Sojourner Truth
 Fotografia de Sojourner, ca. 1862 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Isabella Baumfree c. 1797  Hurley (Nova York) |
| Mort | 26 novembre 1883 (85/86 anys) Battle Creek (Michigan) |
| Sepultura | Oak Hill Cemetery (Battle Creek) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Afroamericà |
| Religió | Metodisme |
| Conegut per | Antiesclavista i sufragista |
| Activitat | |
| Camp de treball | Abolicionisme |
| Ocupació | activista pels drets humans, activista pels drets de les dones, abolicionista, escriptora, sufragista |
| Nom de ploma | Sojourner Truth |
| renovadora de la societat | |
| Celebració | Església Anglicana, luteranisme |
| Festivitat | 10 de març |
Premis | |
| Lloc web | sojournertruthmemorial.org |
  | |
Sojourner Truth, nascuda esclava com a Isabella Baumfree (Swartekill, Nova York, ca. 1797 – Battle Creek, Michigan, 26 de novembre de 1883) fou una afroamericana estatunidenca, abolicionista i lluitadora per la igualtat dels drets dels negres i de les dones.
Història[modifica]
Sojourner havia nascut esclava en un llogaret de l'estat de Nova York anomenat Swartekill, ara part del llogaret i municipi de Rifton, al final del segle xviii. El 1827 va fugir cap al Canadà, portant-hi el seu fill petit. El 1829, poc després de l'abolició de l'esclavitud a l'estat, tornà a Nova York i durant més d'un decenni hi treballà com a minyona. En aquest període conegué Elijah Pierson, i amb ell va predicar l'Evangeli als carrers.
El 1841 marxà al poble de Florence, un llogaret del municipi de Northampton (Massachusetts), i s'uní a una comunitat utòpica, la Northampton Association of Education and Industry. El 1843 canvià el seu nom pel de Sojourner Truth. Quan la comunitat va plegar, continuà vivint a Florence, on treballà amb Olive Gilbert per escriure l'autobiografia Narrative of Sojourner Truth: a Northern slave. Esdevingué una oradora reconeguda en la defensa de l'abolicionisme i dels drets de les dones: en destaca el seu famós discurs, tot i que breu, Ain't I a woman? (Que no sóc una dona?), pronunciat a la Convenció sobre els Drets de les Dones d'Ohio, a Akron, el 1851. Segons l'escriptora Antoinette Torres, «és un dels primers discursos de l'afrofeminisme i marca l'esperit del feminisme negre fins avui».[1]
El 1857 Truth anà a Michigan i s'hi instal·là: continuà amb la defensa dels seus ideals. Després de la Proclamació d'emancipació marxà a Washington DC i hi conegué el president Abraham Lincoln, i donà suport a l'exèrcit de la Unió durant la Guerra Civil americana. El 1867 tornà a Michigan i morí a casa seva, a Battle Creek, el dia 26 de novembre de 1883.
L'Església d'Anglaterra la commemora com a santa, i l'Església Evangèlica nord-americana i altres esglésies luteranes com a renovadora de la societat. Ambdues tenen el 10 de març com a data de commemoració en els seus calendaris litúrgics.
En honor seu el 1997 la missió de la NASA Mars Pathfinder va incorporar un vehicle tot terreny anomenat «Sojourner».
Referències[modifica]
- ↑ «“Ens mereixem més que ser la nota de color”». Directa, 28-11-2018. [Consulta: 23 desembre 2018].