Harriet Tubman

	En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

Harriet Tubman
	; Fotografia de Harriet Tubman, ca. 1890
Biografia
Naixement	Araminta Ross; c. 1820 ; comtat de Dorchester (Maryland)
Mort	10 març 1913 (92/93 anys); Auburn (Nova York)
Causa de mort	Causes naturals (Pneumònia )
Sepultura	Fort Hill Cemetery (Auburn)
Dades personals
Grup ètnic	Afroamericà i Ghanesoamericans
Religió	Cristianisme
Conegut per	Antiesclavista i sufragista
Activitat
Ocupació	Escriptora, sufragista, infermera, activista pels drets humans i abolicionista
renovadora de la societat
Celebració	Església Anglicana, luteranisme
Festivitat	10 de març
Família
Cònjuge	John Tubman (en) (1844–1851)
	Premis (1973) Saló de la Fama Nacional de Dones; Saló de la Fama de les Dones de Maryland; New Jersey Hall of Fame ;
	Signatura

Harriet Tubman, nascuda Araminta Ross (Dorchester, Maryland, 1820 — Auburn, 10 de març de 1913), també coneguda com a Minty i com a Black Moses, fou una afroamericana estatunidenca, abolicionista, humanitària, que lluità per la llibertat i els drets de les dones, i contra l'esclavitud i el racisme. El luteranisme la commemora com a renovadora de la societat, i l'anglicanisme com a santa.

Biografia[modifica]

Araminta va néixer al si d'una família d'origen aixanti com a esclava, propietat d'Edward Brodas, un terratinent de Dorchester (Maryland). Els seus pares, Benjamin Ross i Harriet Greene van arribar a tenir onze fills, però gairebé tots van ser venuts pel seu amo. Araminta Ross, que a cinc anys ja treballava ajudant els criats en diferents tasques de la llar, fou maltractada pels diversos amos que tingué.^[1] Amb onze anys es va canviar el nom pel de sa mare, Harriet. Encara jove, la van ferir al cap quan l'amo li llençà un pes metàl·lic; com a conseqüència, va patir des de llavors mals de cap i epilèpsia, a més de crisis d'hipersòmnia i episodis de visions i al·lucinacions.^[2] Cristiana devota, pensà que aquestes visions eren premonicions divines.

El 1840, el seu pare fou alliberat pel seu amo, amb 55 anys, però continuà treballant per a la mateixa família. Cap al 1844, Harriet es va veure obligada a casar-se amb un negre lliure, Johan Tubman, i a adoptar el seu cognom, però aquest creia que ella havia de continuar essent esclava i de fet ella va continuar actuant més com a serventa que com a esposa. El 1849 es va assabentar que l'amo planejava vendre-la amb d'altres esclaus,^[1] i així, sense comunicar els seus plans al seu marit. ja que sabia que la delataria, es va escapar del captiveri amb l'ajuda d'una dona blanca i, seguint la línia Mason-Dixon, va arribar a Pennsilvània. Poc després va trobar feina de criada a Filadèlfia.^[2]

La Underground Railroad[modifica]

Des de llavors, amb una xarxa d'activistes abolicionistes, anomenada Underground Railroad pel fet que utilitzaven termes ferroviaris, va participar en dinou missions en què va ajudar a fugir fins a tres-cents esclaus, entre els quals la seva família. Va arribar a oferir.se fins a 40.000 dòlars per la seva captura, viva o morta. En un d'aquests trajectes va descobrir que el seu marit tenia ja una altra dona.^[2]

En aquestes missions anaven en grup, caminant de nit i d'amagats fins a sortir de l'estat. Malgrat la recerca que es feia dels fugits, oferint recompenses, mai no se sabé qui els guiava ni n'organitzava la fugida, i Tubman podia continuar treballant en les missions. Quan el 1850 es promulgà una llei contra els fugitius, ajudà a conduir-los fins més al nord, fins i tot al Canadà, on es va establir a la ciutat de St. Catharine's entre 1852 i 1857, i ajudava els alliberats a trobar-hi feina.^[1]

Ajudà John Brown a reclutar gent per l'atac a Harpers Ferry (Virgínia), per obtenir armes per lluitar contra l'esclavitud. El 27 d'abril de 1859 va participar en el rescat de Charles Nalle, un esclau fugit que els seus perseguidors volien fer tornar a l'esclavatge. L'any següent, Harriet va iniciar una gira de conferències en les quals propugnava, no tan sols el final de l'esclavitud sinó també una nova definició dels drets de les dones, fent discursos conjunts amb Susan B. Anthony i d'altres sufragistes.^[2]

Durant la Guerra Civil[modifica]

Partidària dels unionistes durant la Guerra Civil nord-americana, col·laborà amb el seu exèrcit, primer com a cuinera i infermera, i després com a observadora i espia, i fou la primera dona que conduí una expedició armada en la guerra, quan liderà l'atac del riu Combahee, sota les ordres de James Montgomery, el 2 de juny de 1863, on van alliberar uns set-cents cinquanta esclaus, conduint-los fins a Beaufort, i van destruir diversos dipòsits de subministraments confederats. Durant aquesta incursió va conèixer Nelson Davis, antic esclau i soldat de la Unió, amb qui es casaria l'any 1869 a Auburn.^[2]

Últims anys[modifica]

En acabar la guerra, s'instal·là amb la seva família a Auburn (Nova York), on tenia cura dels seus pares malalts, passant penúries econòmiques. El 1898 va fundar un asil per ancians negres, amb els beneficis que li havia reportat el llibre Life of Harriet Tubman, escrit per Sarah Bradford l'any 1868. Formà part del moviment pel sufragi femení, fins que, malalta, hagué de ser ingressada en el mateix asil que ella havia lluitat per obrir, i on va morir el 1913. Fou enterrada al cementiri de Fort Hill, a Auburn.^[2]

Foto, 1885, per H. S. Squyer
Xilografia en un llibre de 1869
La seva casa d'Auburn
Tomba de Harriet Tubman
Monument a Harlem

Reconeixements[modifica]

El diari The Commonwealth, de Boston, en la seva edició del 19 de juliol de 1863, va definir l'acció militar de Harriet com a "gloriosa". Així mateix, el capità confederat John F. Lay, deia en el seu informe que l'acció havia estat "molt ben dirigida". Això sí, no sabia que l'acció havia estat portada a terme per esclaus i comandada per una dona negra.^[2]

Després de la capitulació dels confederats, Harriet Tubman ja era àmpliament reconeguda i admirada. William Still, un dels "caps d'estació" de l'Undergroud Railroad, va incloure una detallada descripció de Harriet i de la seva feina en el seu llibre The Underground Railroad, publicat el 1872. També Frederick Douglass, un líder abolicionista negre, li va retre homenatge i, fins i tot, la reina Victòria d'Anglaterra li va concedir una medalla de plata l'any 1897.^[2]

Els únics que semblaven no voler reconèixer la seva tasca van ser els components del govern que havia servit incondicionalment, que només li van concedir, amb trenta anys de retard, una pensió de 20 dòlars mensuals, per la seva tasca com a infermera. No es va reconèixer mai oficialment la seva tasca com a exploradora ni com a espia, potser a causa del seu gènere o del seu color.^[2]

L'any 1944, Eleanore Roosevelt, va posar el seu nom a un vaixell de la marina dels Estats Units. A la casa on va viure s'ha establert la Fundació Harriet Tubman per recordar la seva figura.^[1]

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Serbin, Sylvia. Reinas de África y heroínas de la diáspora negra (en espanyol). 1a edició. Barcelona: Wanáfrica, 2017, p. 223-225,232,237. ISBN 978-84-944154-8-7.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 ^2,8 Manzanera, Laura. Mujeres espías : intrigas y sabotaje tras las líneas enemigas (en espanyol). 1 ed. [Madrid]: Debate, 2008, p. 109-113,116-119. ISBN 84-8306-747-1.

Enllaços externs[modifica]

Biografia de Harriet Tubman.

Vegeu també[modifica]

[:1-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Serbin, Sylvia. Reinas de África y heroínas de la diáspora negra (en espanyol). 1a edició. Barcelona: Wanáfrica, 2017, p. 223-225,232,237. ISBN 978-84-944154-8-7.

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 ^2,8 Manzanera, Laura. Mujeres espías : intrigas y sabotaje tras las líneas enemigas (en espanyol). 1 ed. [Madrid]: Debate, 2008, p. 109-113,116-119. ISBN 84-8306-747-1.

[1]

[2]