 2012. ISBN 978-0-7914-8042-7. 
  5. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Faulkner
  6. ↑ 6,0 6,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Abol Women PA
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Rosalyn Terborg-Penn. African American Women in the Struggle for the Vote, 1850-1920. Indiana University Press, 1 de enero de 1998, p. 34. ISBN 0-253-21176-X. 
  8. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Explore PA - Robert
  9. ↑ 9,0 9,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Dreamland
  10. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Explore PA
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Harriet_Forten_Purvis&oldid=31674075»