Gai Juli Higí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
| signatura = |
| signatura = |
||
}} |
}} |
||
'''Gai Juli Higí''' (''Caius Julius Higinus'' o ''Hyginus'') fou un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que fou nadiu d'[[Hispània]], que fou deixeble de [[Corneli Alexandre Polihistor]] i que fou llibert d'[[August]] que el va nomenar com a cap de la [[biblioteca Palatina]]. |
'''Gai Juli Higí''' (''Caius Julius Higinus'' o ''Hyginus'') fou un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que fou nadiu d'[[Hispània]], que fou deixeble de [[Corneli Alexandre Polihistor]] i que fou llibert d'[[August]], que el va nomenar com a cap de la [[biblioteca Palatina]]. |
||
[[Suetoni]] diu que ja gran va caure en gran pobresa i fou mantingut per un personatge desconegut suposadament un historiador de rang consular anomenat Gai Licini. L'esmenten diversos autors com [[Plini el Vell|Plini]], [[Gneu Gel·li]], [[Servi]], [[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]] i d'altres. |
[[Suetoni]] diu que, ja gran, va caure en gran pobresa i fou mantingut per un personatge desconegut, suposadament un historiador de rang consular anomenat Gai Licini. L'esmenten diversos autors com [[Plini el Vell|Plini]], [[Gneu Gel·li]], [[Servi]], [[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]] i d'altres. |
||
Les seves obres conegudes són: |
Les seves obres conegudes són: |
||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
*10. ''De Arte Militari'' |
*10. ''De Arte Militari'' |
||
D'aquestes obres cap es conserva. Hi ha dues peces en prosa sota el nom d'Higini però no consta amb seguretat que li corresponguin tot i que li són generalment atribuïdes: |
D'aquestes obres cap es conserva. Hi ha dues peces en prosa sota el nom d'Higini, però no consta amb seguretat que li corresponguin, tot i que li són generalment atribuïdes: |
||
*1. ''Fabularum Liber'', 277 llegendes curtes mitològiques |
*1. ''Fabularum Liber'', 277 llegendes curtes mitològiques. |
||
*2. ''Poeticon Astronomicon Libri IV'' del |
*2. ''Poeticon Astronomicon Libri IV'', del qual el primer llibres es titula ''De Mundi ac Sphaerae ac utriusque Partium Declaratione'', el segon ''De Signorum Coelestium Historiis'', el tercer ''De Descriptionibus Formarum Coelestium'', i el quart ''De quinque Circulorum inter Corpora Coelestia Notatione et Planetis''. |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 19:50, 9 abr 2016
| Nom original | (la) Caius Iulius Hyginus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (la) Caius Iulius Iginus c. 64 aC Hispània |
| Mort | 17 dC (79/80 anys) Roma |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Romana |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, astrònom, poeta, mitògraf, gramàtic |
| Període | Alt Imperi Romà |
Gai Juli Higí (Caius Julius Higinus o Hyginus) fou un escriptor i gramàtic romà esmentat per Suetoni, que diu que fou nadiu d'Hispània, que fou deixeble de Corneli Alexandre Polihistor i que fou llibert d'August, que el va nomenar com a cap de la biblioteca Palatina.
Suetoni diu que, ja gran, va caure en gran pobresa i fou mantingut per un personatge desconegut, suposadament un historiador de rang consular anomenat Gai Licini. L'esmenten diversos autors com Plini, Gneu Gel·li, Servi, Macrobi i d'altres.
Les seves obres conegudes són:
- 1. De Urbibus Italicis, o De Situ Urbium Italicarum, en dos llibres almenys
- 2. De Proprietatibus Deorum
- 3. De Düs Penatibus
- 4. De Virgilio Libri, en cinc llibres almenys, probablement el mateix que Commentaria in Firfiliuim
- 5. De Familiis Trojanis
- 6. De Agricultura, en dos llibres com a mínim
- 7. Cinae Propempticon
- 8. De Vita Rebusque Illustrium Virorum, en sis o més llibres
- 9. Exempla
- 10. De Arte Militari
D'aquestes obres cap es conserva. Hi ha dues peces en prosa sota el nom d'Higini, però no consta amb seguretat que li corresponguin, tot i que li són generalment atribuïdes:
- 1. Fabularum Liber, 277 llegendes curtes mitològiques.
- 2. Poeticon Astronomicon Libri IV, del qual el primer llibres es titula De Mundi ac Sphaerae ac utriusque Partium Declaratione, el segon De Signorum Coelestium Historiis, el tercer De Descriptionibus Formarum Coelestium, i el quart De quinque Circulorum inter Corpora Coelestia Notatione et Planetis.