Petricor: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
arreglo ref
Línia 6: Línia 6:
Aquest terme va ser creat originalment el 1964, en anglès, per dos geòlegs [[Austràlia|australians]]: Isabel Joy Bear i R. G. Thomas. Va aparèixer per primera vegada a la revista ''[[Nature]]'' (993/2).<ref name="Bear1964">{{Plantilla:Cita publicación|volumen=201|número=4923|páginas=993–995|apellido=Bear|nombre=I.J.|autor2=R.G. Thomas|título=Nature of argillaceous odour|publicación=Nature|fecha=març de 1964|doi=10.1038/201993a0}}</ref><ref>{{Plantilla:Cita libro|título=The Dord, the Diglot, and an Avocado Or Two: The Hidden Lives and Strange Origins of Words|nombre=Anu|apellido=Garg|editorial=Penguin|año=2007|isbn=9780452288614|página=399|url=http://books.google.com/books?id=SBlK4QrLmiIC&pg=PT399}}</ref> Al seu article, els autors ho van descriure com "l'olor que deriva d'un oli traspuat per certes [[Planta|plantes]] durant períodes de sequera". Aquest oli queda [[Adsorció|adsorbit]] a la superfície de les roques, principalment les sedimentàries com les argilenques, i en entrar en contacte amb la pluja són alliberats en l'aire juntament amb un altre compost: la [[Geosmina|geosmina.]]<ref name="Bear1965">{{Plantilla:Cita publicación|volumen=207|número=5005|páginas=1415–1416|apellido=Bear|nombre=I.J.|autor2=R.G. Thomas|título=Petrichor and plant growth|publicación=Nature|fecha=setembre de 1965|doi=10.1038/2071415a0}}</ref> La geosmina és un [[Metabòlit secundari|producte metabòlic]] de certs [[Actinobacteri|actinobacteris.]] L'emissió d'aquests compostos és el que produeix l'aroma característic, al que també es pot sumar el de l'[[ozó]] si a més a més hi ha activitat elèctrica.<ref name="SA71812">{{Ref-notícia|títol=Storm Scents: It's True, You Can Smell Oncoming Summer Rain: Researchers have teased out the aromas associated with a rainstorm and deciphered the olfactory messages they convey|url=http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=storm-scents-smell-rain|consulta=20 de juliol de 2012|newspaper=Scientific American|fecha=18 de juliol de 2012|autor=Daisy Yuhas}}</ref>
Aquest terme va ser creat originalment el 1964, en anglès, per dos geòlegs [[Austràlia|australians]]: Isabel Joy Bear i R. G. Thomas. Va aparèixer per primera vegada a la revista ''[[Nature]]'' (993/2).<ref name="Bear1964">{{Plantilla:Cita publicación|volumen=201|número=4923|páginas=993–995|apellido=Bear|nombre=I.J.|autor2=R.G. Thomas|título=Nature of argillaceous odour|publicación=Nature|fecha=març de 1964|doi=10.1038/201993a0}}</ref><ref>{{Plantilla:Cita libro|título=The Dord, the Diglot, and an Avocado Or Two: The Hidden Lives and Strange Origins of Words|nombre=Anu|apellido=Garg|editorial=Penguin|año=2007|isbn=9780452288614|página=399|url=http://books.google.com/books?id=SBlK4QrLmiIC&pg=PT399}}</ref> Al seu article, els autors ho van descriure com "l'olor que deriva d'un oli traspuat per certes [[Planta|plantes]] durant períodes de sequera". Aquest oli queda [[Adsorció|adsorbit]] a la superfície de les roques, principalment les sedimentàries com les argilenques, i en entrar en contacte amb la pluja són alliberats en l'aire juntament amb un altre compost: la [[Geosmina|geosmina.]]<ref name="Bear1965">{{Plantilla:Cita publicación|volumen=207|número=5005|páginas=1415–1416|apellido=Bear|nombre=I.J.|autor2=R.G. Thomas|título=Petrichor and plant growth|publicación=Nature|fecha=setembre de 1965|doi=10.1038/2071415a0}}</ref> La geosmina és un [[Metabòlit secundari|producte metabòlic]] de certs [[Actinobacteri|actinobacteris.]] L'emissió d'aquests compostos és el que produeix l'aroma característic, al que també es pot sumar el de l'[[ozó]] si a més a més hi ha activitat elèctrica.<ref name="SA71812">{{Ref-notícia|títol=Storm Scents: It's True, You Can Smell Oncoming Summer Rain: Researchers have teased out the aromas associated with a rainstorm and deciphered the olfactory messages they convey|url=http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=storm-scents-smell-rain|consulta=20 de juliol de 2012|newspaper=Scientific American|fecha=18 de juliol de 2012|autor=Daisy Yuhas}}</ref>


En un treball posterior, Bear i Thomas (1965) van demostrar que aquests olis aromàtics retarden la germinació de les llavors i el creixement de les plantes.<ref name="Bear1965">{{Plantilla:Cita publicación|volumen=207|número=5005|páginas=1415–1416|apellido=Bear|nombre=I.J.|autor2=R.G. Thomas|título=Petrichor and plant growth|publicación=Nature|fecha=septiembre de 1965|doi=10.1038/2071415a0}}</ref> Això podria indicar que les plantes traspuen aquests olis amb la finalitat de protegir a les llavors, evitant que germinin en èpoques de sequera. Després de períodes de sequera en zones desèrtiques, el petricor és molt més perceptible i penetrant quan arriba el període de pluges. Per la seva complexa composició (més de 50 substàncies), el petricor no s'ha pogut sintetitzar.
En un treball posterior, Bear i Thomas (1965) van demostrar que aquests olis aromàtics retarden la germinació de les llavors i el creixement de les plantes.<ref name="Bear1965" /> Això podria indicar que les plantes traspuen aquests olis amb la finalitat de protegir a les llavors, evitant que germinin en èpoques de sequera. Després de períodes de sequera en zones desèrtiques, el petricor és molt més perceptible i penetrant quan arriba el període de pluges. Per la seva complexa composició (més de 50 substàncies), el petricor no s'ha pogut sintetitzar.


El 2015, científics del [[MIT]] van utilitzar càmeres d'alta velocitat per mostrar com aquesta olor s'introdueix a l'aire.<ref>{{Plantilla:Cite web|título=Puede que no sepas qué es el petricor, pero seguro que te gusta (VÍDEO)|url=http://www.huffingtonpost.es/2015/01/17/petricor_n_6491826.html|sitioweb=El Huffington Post|fechaacceso=3 de desembre de 2015}}</ref> Van filmar gotes de pluja caient en 16 superfícies diferents, variant la intensitat i l'altura de la caiguda. Van descobrir que en copejar una superfície porosa, es creen petites bombolles dins de la gota. Aquestes augmenten de grandària i suren cap amunt. En aconseguir la superfície, es trenquen i alliberen una "efervescència d'aerosols" a l'aire, els quals transporten l'aroma.
El 2015, científics del [[MIT]] van utilitzar càmeres d'alta velocitat per mostrar com aquesta olor s'introdueix a l'aire.<ref>{{Plantilla:Cite web|título=Puede que no sepas qué es el petricor, pero seguro que te gusta (VÍDEO)|url=http://www.huffingtonpost.es/2015/01/17/petricor_n_6491826.html|sitioweb=El Huffington Post|fechaacceso=3 de desembre de 2015}}</ref> Van filmar gotes de pluja caient en 16 superfícies diferents, variant la intensitat i l'altura de la caiguda. Van descobrir que en copejar una superfície porosa, es creen petites bombolles dins de la gota. Aquestes augmenten de grandària i suren cap amunt. En aconseguir la superfície, es trenquen i alliberen una "efervescència d'aerosols" a l'aire, els quals transporten l'aroma.

Revisió del 09:15, 6 juny 2016

Pluja sobre un camí de Cornwall, Anglaterra.

Petricor és el nom que rep l'olor que produeix la pluja en caure en els sòls secs. El nom deriva de la unió de dues paraules gregues: petros, que significa pedra, i ikhôr, paraula amb la qual anomenaven al líquid que fluïa per les venes dels déus en la mitologia grega.[1] Es defineix com el característic aroma que acompanya la primera pluja després d'un llarg període de sequera.

Descobriment

Aquest terme va ser creat originalment el 1964, en anglès, per dos geòlegs australians: Isabel Joy Bear i R. G. Thomas. Va aparèixer per primera vegada a la revista Nature (993/2).[2][3] Al seu article, els autors ho van descriure com "l'olor que deriva d'un oli traspuat per certes plantes durant períodes de sequera". Aquest oli queda adsorbit a la superfície de les roques, principalment les sedimentàries com les argilenques, i en entrar en contacte amb la pluja són alliberats en l'aire juntament amb un altre compost: la geosmina.[4] La geosmina és un producte metabòlic de certs actinobacteris. L'emissió d'aquests compostos és el que produeix l'aroma característic, al que també es pot sumar el de l'ozó si a més a més hi ha activitat elèctrica.[5]

En un treball posterior, Bear i Thomas (1965) van demostrar que aquests olis aromàtics retarden la germinació de les llavors i el creixement de les plantes.[4] Això podria indicar que les plantes traspuen aquests olis amb la finalitat de protegir a les llavors, evitant que germinin en èpoques de sequera. Després de períodes de sequera en zones desèrtiques, el petricor és molt més perceptible i penetrant quan arriba el període de pluges. Per la seva complexa composició (més de 50 substàncies), el petricor no s'ha pogut sintetitzar.

El 2015, científics del MIT van utilitzar càmeres d'alta velocitat per mostrar com aquesta olor s'introdueix a l'aire.[6] Van filmar gotes de pluja caient en 16 superfícies diferents, variant la intensitat i l'altura de la caiguda. Van descobrir que en copejar una superfície porosa, es creen petites bombolles dins de la gota. Aquestes augmenten de grandària i suren cap amunt. En aconseguir la superfície, es trenquen i alliberen una "efervescència d'aerosols" a l'aire, els quals transporten l'aroma.

Vegeu també

Referències

  1. wordsmith.org: A.Word.
  2. Bear, I.J. «Nature of argillaceous odour». Nature, 201, 4923, març 1964, pàg. 993–995. 10.1038/201993a0.
  3. Garg, Anu. The Dord, the Diglot, and an Avocado Or Two: The Hidden Lives and Strange Origins of Words. Penguin, 2007. 
  4. 4,0 4,1 Bear, I.J. «Petrichor and plant growth». Nature, 207, 5005, setembre 1965, pàg. 1415–1416. 10.1038/2071415a0.
  5. Daisy Yuhas «Storm Scents: It's True, You Can Smell Oncoming Summer Rain: Researchers have teased out the aromas associated with a rainstorm and deciphered the olfactory messages they convey». , 18-07-2012 [Consulta: 20 juliol 2012].
  6. «Puede que no sepas qué es el petricor, pero seguro que te gusta (VÍDEO)». [Consulta: 3 desembre 2015].