Aqueront: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m retoc i enllaç
afegeixo dades i referència
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Achéron.JPG|thumb|200px|El riu '''Aqueront''' ([[Grècia]]).]]
[[Fitxer:Achéron.JPG|thumb|200px|El riu '''Aqueront''' ([[Grècia]]).]]
Segons la [[mitologia grega]], '''Aqueront''' (en [[grec]], Ἀχέρων, ''Akhéron'') fou un fill d'[[Hèlios]] i de [[Gea]]. Tenia una mainadera que es deia [[Mormo (mitologia)|'''Mormo''']], o Mormòlice. Fou transformat en [[riu]] i precipitat al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]] perquè havia donat [[aigua]] als [[titans]] (o als [[Gegant (mitologia)|gegants]]) que lluitaven contra els [[olímpics]] durant la [[titanomàquia]]. Amb aquest nom es coneixen, doncs, alguns rius de l'[[antiga Grècia]]. El més important se situa a [[Tespròcia]], a l'[[Regió de l'Epir|Epir]], que segons els antics portava al món inferior. Les seues aigües, amargues i tèrboles, eren el camí per on la [[barca]] de [[Caront (mitologia)|Caront]] conduïa els difunts a la seua llar definitiva. És per això que el nom d'Aqueront fou donat més tard, en sentit general, al món inferior.
Segons la [[mitologia grega]], '''Aqueront''' (en [[grec]], Ἀχέρων, ''Akhéron'') fou un fill d'[[Hèlios]] i de [[Gea]]. Tenia una mainadera que es deia [[Mormo (mitologia)|'''Mormo''']], o Mormòlice. Fou transformat en [[riu]] i precipitat al [[Tàrtar (mitologia)|Tàrtar]] perquè havia donat [[aigua]] als [[titans]] (o als [[Gegant (mitologia)|gegants]]) que lluitaven contra els [[olímpics]] durant la [[titanomàquia]]. Amb aquest nom es coneixen, doncs, alguns rius de l'[[antiga Grècia]]. El més important se situa a [[Tespròcia]], a l'[[Regió de l'Epir|Epir]], que segons els antics portava al món inferior.

A l'''[[Odissea]]'' apareix en una descripció del món subterrani dels Infens, juntament amb els rius [[Flegetont]] i [[Cocit]]. És el riu que han de travessar les ànimes per arribar a l'[[Hades]]. Les seues aigües, amargues i tèrboles, gairebé estancades, amb unes ribes fangoses i cobertes de canyissars, eren el camí per on la [[barca]] de [[Caront (mitologia)|Caront]] conduïa els difunts a la seua llar definitiva. És per això que el nom d'Aqueront fou donat més tard, en sentit general, al món inferior.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=41|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>


==Vegeu també==
==Vegeu també==
*[[Aquerúsia]].
*[[Aquerúsia]]

== Referències ==
{{referències}}


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana'', plana 23. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997, ISBN 84-297-4146-1.
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, p. 23. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461


{{commonscat}}
{{commonscat}}
Línia 12: Línia 17:
{{coord|39|14|10|N|20|28|34|E|source:enwiki|display=title}}
{{coord|39|14|10|N|20|28|34|E|source:enwiki|display=title}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Aqueront}}

[[Categoria:Déus fluvials de la mitologia grega]]
[[Categoria:Déus fluvials de la mitologia grega]]
[[Categoria:Rius de l'antiga Grècia]]
[[Categoria:Rius de l'antiga Grècia]]

Revisió del 14:04, 29 feb 2016

El riu Aqueront (Grècia).

Segons la mitologia grega, Aqueront (en grec, Ἀχέρων, Akhéron) fou un fill d'Hèlios i de Gea. Tenia una mainadera que es deia Mormo, o Mormòlice. Fou transformat en riu i precipitat al Tàrtar perquè havia donat aigua als titans (o als gegants) que lluitaven contra els olímpics durant la titanomàquia. Amb aquest nom es coneixen, doncs, alguns rius de l'antiga Grècia. El més important se situa a Tespròcia, a l'Epir, que segons els antics portava al món inferior.

A l'Odissea apareix en una descripció del món subterrani dels Infens, juntament amb els rius Flegetont i Cocit. És el riu que han de travessar les ànimes per arribar a l'Hades. Les seues aigües, amargues i tèrboles, gairebé estancades, amb unes ribes fangoses i cobertes de canyissars, eren el camí per on la barca de Caront conduïa els difunts a la seua llar definitiva. És per això que el nom d'Aqueront fou donat més tard, en sentit general, al món inferior.[1]

Vegeu també

Referències

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 41. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, p. 23. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqueront