Vés al contingut

Alta Velocitat Espanyola: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 40: Línia 40:
La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.<ref>{{ref-notícia|cognom=M. Ontoso|nom=Luis|títol=Ave, la estación de salida de la marca España|publicació=ABC|url=http://www.abc.es/economia/20130320/abci-estacion-salida-201303192215.html|consulta=3 octubre 2013|data=20 març 2013}}</ref> Les primeres locomotores de la [[LAV Madrid-Sevilla|línia Madrid-Sevilla]] estan inspirades en el [[TGV]] francès (''Train à Grande Vitesse'', tren de gran velocitat), pioner a [[Europa]] en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad [[Renfe Operadora]]. La companyia, única operadora amb llicència d'[[ADIF]] a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.
La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.<ref>{{ref-notícia|cognom=M. Ontoso|nom=Luis|títol=Ave, la estación de salida de la marca España|publicació=ABC|url=http://www.abc.es/economia/20130320/abci-estacion-salida-201303192215.html|consulta=3 octubre 2013|data=20 març 2013}}</ref> Les primeres locomotores de la [[LAV Madrid-Sevilla|línia Madrid-Sevilla]] estan inspirades en el [[TGV]] francès (''Train à Grande Vitesse'', tren de gran velocitat), pioner a [[Europa]] en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad [[Renfe Operadora]]. La companyia, única operadora amb llicència d'[[ADIF]] a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.


==<ref>{{ref-publicació|cognom=Torrent|nom=Quim|títol=AVE: la ruina del Estado|publicació=Navarralde|url=http://www.nabarralde.com/es/munduan/4944-ave-la-ruina-del-estado|consulta=9 agost 2015}}</ref> Crítiques ==
== Crítiques ==
Diversos historiadors i economistes critiquen que aquesta infraestructura és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de [[Barcelona]]-[[Madrid]] aporta diners a l'estat, i ha fet que [[Estats Units]] i [[França]] desestimessin el projecte per als seus propis països.<ref>[http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/279209--ave-la-ruina-de-lestat-.html «AVE: la ruïna de l'Estat»] ''[[Avui]]'', consultat el 28 de juny de 2011</ref><ref>{{ref-publicació|títol=La ruïna de l'AVE|publicació=Ara.acat [Economia]|data=3 de juliol de 2011|url=http://www.ara.cat/economia/ave-tgv_0_509949567.html|consulta=9 agost 2015}}</ref><ref>{{format ref}} http://www.nabarralde.com/es/munduan/4944-ave-la-ruina-del-estado </ref><ref> http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110630/54178833653/ave-ruinos.html </ref><ref> http://www.larazon.es/noticia/9864-renfe-suprime-el-servicio-ave-toledo-albacete-cuenca-por-falta-de-usuarios </ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Mestre |nom=J.|títol=Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo |publicació= Levante-emv. El mercantil valencialo|data=24 de gener de 2011|url=http://www.levante-emv.com/portada-castello/2011/01/24/ferrmed-califica-ruina-ave-radial-madrid-reclama-eje-mediterraneo/776557.html|consulta=9 agost 2015}}</ref> També se l'ha acusat de ser «un tren per a rics».<ref>{{ref-notícia|cognom=Ruiz del Árbol|nom=Antonio|títol=Por qué el AVE es un tren para ricos|publicació=Eldiario.es|url=http://www.eldiario.es/economia/AVE-tren-ricos_0_82941811.html|consulta=3 octubre 2013|data=24 desembre 2012}}</ref> Un dels crítics més significats ha estat [[Joan Amorós i Pla]], Secretari General de [[FERRMED]], un grup de pressió europeu liderat des de [[Catalunya]] i que té com a objectiu principal la impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud i amb el nord d’[[Europa]].<ref>{{ref-publicació|títol=Entrevista a Joan Amorós i Pla|publicació=Revista Relleu|data=Gener-Març de 2010|exemplar=103|url=http://www.relleu.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=459%3Aentrevista-a-joan-amor%C3%B3s-i-pla&tmpl=component&print=1&Itemid=9|consulta=9 agost 2015}}</ref>
Diversos historiadors i economistes critiquen que aquesta infraestructura és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de [[Barcelona]]-[[Madrid]] aporta diners a l'estat, i ha fet que [[Estats Units]] i [[França]] desestimessin el projecte per als seus propis països.<ref>[http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/279209--ave-la-ruina-de-lestat-.html «AVE: la ruïna de l'Estat»] ''[[Avui]]'', consultat el 28 de juny de 2011</ref><ref>{{ref-publicació|títol=La ruïna de l'AVE|publicació=Ara.acat [Economia]|data=3 de juliol de 2011 |url= http://www.ara.cat/economia/ave-tgv_0_509949567.html|consulta=9 agost 2015}}</ref><ref>http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110630/54178833653/ave-ruinos.html </ref><ref> http://www.larazon.es/noticia/9864-renfe-suprime-el-servicio-ave-toledo-albacete-cuenca-por-falta-de-usuarios </ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Mestre |nom=J.|títol=Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo |publicació= Levante-emv. El mercantil valencialo|data=24 de gener de 2011|url=http://www.levante-emv.com/portada-castello/2011/01/24/ferrmed-califica-ruina-ave-radial-madrid-reclama-eje-mediterraneo/776557.html|consulta=9 agost 2015}}</ref> També se l'ha acusat de ser «un tren per a rics».<ref>{{ref-notícia|cognom=Ruiz del Árbol|nom=Antonio|títol=Por qué el AVE es un tren para ricos|publicació=Eldiario.es|url=http://www.eldiario.es/economia/AVE-tren-ricos_0_82941811.html|consulta=3 octubre 2013|data=24 desembre 2012}}</ref> Un dels crítics més significats ha estat [[Joan Amorós i Pla]], Secretari General de [[FERRMED]], un grup de pressió europeu liderat des de [[Catalunya]] i que té com a objectiu principal la impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud i amb el nord d’[[Europa]].<ref>{{ref-publicació|títol=Entrevista a Joan Amorós i Pla|publicació=Revista Relleu|data=Gener-Març de 2010|exemplar=103|url=http://www.relleu.cat/index.php?option=com_k2&view=item&id=459%3Aentrevista-a-joan-amor%C3%B3s-i-pla&tmpl=component&print=1&Itemid=9|consulta=9 agost 2015}}</ref>


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 10:06, 9 ago 2015

Infotaula xarxa de transportsAlta Velocitat Espanyola
AVE
Inauguració1992
OperadorRenfe
Tipus serveiAlta Velocitat
Llarg recorregut
Línies6
Estacions22
Longitud2.230 km (2010)
Velocitat≃300 km/h
Ample ferroviari1435 mm

AVE (Alta Velocitat Espanyola) és la marca comercial[1] creada el 1992[2] per la companyia ferroviària espanyola Renfe Operadora per als seus trens de gamma més alta. Aquests trens circulen a una velocitat màxima de 350 km/h per línies d'ample ferroviari estàndard (1.435 mm) electrificades a 25 kV 50 Hz en recorreguts de llarga distància. La paraula al·ludeix al mateix temps a au en espanyol buscant una imatge comercial per a aquests trens.

Història

La marca comercial AVE va començar-se a per a denominar la línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla, que es va inaugurar el 21 d'abril del 1992.[3] Les primeres locomotores de la línia Madrid-Sevilla estan inspirades en el TGV francès (Train à Grande Vitesse, tren de gran velocitat), pioner a Europa en els serveis de gran velocitat. Actualment l'AVE ja no és sols sinònim de la línia Madrid-Sevilla sinó que és un producte comercial gestionat actualment per la Unitat de Negoci (UN) Alta Velocidad Renfe Operadora. La companyia, única operadora amb llicència d'ADIF a les vies d'ample europeu, classifica en aquesta Unitat de Negoci aquells productes la major part dels quals el recorregut es realitza a més de 200 km/h de mitjana. Des de la inauguració del primer tram cada any els pressupostos de l'Estat espanyol han tingut una partida per l'AVE.

[4] Crítiques

Diversos historiadors i economistes critiquen que aquesta infraestructura és una «ruïna per a l'Estat», ja que ni tan sols la línia de Barcelona-Madrid aporta diners a l'estat, i ha fet que Estats Units i França desestimessin el projecte per als seus propis països.[5][6][7][8][9] També se l'ha acusat de ser «un tren per a rics».[10] Un dels crítics més significats ha estat Joan Amorós i Pla, Secretari General de FERRMED, un grup de pressió europeu liderat des de Catalunya i que té com a objectiu principal la impulsió d’un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud i amb el nord d’Europa.[11]

Vegeu també

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: El TGV arriba a Barcelona.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alta Velocitat Espanyola
  1. ↑ «15 años de Ave: de ilusión por el progreso a símbolo del desarrollo presente y futuro de España». Nota de prensa, 21-04-2007 [Consulta: 3 octubre 2013].
  2. ↑ «Línea Madrid-Sevilla». Adif. [Consulta: 3 octubre 2013].
  3. ↑ M. Ontoso, Luis «Ave, la estación de salida de la marca España». ABC, 20-03-2013 [Consulta: 3 octubre 2013].
  4. ↑ Torrent, Quim «AVE: la ruina del Estado». Navarralde [Consulta: 9 agost 2015].
  5. ↑ «AVE: la ruïna de l'Estat» Avui, consultat el 28 de juny de 2011
  6. ↑ «La ruïna de l'AVE». Ara.acat [Economia], 03-07-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
  7. ↑ http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20110630/54178833653/ave-ruinos.html
  8. ↑ http://www.larazon.es/noticia/9864-renfe-suprime-el-servicio-ave-toledo-albacete-cuenca-por-falta-de-usuarios
  9. ↑ Mestre, J. «Ferrmed califica de ruina el AVE radial desde Madrid y reclama el eje mediterráneo». Levante-emv. El mercantil valencialo, 24-01-2011 [Consulta: 9 agost 2015].
  10. ↑ Ruiz del Árbol, Antonio «Por qué el AVE es un tren para ricos». Eldiario.es, 24-12-2012 [Consulta: 3 octubre 2013].
  11. ↑ «Entrevista a Joan Amorós i Pla». Revista Relleu, 103, Gener-Març 2010 [Consulta: 9 agost 2015].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alta_Velocitat_Espanyola&oldid=15552978»