Prepirineus: diferència entre les revisions
afegida informació d'enciclopèdia |
afegida informació d'enciclopèdia |
||
Línia 89: | Línia 89: | ||
*[[Serra dels Tossals]] |
*[[Serra dels Tossals]] |
||
*[[Serra de Turp]] |
*[[Serra de Turp]] |
||
*[[Rasos de Peguera]]<ref>{{GEC|0049720|rasos de Peguera}}</ref> |
|||
{{final columnes}} |
{{final columnes}} |
||
Revisió del 18:34, 18 set 2015
Tipus | Serralada | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | País Basc (Espanya), Navarra (Espanya), Aragó (Espanya) i Catalunya (Espanya) | |||
| ||||
Format per | ||||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 2.912 m | |||
Mida | 40 () × 425 () km | |||
Àrea protegida Natura 2000 | ||||
Identificador | ES2410059 | |||
| ||||
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 389188 | |||
| ||||
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 389181 | |||
Els Prepirineus, o Prepirineu, són un conjunt de serres muntanyoses situades paral·lelament a banda i banda del Pirineu axial.
Descripció
Les serralades dels Prepirineus són envoltades pel peu de muntanya i per les tres conques de l'Aude, la Garona i l'Ebre. Hi ha serres i a banda i banda de la zona axial pirinenca amb anticlinals i sinclinal constituint les Serres Interiors, les Exteriors i el sinclinal central. Les Serres Interiors són recobertes de conglomerats, producte de l'erosió en l'etapa postparoxismal herciniana. Alguns dels cims d'aquest sistema de serralades sobrepassen els 2.600 metres d'altitud, com el Cotiella (2.912 metres), el Pic de les Bruixes (Pico de las Bruixas en Aragonés) (2.822 metres)[1] i el Cotielleta (2.711 metres), a la Serra de Cotiella, i el Vulturó (2.648,6 metres[2] ), el Pujolar de Roca Grossa (2.611,1 metres[2] ) i el Pic de Costa Cabirolera (2.604,4 metres[2] ), a la Serra del Cadí.
Els Prepirineus septentrionals només apareixen a l'extrem nord de la Catalunya Nord, a la serra de les Corberes. De la part nord hi ha poc peu de muntanya, car els Pirineus s'aixequen abruptament. Cal mencionar però el Massís de Plantaurel a l'Arieja.
Contràriament els Prepirineus meridionals són un vast i complex sistema de serres i depressions, com la Canal de Berdún. A l'oest la primera serra dels prepirineus és la Serra de Leire, als límits orientals de Navarra. A Catalunya, els Prepirineus meridionals s'estenen d'oest a est per les comarques de la Ribagorça, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà.
Serralades principals
Imatges
-
Serra de Sis (Prepirineus)
-
Vista del Tossal de Guara, Serra de Guara
-
Margues a l'obaga de la Serra del Jordal, sota La Quadreta i al nord-est de la Penya de Rin de la Carrasca
-
El Cotiella vist des de la Serra del Jordal
Vegeu també
Referències
- ↑ Espouy o Pico de las Bruixas (2822m) per la Gran Diagonal
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Cruchaga, Luis Javier. PRAMES. Turbón y Sierra de Sis (en espanyol). PRAMES, 2002, p. 40. ISBN 84-8321-123-8.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Prepirineus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prepirineus |