Clément Ader

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaClément Ader
Clement ader, 1891.jpg
Clément Ader el 1891
Dades biogràfiques
Naixement 2 d'abril de 1841
Muret
Mort 5 de març de 1925 (83 anys)
Tolosa de Llenguadoc
Activitat professional
Ocupació Enginyer, inventor i enginyer aeroespacial
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Clément Ader (Muret, Alta Garona 1841 - Tolosa de Llenguadoc, 1925) enginyer francès al qui hom deu, entre altres invencions, un micròfon i els primers intents del telèfon. El 1880 instal·là a París la primera línia telefònica.

De jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any 1866 instal·là un taller on el 1873 construí un aparell planejador en forma d'ocell recobert de plomes d'oca, al que anomenà genèricament Avion. En va fer un de més elaborat, anomenat Éole, per el que es va inspirar en la forma dels ratpenats, propulsat per una màquina de vapor d'uns 20 cavalls. L'enginy era una mena d'estel motoritzat equipat amb una hèlix de bambú de quatre aspes, ales articulades de 14 metres d'envergadura activades amb diferents comandaments i un pes de 300 kg (pilot inclòs). Un cop finalitzat, el va traslladar al castell d'Armainvilliers, a Seine-et-Marne, on va volar una distància de 50 metres el 9 d'octubre de 1890,[1] però resultà incontrolable i poc aerodinàmic.

Ader volia que França es beneficiés del seu invent i, per això, es va posar en contacte amb el Ministeri de Guerra, per tal d'aconseguir ajut financer. Així comença a construir l'Avion III, un bimotor que reprén la forma de l'Éole, però molt més potent, amb dos motors de 30 cavalls cadascun que arroseguen hèlixs de quatre pales que giren en sentits oposats.[1] El 14 d'octubre, 1897 fa una demostració de l'Avion III al camp de Satory (Versalles) davant d'una comissió militar però, degut a una ràfega de vent, s'estavella al aterrar[1]. Encara que aconseguí rodar 60 m i recórrer uns 150 m en successius vols curts, i 300 m en ple aire, fou incapaç de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francès per a demostrar que l'invent era governable i es va suspendre l'ajut finançer. Tot i això, l'abril de 1900, l'Avion III va ser presentat a l'Exposició Universal de París, donant idees als pioners de l'aviació per la construcció dels seus models. L'any 1903, Ader va donar l'Avion III al Musée des Arts et Métiers (Museu dels Arts i Oficis) de París, on encara es troba.[1]

Tanmateix el nom (avion) que va donar al seu prototipus ha servit de base per a la paraula que designa l'aeroplà en alguns idiomes com l'espanyol, català o portugués, entre d'altres. També va escriure dos assajos La Première Étape de l'aviation militaire française i L'Aviation militaire, on parla de l'ús de l'avió com a mitja de reconeixement i bombardeig.[1]

Treballs[modifica | modifica el codi]

  • L'aviation militaire. - Vincennes : Service Histoire de l'armee de l'Air, 1990. - ISBN 2-904521-11-9 (Repr. d. Ausg. Paris 1911)
Vol de l'Avion, el 1897

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Charles H. Gibbs-Smith: Clément Ader: his flight-claims and his place in history. – London: H. M. Stat. Office, 1968
  • Pierre Lissaraque: Clément Ader: inventeur d'avions. – Toulouse: s.n., 1990. – ISBN 2-7089-5355-9
  • Claude d'Abzac-Epézy: Clément Ader, Précurseur ou Prophète. In: Revue Historique des Armées, n° 3, 1991.
Primer prototip de l'Éole

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clément Ader Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Besse, François. 100 aviones de leyenda (en espanyol). Reditar Libros, S.L., 2006, p. 12-13. ISBN 9788496449268.