Luci Licini Murena (cònsol): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Luci Licini Murena''' (''Lucius Licinius Murena'') fou un magistrat romà, fill de Luci Licini Murena. Va servir amb el seu p...».
 
m Ciceró
Línia 7: Línia 7:
El [[65 aC]] fou pretor junt amb Servi Sulpici i tenia la ''juridictio'' mentre Sulpici presidia les ''quaestio peculatus''. Durant la pretoria va tenir la superintendència dels ''ludi Apollinares'' en els que va gastar molts diners. El [[64 aC]] fou propretor a la Gàl·lia Cisalpina on va tenir al seu germà [[Gai Licini Murena]] com a llegat.
El [[65 aC]] fou pretor junt amb Servi Sulpici i tenia la ''juridictio'' mentre Sulpici presidia les ''quaestio peculatus''. Durant la pretoria va tenir la superintendència dels ''ludi Apollinares'' en els que va gastar molts diners. El [[64 aC]] fou propretor a la Gàl·lia Cisalpina on va tenir al seu germà [[Gai Licini Murena]] com a llegat.


El [[63 aC]] va tornar a Roma i fou candidat al consolat pel que fou elegit junt amb [[Dècim Juni Silà]], per l'any [[62 aC]]. Servi Sulpici se li va oposar i fou derrotat als comicis i llavors va denunciar a Murena per ''ambitus'', acusació que va tenir el suport de [[Marc Porci Cató]], Gneu Postumi i Servi Sulpici el jove; Murena fou defensat per [[Quint Hortensi]], [[Marc Tul·li Ciceró]] (que era llavors cònsol) i [[Marc Licini Cras]]. Murena fou absolt.
El [[63 aC]] va tornar a Roma i fou candidat al consolat pel que fou elegit junt amb [[Dècim Juni Silà]], per l'any [[62 aC]]. Servi Sulpici se li va oposar i fou derrotat als comicis i llavors va denunciar a Murena per ''ambitus'', acusació que va tenir el suport de [[Marc Porci Cató]], Gneu Postumi i Servi Sulpici el jove; Murena fou defensat per [[Quint Hortensi]], [[Ciceró|Marc Tul·li Ciceró]] (que era llavors cònsol) i [[Marc Licini Cras]]. Murena fou absolt.


Els dos consols van haver de decidir sobre els catalinaris. Silà va declarar que era partidari de l'execució dels capturats i Murena, primer indecís, finalment li va donar suport. El seu consolat fou destorbat per [[Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC)]] que afavoria a [[Gneu Pompeu]] en oposició als optimats. Es va aprovar la ''Lex Licinia Junia'', que fixava el termini que havia de passar entre l'aprovació en comicis i la promulgació d'una llei.
Els dos consols van haver de decidir sobre els catalinaris. Silà va declarar que era partidari de l'execució dels capturats i Murena, primer indecís, finalment li va donar suport. El seu consolat fou destorbat per [[Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC)]] que afavoria a [[Gneu Pompeu]] en oposició als optimats. Es va aprovar la ''Lex Licinia Junia'', que fixava el termini que havia de passar entre l'aprovació en comicis i la promulgació d'una llei.

Revisió del 11:54, 4 des 2007

Luci Licini Murena (Lucius Licinius Murena) fou un magistrat romà, fill de Luci Licini Murena.

Va servir amb el seu pare al Pont el 83 aC durant la segona guerra mitridàtica. Més tard fou qüestor a Roma amb el jurista Servi Sulpici. Fou edil curul i va adornar les muralles del Comitium amb pedra de Lacedemònia. A la tercera guerra mitridàtica que va començar el 74 aC va servir sota Luci Licini Lucul·le (cònsol 74 aC) que li va encarregar la direcció del setge d'Amisos, que Murena va conquerir el 71 aC.

Murena va seguir després al rei Tigranes II d'Armènia en la seva retirada des de Tigranocerta cap al Taure (69 aC). Lucul·le li va encarregar mantenir el setge de la capital armènia. Va tornar a Roma probablement el 68 aC i fou nomenat comissionar per l'establiment de la província del Pont i el repartiments de territoris a Àsia.

El 65 aC fou pretor junt amb Servi Sulpici i tenia la juridictio mentre Sulpici presidia les quaestio peculatus. Durant la pretoria va tenir la superintendència dels ludi Apollinares en els que va gastar molts diners. El 64 aC fou propretor a la Gàl·lia Cisalpina on va tenir al seu germà Gai Licini Murena com a llegat.

El 63 aC va tornar a Roma i fou candidat al consolat pel que fou elegit junt amb Dècim Juni Silà, per l'any 62 aC. Servi Sulpici se li va oposar i fou derrotat als comicis i llavors va denunciar a Murena per ambitus, acusació que va tenir el suport de Marc Porci Cató, Gneu Postumi i Servi Sulpici el jove; Murena fou defensat per Quint Hortensi, Marc Tul·li Ciceró (que era llavors cònsol) i Marc Licini Cras. Murena fou absolt.

Els dos consols van haver de decidir sobre els catalinaris. Silà va declarar que era partidari de l'execució dels capturats i Murena, primer indecís, finalment li va donar suport. El seu consolat fou destorbat per Quint Cecili Metel Nepot (cònsol 57 aC) que afavoria a Gneu Pompeu en oposició als optimats. Es va aprovar la Lex Licinia Junia, que fixava el termini que havia de passar entre l'aprovació en comicis i la promulgació d'una llei.

Va acabar el consolat i no consta que hagués governat cap província. Ja no torna a aparèixer i probablement va morir abans de poder exercir el proconsolat.