Harriet Tubman

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHarriet Tubman
Harriet Tubman.jpg
Fotografia de Harriet Tubman, ca. 1890
Dades biogràfiques
Naixement Araminta Ross
ca. 1820 o 1821
Dorchester County (Maryland, Estats Units)
Mort 10 de març de 1913
Auburn (Nova York)
Causa de mort Pneumònia
Sepultura Fort Hill Cemetery (Auburn)
Residència Maryland
Ètnia Afroamericà i Ghanaian American
Religió Cristianisme
Activitat professional
Ocupació Escriptora
renovadora de la societat
Commemoració a Església Anglicana, luteranisme
Festivitat 10 de març
Fets destacables Antiesclavista i sufragista
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Harriet Tubman, nascuda Araminta Ross (Dorchester, Maryland, 1820Auburn, 10 de març de 1913), també coneguda com a Black Moses, fou una afroamericana estatunidenca, abolicionista, humanitària, que lluità per la llibertat i els drets de les dones, i contra l'esclavitud i el racisme. El luteranisme la commemora com a renovadora de la societat, i l'anglicanisme com a santa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda com a esclava a Dorchester (Maryland), Araminta Ross fou maltractada pels diversos amos que tingué, de petita. Encara jove, la van ferir al cap quan l'amo li llençà al cap un pes metàl·lic; com a conseqüència, va patir des de llavors mals de cap i epilèpsia, a més de crisis d'hipersòmnia i episodis de visions i al·lucinacions. Cristiana devota, pensà que aquestes visions eren premonicions divines.

El 1840, el seu pare fou alliberat pel seu amo, als 55 anys, però continuà treballant per a la mateixa família. Cap al 1844, Araminta es casà amb un negre lliure, John Tubman, i canvià el seu nom pel de Harriet Tubman. El 1849, s'escapà del captiveri i anà a Filadèlfia. Des de llavors, amb una xarxa d'activistes abolicionistes (la Underground Railroad), va participar en tretze missions per ajudar a fugir setanta esclaus, entre ells la seva família. Anaven en grup, caminant de nit i d'amagat fins a sortir de l'estat. Malgrat la cerca que se'n feia dels fugits, oferint recompenses, mai no se sabé qui els guiava ni n'organitzava la fugida, i Tubman podia continuar treballant en les missions. Quan el 1850 es promulgà una llei contra els fugitius, ajudà a conduir-los fins més al nord, fins i tot al Canadà, i ajudava els alliberats a trobar-hi feina.

Ajudà John Brown a reclutar gent per a l'atac a Harpers Ferry (Virgínia occidental), per obtenir armes per lluitar contra l'esclavitud. Partidària dels unionistes durant la Guerra Civil nord-americana, col·laborà amb el seu exèrcit, primer com a cuinera i infermera, i després com a observadora i espia, i fou la primera dona que conduí una expedició armada en la guerra, quan liderà l'atac del riu Combahee, on alliberà més de sis-cents esclaus.

En acabar la guerra, s'instal·là amb la seva família a Auburn (Nova York), on tenia cura dels seus pares malalts. Formà part del moviment pel sufragi femení, fins que, malalta, hagué de ser ingressada en una clínica que ella mateixa havia lluitat per obrir, per a malalts afroamericans. Hi morí el 1913.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]