Chiang Ching-kuo: diferència entre les revisions
m Corregit: - a la URSS i + a l'URSS i |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Avís|En els noms xinesos el cognom va al davant (en aquest cas: Chiang).}} |
{{Avís|En els noms xinesos el cognom va al davant (en aquest cas: Chiang).}} |
||
[[Fitxer:President Chiang Ching-Kuo.jpg|thumbnail|Chiang Ching-kuo]] |
|||
[[Fitxer:Chiang Ching-kuo and Chiang Kai-shek.jpg|thumbnail|Jingguo (a l'esquerra) amb el seu pare]] |
[[Fitxer:Chiang Ching-kuo and Chiang Kai-shek.jpg|thumbnail|Jingguo (a l'esquerra) amb el seu pare]] |
||
[[Fitxer:Chiang Ching-NYIT 2.jpg|thumbnail|Jingguo (1980)]] |
[[Fitxer:Chiang Ching-NYIT 2.jpg|thumbnail|Jingguo (1980)]] |
||
Revisió del 05:19, 7 juny 2016
 |
En els noms xinesos el cognom va al davant (en aquest cas: Chiang). |
Chiang Ching-kuo (xinès simplificat: 蒋经国; xinès tradicional: 蔣經國, pinyin: Jiǎng Jīngguó), conegut a Occident com Chiang Jingguo fou un militar i polític xinès nascut a Fenghua, província de Zhejiang el 27 d'abril de 1910 i mort a Taipei el 13 de gener de 1988. Era fill de Chiang Kai-shek i de la seva primera esposa Mao Fumei. Va rebre una educació estricta i tradicional. En la seva adolescència a Xangai va tenir l'oportunitat d'aprendre anglès. A Beijing, va anar adoptant postures progressistes i va desitjar estudiar a la Universitat Sun Yat-sen de Moscou, adreçada a xinesos fills de dirigents del Kuomintang(KMT) i del Partit Comunista Xinès (PCX), en la qual cosa el seu pare hi va estar d'acord.
Viatjà a Moscou on va tenir com a company d'estudis a Deng Xiaping i pn va simpatitzar amb el trotskisme, però va haver de renunciar a aquesta tendència. Es va afiliar a les Joventuts Comunistes Komsomol. Mentre els seus companys vinculats al KMT tornaven a la Xina, Jingguo va quedar retingut a l'URSS i fou destinat a una siderúrgia a Iekaterinburg on va conéixer a Faina Ipatevna Vakhreva, originària de Bielorússia amb la qual es va casar. Ciang Kai-shek es va assabentar que el seu fill s'havia convertit en un ostatge dels soviètics mitjançant la vídua de Sun Yat-sen.[1] Arran de l'Incident de Xi'an, s'arribà a un acord entre el KMT i el PCX, finalment, Jingguo va poder tornar a la Xina l'abril sw 1937.[2]
De tornada al seu país va ocupar diversos càrrecs d'importància, ja com a membre del KMT. Va adoptar mesures que limitaren la corrupció i escàndols lligats a polítics nacionalistes. L'any 1949 abandonà el continent. A Taiwan, on es van refugiar els partidaris de la República de la Xina (ROC) com a responsable de la policia secreta va col·laborar en la repressió de la dissidència en la instauració d'un sistema autoritari en la ROC de Taiwan. Va ser Primer Ministre i, a la mort del seu pare, va esdevenir President de la República de la Xina.
Ja com a president, va promoure algunes reformes que permetrien, més endavant, la introducció de la democràcia a Taiwan. Va morir l'any a conseqüència d'un atac de cor als 78 anys. L'estat de guerra es va mantenir fins al 1987 i la dictadura va desaparèixer el 1991, amb el seu successor Lee Teng-hui.
Referències
- Mao. La historia desconocida de Jon Halliday i Jung Chang. Editoial Taurus. 2006. ISBN 9788430605972l. Pàgs. 176-179, 181, 217,240, 243 i nota de la pàg. 245.
Bibliografia
- A leader of vision : Chiang Ching-Kuo's centenary (versió en anglès del llibre Yong xu Jingguo) de Chu Chungsheng. Acadèmia d'Història, Taipei. 2010. ISBN 9789860243710
- China at War: Regions of China, 1937-1945 de Stephen R. MacKinnon. Stanford University Pres. Califonia. 2007. Pàgs. 288 i 303.