Luci Aureli Cota (cònsol 65 aC): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m NBSP
Cap resum de modificació
Línia 9: Línia 9:
| inici = [[1 de gener]] del 65 aEC
| inici = [[1 de gener]] del 65 aEC
| final = [[1 de gener]] del 64 aEC
| final = [[1 de gener]] del 64 aEC
| predecessor = [[Marc Emili Lèpid (cònsol 66 aC)|Marc Emili Lèpid]] <br /> [[Luci Volcaci Tul·le (cònsol 66 aC)|Luci Volcaci Tul·le]]
| predecessor = [[Marc Emili Lèpid (cònsol 66&nbsp;aC)|Marc Emili Lèpid]] <br /> [[Luci Volcaci Tul·le (cònsol 66&nbsp;aC)|Luci Volcaci Tul·le]]
| successor = [[Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC)|Luci Juli Cèsar]] <br /> [[Gai Marci Fígul I|Gai Marci Fígul]]
| successor = [[Luci Juli Cèsar (cònsol 64&nbsp;aC)|Luci Juli Cèsar]] <br /> [[Gai Marci Fígul I|Gai Marci Fígul]]
|data_de_naixement = Data desconeguda
|data_de_naixement = Data desconeguda
|lloc_de_naixement =
|lloc_de_naixement =
Línia 23: Línia 23:
|pares = Luci Aureli Cotta
|pares = Luci Aureli Cotta
|signatura = Firmadeaureliocotta.png
|signatura = Firmadeaureliocotta.png
|grandària_signatura = 150px
|mida_signatura = 150px
}}
}}
'''Luci Aureli Cotta''' ({{lang-la|Lucius Aurelius Cotta}}) fou fill del tribú de la plebs [[Luci Aureli Cotta (tribú de la plebs)|Luci Aureli Cotta]] i nebot de [[Gai Aureli Cotta III|Gai Aureli Cotta]] i de [[Marc Aureli Cotta (cònsol)|Marc Aureli Cotta]].
'''Luci Aureli Cotta''' ({{lang-la|Lucius Aurelius Cotta}}) fou fill del tribú de la plebs [[Luci Aureli Cotta (tribú de la plebs)|Luci&nbsp;Aureli Cotta]] i nebot de [[Gai Aureli Cotta III|Gai&nbsp;Aureli Cotta]] i de [[Marc Aureli Cotta (cònsol)|Marc&nbsp;Aureli Cotta]].


Fou [[pretor]] el {{aC|70}} any en què es va aprovar la ''[[lex Aurelia judiciaria]]'' que va encarregar els judicis a una cort formada per [[Senador romà|senadors]], [[Cavaller romà|cavallers]] i els tribuns de l’erari (''[[tribuni aerarii]]''), que tenia per objectiu privar al [[senat romà]] del dret exclusiu de jutjar als [[cavaller romà|cavallers]].
Fou [[pretor]] el {{aC|70}} any en què es va aprovar la ''[[lex Aurelia judiciaria]]'' que va encarregar els judicis a una cort formada per [[Senador romà|senadors]], [[Cavaller romà|cavallers]] i els tribuns de l’erari&nbsp;(''[[tribuni aerarii]]''), que tenia per objectiu privar al [[senat romà]] del dret exclusiu de jutjar als [[cavaller romà|cavallers]].


El {{aC|65}} foren elegits cònsols [[Publi Corneli Sul·la (cònsol 66 aC)|Publi Corneli Sul·la]] i [[Publi Autroni Pet (cònsol electe)|Publi Autroni Pet]], però ambdós foren acusats per Cotta i per [[Luci Manli Torquat (cònsol)|Luci Manli Torquat]] del delicte d’''[[ambitus]]'', i els dos acusadors foren elegits cònsols en el seu lloc.
El {{aC|65}} foren elegits cònsols [[Publi Corneli Sul·la (cònsol 66&nbsp;aC)|Publi&nbsp;Corneli Sul·la]] i [[Publi Autroni Pet (cònsol electe)|Publi&nbsp;Autroni Pet]], però ambdós foren acusats per Cotta i per [[Luci Manli Torquat (cònsol)|Luci&nbsp;Manli Torquat]] del delicte d’''[[ambitus]]'', i els dos acusadors foren elegits cònsols en el seu lloc.


No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de [[Catilina]] per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que fou descoberta i frustrada. El {{aC|64}} Cotta fou [[censor]], però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l’oposició dels [[tribuns de la plebs]]. El {{aC|63}}, després de la supressió de la [[conspiració de Catilina]], Cotta va proposar al senat una ''[[supplicatio]]'' per [[Ciceró]], i després va gaudir de la seva amistat i fou un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l’orador.
No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de [[Catilina]] per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que fou descoberta i frustrada. El {{aC|64}} Cotta fou [[censor]], però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l’oposició dels [[tribuns de la plebs]]. El {{aC|63}}, després de la supressió de la [[conspiració de Catilina]], Cotta va proposar al senat una ''[[supplicatio]]'' per [[Ciceró]], i després va gaudir de la seva amistat i fou un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l’orador.
Línia 42: Línia 42:
<!--Categories-->
<!--Categories-->
[[Categoria:Gens Aurèlia|Cotta, Luci]]
[[Categoria:Gens Aurèlia|Cotta, Luci]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 60 aC]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 60&nbsp;aC]]
[[Categoria:Pretors del segle I aC]]
[[Categoria:Pretors del segle I&nbsp;aC]]


<!--Interwikis-->
<!--Interwikis-->

Revisió del 08:54, 13 oct 2016

Infotaula de personaLuci Aureli Cotta
Nom original(la) L. Aurelius M.f. Cotta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAbans de 109 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC (>44 aC) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
65 aC – 65 aC
Juntament amb: Luci Manli Torquat
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAureli Cota Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Aureli Cotta
GermansMarc Aureli Cota, Gai Aureli Cota i Aurèlia Modifica el valor a Wikidata
Signatura

Luci Aureli Cotta (llatí: Lucius Aurelius Cotta) fou fill del tribú de la plebs Luci Aureli Cotta i nebot de Gai Aureli Cotta i de Marc Aureli Cotta.

Fou pretor el 70 aC any en què es va aprovar la lex Aurelia judiciaria que va encarregar els judicis a una cort formada per senadors, cavallers i els tribuns de l’erari (tribuni aerarii), que tenia per objectiu privar al senat romà del dret exclusiu de jutjar als cavallers.

El 65 aC foren elegits cònsols Publi Corneli Sul·la i Publi Autroni Pet, però ambdós foren acusats per Cotta i per Luci Manli Torquat del delicte d’ambitus, i els dos acusadors foren elegits cònsols en el seu lloc.

No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de Catilina per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que fou descoberta i frustrada. El 64 aC Cotta fou censor, però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l’oposició dels tribuns de la plebs. El 63 aC, després de la supressió de la conspiració de Catilina, Cotta va proposar al senat una supplicatio per Ciceró, i després va gaudir de la seva amistat i fou un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l’orador.

Durant la guerra civil Cotta fou partidari de Juli Cèsar. Quan aquest darrer va obtenir el triomf total, va córrer el rumor de què Cotta, que llavors era quindecemvir, proposaria el conferiment a Cèsar del títol de Rex amb la justificació de què els parts, contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei; aquest proposta mai es va fer efectiva.

Després de l’assassinat de Cèsar el 44 aC, Cotta va abandonar la política.