Al-Mútazz (abbàssida): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 08:44, 28 abr 2016

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab al-Mútazz en àrab أبو عبد الله محمد المعتز بالله, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Muʿtazz bi-Llāh— (847-869), fou califa abbàssida de Bagdad (866-869). Era fill del califa al-Mutawàkkil i de la seva concubina esclava preferida, Kabiha.

La guàrdia turca de Samarra va deposar a al-Múntassir (9 de juny del 862) i va posar al tron a un cosí, al-Mustaín. Els partidaris de Muhammad al-Mútazz (15 anys), el germà d'al-Muntassir i hereu, es van revoltar, però foren derrotats amb molta sang pels mercenaris turcs. Al-Mústain va confiscar els béns d'al-Mútazz i el seu germà Ibrahim al-Muàyyad, que foren empresonats. Els turcs els volien executar però la intervenció del secretari en cap (que exercia part de les funcions de visir), Ahmad ibn al-Khasib, els va salvar.

Durant els disturbis causats per la guàrdia turca a Samarra, els partidaris d'al-Mútazz el van treure de la presó d'aquesta ciutat i es va iniciar una lluita violenta de la que al-Mútazz aquesta vegada va sortir triomfant; va aconseguir amb promeses el servei dels turcs que van assetjar Bagdad i finalment el seu cosí al-Mustaín va abdicar el gener del 866 i al-Mútazz fou reconegut califa (25 de gener del 866). Es va pactar que el califa deposat residira a Medina però fou arrestat quan era a Wasit i executat (octubre del 866) a Katul (Samarra). Al-Mutawàkkil havia deixat establert que a la seva mort havien de ser califes successivament els seus fills al-Múntassir, al-Mútazz i al-Muayyad. Així aquest darrer esdevenia hereu al tron però al-Mutazz el va obligar per la força a renunciar als seus drets i el va fer matar tot seguit. El seu primer visir fou Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí, imposat per la guàrdia turca, però se'n va desfer tan aviat com va poder i va nomenar Ahmad ibn Israil amb ajut del qual va intentar reduir la influència dels generals turcs Wasif i Bugha al-Saghir.

Van esclatar revoltes kharigites a la Djazira i la regió de Mossul, i a la regió de Bàssora es van revoltar els zandj. També hi va haver revoltes alides al Hijaz (el hasanita Ismail ibn Yusuf) i al Tabaristan sota el zaidita al-Hasan ibn Zayd ibn Muhammad. Especialment notable fou la progressió al sud de l'Iran del saffàrida Yakub ibn al-Layth, si bé encara no va arribar al Fars fins més tard.

El 867 en un motí de les tropes turques reclamant els seus sous, el general Wasif va resultar mort. Bugha fou empresonat i executat el 868. Però la influència turca va retornar el 869 amb Salih ibn Wasif i Baibakk mentre que la dels governadors militars de Bagdad, tahírides del Khorasan, i els seus oficials, declinava amb Sulayman ibn Abd Allah (869-879) menys competent que el seu germà i predecessor Ubayd Allah ibn Abd Allah ibn Tahir (867-869) al qual el califa havia obligat a renunciar. Salih ibn Wasif va poder apartar llavors al visir Ahmad ibn Israil i Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí va tornar al càrrec i es va donar satisfacció als soldats turcs amotinats que reclamaven la paga.

A mig juliol del 869, aliades les faccions dels turcs, els ferghanis i els magharibes, el califa fou deposat. Al-Mútazz va morir tres dies després, el 16 de juliol del 869, quan tenia 24 anys, a causa dels maltractes rebuts. Els turcs van posar al tron al fill d'al-Wàthiq, Muhammad, que va regnar amb el lakab d'al-Muhtadí, però se li va imposar com a visir a Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí.

Bibliografia

Henry Frederick Amedroz, David Samuel Margoliouth, Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn, "The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century", 1920
W. Muir, The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources (1892)
Dominique Sourdel, Le Vizirat Abbaside de 749 à 936 (132 à 224 de l'Hégire), Damasc: Institut Français de Damas, 1959-1960. (francès)
Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, Ed. PUF, ISBN 978-2-130-54536-1

Precedit per:
al-Mustaín

califa de Bagdad
866-869

Succeït per:
al-Muhtadí

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-'''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'' '''Al-Mútazz ''' (en {{lang-ar|'''أبو عبد الله محمد المعتز بالله'''}}, '''Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Muʿtazz bi-Llāh''') ([[847]]-[[869]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[866]]-[[869]]). Era fill del califa [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|al-Mutawàkkil]] i de la seva concubina esclava preferida, Kabiha.
+'''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'' '''al-Mútazz ''' en [[àrab]] '''أبو عبد الله محمد المعتز بالله''', ''Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Muʿtazz bi-Llāh—'' ([[847]]-[[869]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[866]]-[[869]]). Era fill del califa [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|al-Mutawàkkil]] i de la seva concubina esclava preferida, Kabiha.
-La guàrdia turca de Samarra va deposar a [[al-Múntassir]] (9 de juny del 862) i va posar al tron a un cosí, [[al-Mustaín]]. Els partidaris de Muhammad al-Mútazz (15 anys), el germà d'al-Muntassir i hereu, es van revoltar, però foren derrotats amb molta sang pels mercenaris turcs. Al-Mústain va confiscar els béns d'al-Mútazz i el seu germà [[Ibrahim al-Muayyad]], que foren empresonats. Els turcs els volien executar però la intervenció del secretari en cap (que exercia part de les funcions de visir), Ahmad ibn al-Khasib, els va salvar.
+La guàrdia turca de Samarra va deposar a [[al-Múntassir]] (9 de juny del 862) i va posar al tron a un cosí, [[al-Mustaín]]. Els partidaris de Muhammad al-Mútazz (15 anys), el germà d'al-Muntassir i hereu, es van revoltar, però foren derrotats amb molta sang pels mercenaris turcs. Al-Mústain va confiscar els béns d'al-Mútazz i el seu germà [[Ibrahim al-Muàyyad]], que foren empresonats. Els turcs els volien executar però la intervenció del secretari en cap (que exercia part de les funcions de visir), Ahmad ibn al-Khasib, els va salvar.
 Durant els disturbis causats per la guàrdia turca a [[Samarra]], els partidaris d'al-Mútazz el van treure de la presó d'aquesta ciutat i es va iniciar una lluita violenta de la que al-Mútazz aquesta vegada va sortir triomfant; va aconseguir amb promeses el servei dels turcs que van assetjar Bagdad i finalment el seu cosí al-Mustaín va abdicar el gener del 866 i al-Mútazz fou reconegut califa ([[25 de gener]] del [[866]]). Es va pactar que el califa deposat residira a Medina però fou arrestat quan era a [[Wasit]] i executat (octubre del 866) a Katul (Samarra). Al-Mutawàkkil havia deixat establert que a la seva mort havien de ser califes successivament els seus fills al-Múntassir, al-Mútazz i al-Muayyad. Així aquest darrer esdevenia hereu al tron però al-Mutazz el va obligar per la força a renunciar als seus drets i el va fer matar tot seguit. El seu primer visir fou [[Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí]], imposat per la guàrdia turca, però se'n va desfer tan aviat com va poder i va nomenar Ahmad ibn Israil amb ajut del qual va intentar reduir la influència dels generals turcs [[Wasif]] i [[Bugha al-Saghir]].
-Van esclatar revoltes [[kharigites]] a la [[Al-Jazira |Djazira]] i la regió de [[Mossul]], i a la regió de [[Bàssora]] es van revoltar els [[zandj]]. També hi va haver revoltes [[alides]] a l'[[Hedjaz]] (el [[hasanita]] Ismail ibn Yusuf) i al [[Tabaristan]] sota el [[Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam|zaidita]] [[Hasan ibn Zayd|al-Hasan ibn Zayd ibn Muhammad]]. Especialment notable fou la progressió al sud de l'Iran del [[saffàrida]] [[Yakub ibn al-Layth]], si bé encara no va arribar al [[Fars]] fins més tard.
+Van esclatar revoltes [[kharigites]] a la [[Al-Jazira |Djazira]] i la regió de [[Mossul]], i a la regió de [[Bàssora]] es van revoltar els [[zandj]]. També hi va haver revoltes [[alides]] al [[Hijaz]] (el [[hasanita]] Ismail ibn Yusuf) i al [[Tabaristan]] sota el [[Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam|zaidita]] [[Hasan ibn Zayd|al-Hasan ibn Zayd ibn Muhammad]]. Especialment notable fou la progressió al sud de l'Iran del [[saffàrida]] [[Yakub ibn al-Layth]], si bé encara no va arribar al [[Fars]] fins més tard.
 El [[867]] en un motí de les tropes turques reclamant els seus sous, el general Wasif va resultar mort. Bugha fou empresonat i executat el [[868]]. Però la influència turca va retornar el [[869]] amb Salih ibn Wasif i Baibakk mentre que la dels governadors militars de Bagdad, [[tahírides del Khorasan]], i els seus oficials, declinava amb Sulayman ibn Abd Allah (869-879) menys competent que el seu germà i predecessor Ubayd Allah ibn Abd Allah ibn Tahir (867-869) al qual el califa havia obligat a renunciar. Salih ibn Wasif va poder apartar llavors al visir Ahmad ibn Israil i Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí va tornar al càrrec i es va donar satisfacció als soldats turcs amotinats que reclamaven la paga.
@@ Línia 18: / Línia 18: @@
 {{Inicia taula}}
-{{Filera de successions|títol=[[Llista de califes abbàssides de Bagdad|califa de Bagdad]]|abans=[[Al-Mustaín (abbàssida)|Al-Mustaín]]|després=[[Al-Muhtadí (abbàssida)|Al-Muhtadí]]|anys=[[866]]-[[869]]}}
+{{Filera de successions|títol=[[Llista de califes abbàssides de Bagdad|califa de Bagdad]]|abans=[[Al-Mustaín (abbàssida)|al-Mustaín]]|després=[[Al-Muhtadí (abbàssida)|al-Muhtadí]]|anys=[[866]]-[[869]]}}
 {{Finalitza taula}}