Ateneu de Nàucratis: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Corregit: -amb el propi autor +amb el mateix autor
Línia 7: Línia 7:


===El ''Deipnosophistae''===
===El ''Deipnosophistae''===
El ''[[Deipnosophistae]]'', títol que se sol traduir per "El banquet dels savis", sobreviu en quinze llibres. Els primers dos llibres, i parts del tercer, onzè i quinzè, es conserven només en un epítom, però d'altra banda el treball sembla ser complet. Es tracta d'un immens magatzem d'informació, principalment en les qüestions relacionades amb el menjar, però que també conté comentaris sobre música, cançons, balls, jocs cortesans i luxúria. Prop de 800 escriptors i 2500 obres diferents són referides per Ateneu; un dels seus personatges (no necessàriament a identificar amb el propi autor històric) es vana d'haver llegit ell a soles 800 obres de la [[Comèdia de l'antiga Grècia|Comèdia Mitjana Atenesa]]. Si no fos per Ateneu, una gran quantitat d'informació valuosa sobre el món antic s'hauria perdut, i molts autors de l'antiguitat grega, com ara [[Arquèstrat]], serien gairebé o totalment desconeguts. El llibre XIII, per exemple, és una important font per a l'estudi de la sexualitat en la Grècia [[Grècia clàssica|clàssica]] i [[Grècia hel·lenística|hel·lenística]].
El ''[[Deipnosophistae]]'', títol que se sol traduir per "El banquet dels savis", sobreviu en quinze llibres. Els primers dos llibres, i parts del tercer, onzè i quinzè, es conserven només en un epítom, però d'altra banda el treball sembla ser complet. Es tracta d'un immens magatzem d'informació, principalment en les qüestions relacionades amb el menjar, però que també conté comentaris sobre música, cançons, balls, jocs cortesans i luxúria. Prop de 800 escriptors i 2500 obres diferents són referides per Ateneu; un dels seus personatges (no necessàriament a identificar amb el mateix autor històric) es vana d'haver llegit ell a soles 800 obres de la [[Comèdia de l'antiga Grècia|Comèdia Mitjana Atenesa]]. Si no fos per Ateneu, una gran quantitat d'informació valuosa sobre el món antic s'hauria perdut, i molts autors de l'antiguitat grega, com ara [[Arquèstrat]], serien gairebé o totalment desconeguts. El llibre XIII, per exemple, és una important font per a l'estudi de la sexualitat en la Grècia [[Grècia clàssica|clàssica]] i [[Grècia hel·lenística|hel·lenística]].


El ''Deipnosophistae'' afirma ser un relat recitat per un individu anomenat Ateneu al seu amic Timòcrates durant un banquet celebrat a la casa de Larentius, un ric col·leccionista de llibres i un mecenes de les arts. És, per tant, un diàleg dins d'un diàleg, a la manera de [[Plató]], encara que la conversa s'estén fins a tenir una longitud enorme. Els temes per a la discussió general sorgeixen del curs del sopar mateix, però s'estenen als assumptes literaris i històrics de tot tipus, inclosos els abstrusos punts de la gramàtica.
El ''Deipnosophistae'' afirma ser un relat recitat per un individu anomenat Ateneu al seu amic Timòcrates durant un banquet celebrat a la casa de Larentius, un ric col·leccionista de llibres i un mecenes de les arts. És, per tant, un diàleg dins d'un diàleg, a la manera de [[Plató]], encara que la conversa s'estén fins a tenir una longitud enorme. Els temes per a la discussió general sorgeixen del curs del sopar mateix, però s'estenen als assumptes literaris i històrics de tot tipus, inclosos els abstrusos punts de la gramàtica.

Revisió del 15:53, 20 feb 2016

Ateneu de Nàucratis, anomenat per Suides "el literat", fou un escriptor grec d'Egipte.[1] La seva època exacta és desconeguda, ja que Suides diu que va viure en temps de Marcus, que podria ser Marc Aureli o Caracal·la (Marc Antoní). Per alguns fets, es pot suposar que va néixer sota Marc Aureli però va viure i florir sota Caracal·la. Part del seu treball fou fet després del 228, ja que en alguna obra esmenta la mort d'Ulpià (que, segons Dió Cassi, va morir el 228). Es conserva la seva obra Deipnosophistae, una col·lecció d'anècdotes. Ell mateix explica que havia fets 800 extractes només de comèdies.

Obres

El mateix Ateneu afirma que ell era l'autor d'un tractat sobre la thratta —un tipus de peixos esmentat per Arquipos i altres poetes còmics— i d'una història dels reis de Síria. Les dues obres s'han perdut.

El Deipnosophistes pertany a una tradició literària inspirada per l'ús del banquet grec. Comensals jugant a cótabos mentre que una música toca l'Aulos, decoració per l'artista 'Nicias'/'Nikias'

El Deipnosophistae

El Deipnosophistae, títol que se sol traduir per "El banquet dels savis", sobreviu en quinze llibres. Els primers dos llibres, i parts del tercer, onzè i quinzè, es conserven només en un epítom, però d'altra banda el treball sembla ser complet. Es tracta d'un immens magatzem d'informació, principalment en les qüestions relacionades amb el menjar, però que també conté comentaris sobre música, cançons, balls, jocs cortesans i luxúria. Prop de 800 escriptors i 2500 obres diferents són referides per Ateneu; un dels seus personatges (no necessàriament a identificar amb el mateix autor històric) es vana d'haver llegit ell a soles 800 obres de la Comèdia Mitjana Atenesa. Si no fos per Ateneu, una gran quantitat d'informació valuosa sobre el món antic s'hauria perdut, i molts autors de l'antiguitat grega, com ara Arquèstrat, serien gairebé o totalment desconeguts. El llibre XIII, per exemple, és una important font per a l'estudi de la sexualitat en la Grècia clàssica i hel·lenística.

El Deipnosophistae afirma ser un relat recitat per un individu anomenat Ateneu al seu amic Timòcrates durant un banquet celebrat a la casa de Larentius, un ric col·leccionista de llibres i un mecenes de les arts. És, per tant, un diàleg dins d'un diàleg, a la manera de Plató, encara que la conversa s'estén fins a tenir una longitud enorme. Els temes per a la discussió general sorgeixen del curs del sopar mateix, però s'estenen als assumptes literaris i històrics de tot tipus, inclosos els abstrusos punts de la gramàtica.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs