Pelegrí Baltasar i Salvatella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual |
m Revertides les edicions de Judgallego. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona |
{{Infotaula persona |
||
|data_naixement = |
|data_naixement = 1813 |
||
|data_defuncio = 1900 |
|data_defuncio = 1900 |
||
|ocupacio = Organista |
|ocupacio = Organista |
||
}} |
}} |
||
'''Pelegrí Baltasar i Salvatella''' va |
'''Pelegrí Baltasar i Salvatella''' va ser [[organista]], professor d'[[orgue]] i [[compositor]]. Va exercir com a mestre d'orgue a la [[catedral de Girona]] entre 1833 i 1838. El 1839 va guanyar la plaça d'organista a Montevideo.<ref>{{Ref-tesi|cognom=Galdón Arrué|nom=Monti|títol=La música a la catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX|url=https://www.tdx.cat/handle/10803/5192#page=1|data=2003|universitat=Universitat Autònoma de Barcelona|lloc=Bellaterra}}</ref> |
||
Es conserven una [[salmòdia]] seva per a orgue al fons musical de la catedral de Girona (GiC).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gregori i Cifré|nom=Josep Maria|títol=Inventaris dels fons musicals de Catalunya |
|||
Va ser [[organista]], professor d'[[orgue]] i [[compositor]]. Va exercir com a mestre d'orgue a la [[catedral de Girona]] entre 1833 i 1838. El 5 de juny de 1833 pren posessió del benefici Segon de la Sta. Creu adjunt a la plaça d'organsta. Sembla que durant aquella etapa ho va passar força malament perquè no cobrava el que li havien promès i tenia problemes econòmics. De fet, el 1834, juntament amb tres cantants de la capella, van demanar permís per crear un grup paral·lel i actuar a les esglésies que no tinguessin diners per contractar la formació completa. Allò va provocar les protestes d’altres músics de la institució i el Capítol no va acceptar la proposta. Pocs mesos després, tal i com explica Galdón, el músic va demanar que com a mínim li paguessin dues terceres parts del sou que li corresponia. La situació no deuria millorar perquè el 16 d’agost de 1838 va acabar demanant una llicència de llarga durada per viatjar i trobar una feina més estable. El Capítol li va concedir un any de permís que va aprofitar per anar a Amèrica, d’on ja no tornaria mai més. |
|||
Volum 10: Fons de la catedral de Girona|data=2019|editorial=Universitat Autònoma de Barcelona – Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona}}</ref> |
|||
Passat l’any d’excedència, al 1839 la [[Catedral de Girona]] el va localitzar al bisbat de Montevideo, on feia d’organista, i li comunicà que la seva plaça seria per a [[Bernat Papell i Carreras|Bernat Papell]]. Baltasar va continuar treballant a l’Uruguai durant la dècada de 1840 i després es va traslladar a Buenos Aires, on a més de fer d’organista de l’església de San Telmo, el 1855 va obrir la seva pròpia acadèmia, anomenada Instituto Musical, que primer estava situada al número 7 del carrer Reconquista i després al carrer Esemeralda 649. També va col·laborar amb La Gaceta Musical de Buenos Aires, on publicà diferents articles sobre història de la música signant com a Pelegrín Baltazar. |
|||
Segons De Brie, a més d’una [[salmòdia]] que va compondre durant l’etapa gironina, aquest organista també va crear El paso del molino (1839); la peça per a veu i piano La lágrima (1848); l’obra coral Los serenos (1868) i una mazurca per piano (1877). |
|||
Tot i que no es pot afirmar amb certesa, sembla que Pelegrí Baltasar Salvatella morí a Buenos Aires el 1900, quan tenia 87 anys. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 13:34, 6 nov 2023
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1813 Girona  |
| Mort | 1900 Argentina |
| Activitat | |
| Ocupació | Organista |
Pelegrí Baltasar i Salvatella va ser organista, professor d'orgue i compositor. Va exercir com a mestre d'orgue a la catedral de Girona entre 1833 i 1838. El 1839 va guanyar la plaça d'organista a Montevideo.[1]
Es conserven una salmòdia seva per a orgue al fons musical de la catedral de Girona (GiC).[2]
Referències
- ↑ Galdón Arrué, Monti. La música a la catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX (tesi). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya Volum 10: Fons de la catedral de Girona. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona – Institut d'Estudis Catalans, 2019.