Sojourner Truth

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSojourner Truth
Sojourner Truth 01.jpg
Fotografia de Sojourner, ca. 1862
Biografia
NaixementIsabella Baumfree
c. 1797 Modifica el valor a Wikidata
Hurley (Nova York) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort26 novembre 1883 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Battle Creek (Michigan) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentOak Hill Cemetery (Battle Creek) 
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
ReligióMetodisme Modifica el valor a Wikidata
Conegut perAntiesclavista i sufragista
Activitat
Camp de treballAbolicionisme Modifica el valor a Wikidata
OcupacióActivista pels drets humans, escriptora, abolicionista, feminista i sufragista Modifica el valor a Wikidata
renovadora de la societat
CelebracióEsglésia Anglicana, luteranisme
Festivitat10 de març
Premis

Lloc websojournertruthmemorial.org Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 1044 Modifica els identificadors a Wikidata

Sojourner Truth, nascuda esclava com a Isabella Baumfree (Swartekill, Nova York, ca. 1797Battle Creek, 26 de novembre de 1883) fou una afroamericana estatunidenca, abolicionista i lluitadora per la igualtat dels drets dels negres i de les dones.

Història[modifica]

Sojourner havia nascut esclava a Nova York al final del segle xviii. El 1827 va fugir cap al Canadà, portant-hi el seu fill petit. El 1829, poc després de l'abolició de l'esclavitud a l'estat, tornà a Nova York i durant més d'un decenni hi treballà com a minyona. En aquest període conegué Elijah Pierson, i amb ell va predicar l'Evangeli als carrers.

El 1841 marxà a Northampton (Massachusetts), i s'uní a una comunitat utòpica, la Northampton Association of Education and Industry. El 1843 canvià el seu nom pel de Sojourner Truth. Quan la comunitat va plegar, continuà vivint a Florence (Massachusetts), on treballà amb Olive Gilbert per escriure l'autobiografia Narrative of Sojourner Truth: a Northern slave. Esdevingué una oradora reconeguda en la defensa de l'abolicionisme i dels drets de les dones: en destaca el seu famós discurs, tot i que breu, Ain't I a woman? (No sóc una dona?), pronunciat a la Convenció sobre els Drets de les Dones d'Ohio, a Akron, el 1851. Segons l'escriptora Antoinette Torres, «és un dels primers discursos de l'afrofeminisme i marca l'esperit del feminisme negre fins avui».[1]

El 1857 Truth anà a Michigan i s'hi instal·là: continuà amb la defensa dels seus ideals. Després de la Proclamació d'emancipació marxà a Washington DC i hi conegué el president Abraham Lincoln, i donà suport a l'exèrcit de la Unió durant la Guerra Civil americana. El 1867 tornà a Michigan i morí a casa seva, a Battle Creek, el dia 26 de novembre de 1883.

L'Església d'Anglaterra la commemora com a santa, i l'Església Evangèlica nord-americana i altres esglésies luteranes com a renovadora de la societat. Ambdues tenen el 10 de març com a data de commemoració en els seus calendaris litúrgics.

En honor seu el 1997 la missió de la NASA Mars Pathfinder va incorporar un vehicle tot terreny anomenat «Sojourner».

Referències[modifica]

  1. «“Ens mereixem més que ser la nota de color”». Directa, 28-11-2018. [Consulta: 23 desembre 2018].

Vegeu també[modifica]