Pierre Gassendi: diferència entre les revisions
| Línia 242: | Línia 242: | ||
* {{MacTutor Biography|id= Gassendi}} {{en}} |
* {{MacTutor Biography|id= Gassendi}} {{en}} |
||
* {{Versaleta|Rochot}}, Bernard [http://www.encyclopedia.com/topic/Pierre_Gassendi.aspx#1 ''Gassendi (Gassend), Pierre''] Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 22 febrer 2014 <http://www.encyclopedia.com>. |
* {{Versaleta|Rochot}}, Bernard [http://www.encyclopedia.com/topic/Pierre_Gassendi.aspx#1 ''Gassendi (Gassend), Pierre''] Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 22 febrer 2014 <http://www.encyclopedia.com>. |
||
* [http://galileo.rice.edu/Catalog/NewFiles/gassendi.html Pierre Gassendi] al ''The Galileo Project''. Consultat 23 febrer 2014. |
|||
{{autoritat}} |
{{autoritat}} |
||
Revisió del 11:09, 23 feb 2014
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 de gener de 1592 Champtercier, Provença, França |
| Mort | 24 octubre 1655  (63 anys)París |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat d'Ais de Provença Universitat d'Avinyó |
| Es coneix per | Materialisme, Atomisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1617–), físic, teòleg, naturalista, escriptor, astròleg, astrònom, catedràtic, matemàtic, filòsof |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1643–1655) Universitat d'Ais, catedràtic (1617–1623) |
| Professors | Philibert Fezaye (en)  |
| Alumnes | Jean Picard i François Bernier |
| Influències | |
Premis Un cràter de la Lluna porta el seu nom | |
Pierre Gassendi va ser un filòsof, científic i matemàtic francés del segle XVII.
Vida
Estudià teologia, grec i hebreu a Ais de Provença i es doctorà en teologia a Avinyó. El 1615 és ordenat sacerdot i anomenat canònic de la catedral de Dinha, ciutat a la que havia estudiat de infant.
De 1616 a 1622 va ser professor de filosofia a la Universitat de Ais de Provença, on va establir amistat amb Peiresc (del qui anys més tard escriuria una biografia)[1] i amb Joseph Gaultier de la Vallette.[2] Va haver d'abandonar el seu càrrec quan els jesuïtes van prendre el control de la Universitat, fent fora a tots els que no eren de l'orde.[3]
Entre 1625 i 1630 va estar viatjant constantment per la Provença, Grenoble, París i Holanda, fins que es va assentar definitivament a Ais de Provença (1634-1641) i després a París (1641-1648).[4] La mort del seu amic Peiresc, el va sumir en una profunda depressió, de la que no es va recuperar mai del tot, provocant-li un estat constant de mala salut.[5]
El 1645 fou nomenat professor al Collège Royal (l'actual Collège de France) de París. Això no obstant, aviat es va veure forçat a deixar les classes per la seva mala salut.[5] El 1648, en morir Mersenne, que l'havia recolzat en la seva controvèrsia amb Descartes, va tornar a la Provença, on semblava trobar-se millor.
El 1650, encara va participar en l'experiment del Puy de Dome, amb el que Blaise Pascal va demostrarla hipòtesi de Torricelli sobre la pressió atmosfèrica.[5]
És conegut per haver tractat de reconciliar l'atomisme de Epicur amb el pensament cristià. Fou amic de Thomas Hobbes, entusiasta de Galileu Galilei, Nicolau Copèrnic i Johannes Kepler, alhora que adversari del cartesianisme[4] (va mantenir relació epistolar amb René Descartes, presentant-li les seves objeccions) i de l'aristotelisme escolàstic.
Obra
Probablement el seu antiaristotelisme es va gestar mentre era un jove professor a Ais, perquè els seu primer llibre d'aquesta índole data dels anys justament posteriors a la separació d'aquella Universitat: Exercitationum paradoxicarum adversus Aristoteleos libri septem (Dissertacions en forma de paradoxa contra els aristotèlics), (Grenoble, 1624).[6] En aquesta obra basa la seva refutació de l'aristotelisme en un escepticisme extrem de tipus pirrònic.
Més endavant, per substituir l'escepticisme extrem, va ressuscitar l'atomisme materialista d'Epicur i Lucreci.
Entre les seves obres destaquen les "Anotacions al desè llibre de Diògenes Laerci" i la "Disquisició metafísica".
- Tychonis Brahei, equitis Dani, Astronomorum Coryphaei, vitae Accessit Nicolai Copernici, Georgii Peurbachii, & Joannis Regiomontani, Astronomorum celebrium, Vita. Hagae Comitum (la Haia), Vlacq, 1655.
- Œuvres complètes (6 vol.) editades pel seu amic i hereu Henri Louis Habert de Montmor, 1658.
Referències
Bibliografia
- Bloch, O.R. «Gassendi critique de Descartes» (en (francès)). Revue Philosophique de la France et de l'Étranger. PUF, Num. 156, 1966, pàg. 217-236. ISSN: 0035-3833.
- Hatch, Robert Alan. «Gassendi, Pierre». A: Hockey, Thomas (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). New York: Springer, 2007, p. 408-410. ISBN 978-0-387-30400-7.
- Joy, Linn Sumida. Gassendi the Atomist (en (anglès)). Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-52239-0.
- Lolordo, Antonia. Pierre Gassendi and the Birth of Early Modern Philosophy (en (anglès)). Cambridge University Press, 2007. ISBN 978-1-1394-6085-9.
- Osler, Margaret J. «Pierre Gassendi». A: Nadler, Steven (ed.). A Companion to Early Modern Philosophy (en (anglès)). Oxford: Blackwell Publishers, 2002, p. 80-95. DOI 10.1002/9780470998847.ch6. ISBN 0-631-21800-9.
- Turner, A.J. «Pierre Gassendi Astronomer and Natural Philosopher» (en (anglès)). Interdisciplinary Science Reviews, Vol. 19, Num. 2, 1994, pàg. 135-139. DOI: 10.1179/isr.1994.19.2.135. ISSN: 0308-0188.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Gassendi |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Pierre Gassendi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Rochot, Bernard Gassendi (Gassend), Pierre Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 22 febrer 2014 <http://www.encyclopedia.com>.
- Pierre Gassendi al The Galileo Project. Consultat 23 febrer 2014.