Clément Ader: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 21:18, 11 abr 2014

Clément Ader (Muret, Alta Garona 1841 - Tolosa de Llenguadoc, 1925) enginyer francès al qui hom deu, entre altres invencions, un micròfon i els primers intents del telèfon. El 1880 instal·là a París la primera línia telefónica.

De Jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any 1866 instal·là un taller on el 1873 construí un aparell planejador en forma d'ocell recobert de plomes d'oca, al que anomenà genèricament avió. En va fer un de més elaborat, anomenat éole, propulsat per una màquina de vapor. L'enginy, una mena d'estel motoritzat equipat amb una hèlix de bambú de quatre aspes i ales articulades de 14 metres d'envergadura i un pes de 300 kg (pilot inclòa) voló una distància de 50 metres en 1890, pero resultà incontrolable y poc aerodinàmic.

El 14 d'octubre, 1897 assajà l'Avion III. Encara que aconseguí de rodar 60 m i de recórrer uns 150 m en successius vols curts i 300 m en ple aire al camp de Satory (Versalles), fou incapaç de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francès per a demostrar que l'invent era governable. Després d'aquest fracàs, Ader fou oblidat fins poc abans de la seva mort.

Tanmateix el nom (avion) que va donar al seu prototipus ha servit de base per a la paraula que designa l'eroplà en alguns idiomes como l'espanyol, català o portugués, entre altres.

Treballs

L'aviation militaire. - Vincennes : Service Histoire de l'armee de l'Air, 1990. - ISBN 2-904521-11-9 (Repr. d. Ausg. Paris 1911)

Bibliografia

Charles H. Gibbs-Smith: Clément Ader: his flight-claims and his place in history. – London: H. M. Stat. Office, 1968
Pierre Lissaraque: Clément Ader: inventeur d'avions. – Toulouse: s.n., 1990. – ISBN 2-7089-5355-9
Claude d'Abzac-Epézy: Clément Ader, Précurseur ou Prophète. In: Revue Historique des Armées, n° 3, 1991.

Enllaços externs

Clément Ader (anglès)

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 '''Clément Ader''' ([[Muret]], [[Alta Garona]] [[1841]] - [[Tolosa de Llenguadoc]], [[1925]]) enginyer [[França|francès]] al qui hom deu, entre altres invencions, un [[micròfon]] i els primers intents del [[telèfon]]. El [[1880]] instal·là a [[París]] la primera línia telefónica.
-De Jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any [[1866]] instal·là un taller on el [[1873]] construí un aparell planejador en forma d'[[ocell]] recobert de plomes d'[[oca]], al que anomenà genèricament avió. En va fer un de més el·laborat, anomenat ''éole'', propulsat per una [[màquina de vapor]]. L'enginy, una mena d'estel motoritzat equipat amb una [[hèlix]] de [[bambú]] de quatre aspes i ales articulades de 14 metres d'envergadura i un pes de 300 kg (pilot inclòa) voló una distància de 50 metres en [[1890]], pero resultà incontrolable y poc aerodinàmic.
+De Jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any [[1866]] instal·là un taller on el [[1873]] construí un aparell planejador en forma d'[[ocell]] recobert de plomes d'[[oca]], al que anomenà genèricament avió. En va fer un de més elaborat, anomenat ''éole'', propulsat per una [[màquina de vapor]]. L'enginy, una mena d'estel motoritzat equipat amb una [[hèlix]] de [[bambú]] de quatre aspes i ales articulades de 14 metres d'envergadura i un pes de 300 kg (pilot inclòa) voló una distància de 50 metres en [[1890]], pero resultà incontrolable y poc aerodinàmic.
 El [[14 d'octubre]], [[1897]] assajà l'''Avion III''. Encara que aconseguí de rodar 60 m i de recórrer uns 150 m en successius vols curts i 300 m en ple aire al camp de Satory ([[Versalles]]), fou incapaç de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francès per a demostrar que l'invent era governable. Després d'aquest fracàs, Ader fou oblidat fins poc abans de la seva mort.