Tròfim d'Arle: diferència entre les revisions
Quinzena de la qualitat |
Quinzena de la qualitat |
||
Línia 22: | Línia 22: | ||
==Vida== |
==Vida== |
||
Era un dels [[Apòstols dels gals]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Farmer |nom=David |títol=The Oxford Dictionary of Saints |edició=5a ed. |url=http://books.google.es/books?id=_zJJtvK2_KsC&pg=PA426&dq=Trophimus+of+Arles&hl=ca&sa=X&ei=rkjBUryMPNGl0wXym4DIBA&ved=0CEcQ6AEwAw#v=onepage&q=Trophimus%20of%20Arles&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=2011 |pàgines=426 |isbn=0199596603}}</ref> enviats pel papa [[Fabià I]] cap al 250 per cristianitzar la [[Gàl·lia]], en l'imperi de [[Deci (emperador romà)|Deci]] i [[Herenni Etrusc]].<ref>Fabià va enviar-hi set bisbes des de Roma: Sant [[Gacià de Tours|Gacià]] a [[Tours]], '''Tròfim''' a [[Arle]], [[Pau de Narbona|Pau]] a [[Narbona]], [[Sadurní de Tolosa|Sadurní]] a [[Tolosa]], [[Dionís de París|Dionís]] a [[París]], [[Austremoni de Clarmon|Austromoni]] a [[Clarmont d'Alvèrnia]] i [[Marcial de Llemotges|Marcial]] a [[Llemotges]].</ref> En una carta que el papa [[Zòsim I]] escriu a un bisbe gal, esmenta aquest fet i que Tròfim va ésser enviat a Arle. També una carta de [[Cebrià de Cartago]] a Antoní de Numídia, dels anys 250-254, cita la participació d'un bisbe Tròfim en alguns fets de la persecució de Deci, cap al 252. |
|||
Possiblement, el bisbe citat sigui el Tròfim d'Arle real, al que s'ajuntà la llegenda posterior d'un llegendari Tròfim del segle I. |
Possiblement, el bisbe citat sigui el Tròfim d'Arle real, al que s'ajuntà la llegenda posterior d'un llegendari Tròfim del segle I. |
||
Línia 31: | Línia 31: | ||
A partir del segle V, però, es desenvolupa una llegenda apòcrifa que fa Tròfim deixeble de [[Pau de Tars]] i enviat a la Gàl·lia per [[Sant Pere]].<ref>La llegenda es basava en la menció d'un Tròfim als ''[[Fets dels apòstols]]'' i al fet que la diòcesi d'Arle volgués fer el seu primer bisbe molt més antic i company directe dels primers apòstols, com en el cas de [[Dionís de París]].</ref> Tot i que la llegenda va passar al ''Martirologi romà'' és inversemblant i no té cap fonament històric. |
A partir del segle V, però, es desenvolupa una llegenda apòcrifa que fa Tròfim deixeble de [[Pau de Tars]] i enviat a la Gàl·lia per [[Sant Pere]].<ref>La llegenda es basava en la menció d'un Tròfim als ''[[Fets dels apòstols]]'' i al fet que la diòcesi d'Arle volgués fer el seu primer bisbe molt més antic i company directe dels primers apòstols, com en el cas de [[Dionís de París]].</ref> Tot i que la llegenda va passar al ''Martirologi romà'' és inversemblant i no té cap fonament històric. |
||
== |
== Referències == |
||
{{ |
{{Referències}} |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
Revisió del 12:22, 30 des 2013
Nom original | (fr) Trophime d'Arles |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle III |
Mort | segle III |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
Període | Alt Imperi Romà |
Enaltiment | |
Festivitat | 29 de desembre (catòlics); 4 de gener (ortodoxos) |
Iconografia | Com a bisbe, portant els seus ulls; dret amb lleons |
Patró de | Arle |
Sant Tròfim d'Arle (Itàlia?, segle III - Arle, Provença, ~252) va ésser el primer bisbe d'Arle, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Vida
Era un dels Apòstols dels gals[1] enviats pel papa Fabià I cap al 250 per cristianitzar la Gàl·lia, en l'imperi de Deci i Herenni Etrusc.[2] En una carta que el papa Zòsim I escriu a un bisbe gal, esmenta aquest fet i que Tròfim va ésser enviat a Arle. També una carta de Cebrià de Cartago a Antoní de Numídia, dels anys 250-254, cita la participació d'un bisbe Tròfim en alguns fets de la persecució de Deci, cap al 252.
Possiblement, el bisbe citat sigui el Tròfim d'Arle real, al que s'ajuntà la llegenda posterior d'un llegendari Tròfim del segle I.
L'església de Sant Tròfim d'Arle, edifici romànic del segle XII edificat sobre una cripta del segle III és un dels edificis més influents del romànic provençal.
Llegenda de Sant Tròfim al segle I
A partir del segle V, però, es desenvolupa una llegenda apòcrifa que fa Tròfim deixeble de Pau de Tars i enviat a la Gàl·lia per Sant Pere.[3] Tot i que la llegenda va passar al Martirologi romà és inversemblant i no té cap fonament històric.
Referències
- ↑ Farmer, David. The Oxford Dictionary of Saints (en anglès). 5a ed.. Oxford University Press, 2011, p. 426. ISBN 0199596603.
- ↑ Fabià va enviar-hi set bisbes des de Roma: Sant Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austromoni a Clarmont d'Alvèrnia i Marcial a Llemotges.
- ↑ La llegenda es basava en la menció d'un Tròfim als Fets dels apòstols i al fet que la diòcesi d'Arle volgués fer el seu primer bisbe molt més antic i company directe dels primers apòstols, com en el cas de Dionís de París.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tròfim d'Arle |
-
Estàtua a la Chapelle de Saint-Trophime (Buis-les-Baronnies)
-
Imatge del s. XII al claustre de S. Tròfim d'Arle
-
Catedral de S. Tròfim (Arle)
-
Interior de S. Tròfim