Antoni López i López: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
L'Atlàntida (poema)
Línia 25: Línia 25:
== Honors ==
== Honors ==
[[Fitxer:Antonio López y López-Barcelona.JPG|thumb|Monument a Antonio López y López, a la plaça homònima de Barcelona. El monument, inaugurat el [[1884]], és obra de [[Josep Oriol Mestres]] amb escultura original de [[Venanci Vallmitjana]] i restaurada per [[Frederic Marès]].<ref name="art públic">[http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/CambiaIdiomaAc.do?idioma=ca&pagina=welcome Art públic a Barcelona] a la web de l'ajuntament.</ref>]]
[[Fitxer:Antonio López y López-Barcelona.JPG|thumb|Monument a Antonio López y López, a la plaça homònima de Barcelona. El monument, inaugurat el [[1884]], és obra de [[Josep Oriol Mestres]] amb escultura original de [[Venanci Vallmitjana]] i restaurada per [[Frederic Marès]].<ref name="art públic">[http://w10.bcn.cat/APPS/gmocataleg_monum/CambiaIdiomaAc.do?idioma=ca&pagina=welcome Art públic a Barcelona] a la web de l'ajuntament.</ref>]]
Antonio López va ser honorat amb una plaça a [[Barcelona]], a la cruïlla de la [[Via Laietana]] i el [[passeig de Colom]] (on actualment es troba l'edifici de [[Correus i Telègrafs|Correus]]) i amb un monument al mateix lloc, que al peu té una placa amb uns versos dedicats per [[Jacint Verdaguer]], que havia estat capellà de la Companyia Transatlántica i després de la seva família.
Antonio López va ser honorat amb una plaça a [[Barcelona]], a la cruïlla de la [[Via Laietana]] i el [[passeig de Colom]] (on actualment es troba l'edifici de [[Correus i Telègrafs|Correus]]) i amb un monument al mateix lloc, que al peu té una placa amb uns versos dedicats per [[Jacint Verdaguer]], que havia estat capellà de la Companyia Transatlántica i després de la seva família i que li va dedicar el poema [[L'Atlàntida (poema)|L'Atlàntida]].


El 2010 l'entitat [[SOS Racisme]] i els sindicats [[CCOO]] i [[Unió General de Treballadors|UGT]] demanaren a l'Ajuntament de Barcelona la retirada d'aquest monument, a causa del suposat passat esclavista de López.<ref>{{format ref}} http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20110102/jordi-petit-monument-als-gais-shauria-situar-rambla/645710.shtml</ref><ref>{{format ref}} http://blogs.eldiariomontanes.es/elmarquesdecomillas/2010/10/18/barcelona-contra-marques-comillas</ref><ref>MATA, Jordi. «No s’ho mereixen». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 32 (juny 2005), p. 42-47. ISSN 1695-2014</ref> Al 2016 el grup polític CUP Capgirem Barcelona també proposa la seva retirada pel mateix motiu proposant sent substituïda per un monument a les víctimes de l'esclavitud.<ref>{{Ref-web|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/-cup--proposa-retirar-estatua-colom-5416437|títol=La CUP proposa retirar l'estàtua de Colom|consulta=2016-09-28|llengua=|obra=El Periódico|editor=|data=2016-09-26}}</ref>
El 2010 l'entitat [[SOS Racisme]] i els sindicats [[CCOO]] i [[Unió General de Treballadors|UGT]] demanaren a l'Ajuntament de Barcelona la retirada d'aquest monument, a causa del suposat passat esclavista de López.<ref>{{format ref}} http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20110102/jordi-petit-monument-als-gais-shauria-situar-rambla/645710.shtml</ref><ref>{{format ref}} http://blogs.eldiariomontanes.es/elmarquesdecomillas/2010/10/18/barcelona-contra-marques-comillas</ref><ref>MATA, Jordi. «No s’ho mereixen». ''Sàpiens'' [Barcelona], núm. 32 (juny 2005), p. 42-47. ISSN 1695-2014</ref> Al 2016 el grup polític CUP Capgirem Barcelona també proposa la seva retirada pel mateix motiu proposant sent substituïda per un monument a les víctimes de l'esclavitud.<ref>{{Ref-web|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/-cup--proposa-retirar-estatua-colom-5416437|títol=La CUP proposa retirar l'estàtua de Colom|consulta=2016-09-28|llengua=|obra=El Periódico|editor=|data=2016-09-26}}</ref>

Revisió del 03:34, 1 març 2017

Infotaula de personaAntonio López y López

Antonio López y López
Biografia
Naixement(es) Antonio Víctor López y López de Lamadrid Modifica el valor a Wikidata
12 d'abril de 1817
Comillas, Cantàbria
Mort16 de gener de 1883(1883-01-16) (als 65 anys)
Barcelona
SepulturaPanteó del Palacio de Sobrellano (Comillas) 
Senador al Senat espanyol
1881 – 1883 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perMarquès de Comillas
Activitat
Ocupacióempresari, banquer, polític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquesat de Comillas Modifica el valor a Wikidata
FillsClaudi López i Bru, Isabel López i Bru Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata

Antonio López y López (Comillas, Cantàbria, 1817 – Barcelona, 1883), primer marquès de Comillas, va ser un navilier i comerciant durant el segle XIX.

Biografia

Antonio López va fundar la Companyia Transatlántica a la Cuba colonial l'any 1850. En aquells temps Cuba era una colònia espanyola.

Va ser cofundador i primer president del Banc Hispano Colonial, entitat financera nascuda a Barcelona l'any 1876 amb l'objectiu inicial de finançar la defensa de les possessions colonials espanyoles. López aportà 10.250.000 pessetes, un 13,7% del capital inicial del banc.[1]

Antonio López va ser nomenat Marqués de Comillas el 1878. Va residir a Barcelona, després del seu matrimoni amb Lluïsa Bru Lassús i va traslladar a aquesta ciutat la seu de la companyia.

El 1883, a la mort d'Antonio López (Marqués de Comillas des del 1878), el seu fill, Claudi López i Bru, es va fer càrrec de les empreses de la família. Entre les quals, a part de la Companyia Transatlántica hi havia la Compañía General de Tabacos de Filipinas, els Ferrocarrils del Nord i la Hullera Española.

Honors

Monument a Antonio López y López, a la plaça homònima de Barcelona. El monument, inaugurat el 1884, és obra de Josep Oriol Mestres amb escultura original de Venanci Vallmitjana i restaurada per Frederic Marès.[2]

Antonio López va ser honorat amb una plaça a Barcelona, a la cruïlla de la Via Laietana i el passeig de Colom (on actualment es troba l'edifici de Correus) i amb un monument al mateix lloc, que al peu té una placa amb uns versos dedicats per Jacint Verdaguer, que havia estat capellà de la Companyia Transatlántica i després de la seva família i que li va dedicar el poema L'Atlàntida.

El 2010 l'entitat SOS Racisme i els sindicats CCOO i UGT demanaren a l'Ajuntament de Barcelona la retirada d'aquest monument, a causa del suposat passat esclavista de López.[3][4][5] Al 2016 el grup polític CUP Capgirem Barcelona també proposa la seva retirada pel mateix motiu proposant sent substituïda per un monument a les víctimes de l'esclavitud.[6]

També té una sala dedicada amb el seu nom al Museu Marítim de Barcelona.

Referències

  1. ↑ Antonio López López 1817-1883 desde 1878 primer «Marqués de Comillas»
  2. ↑ Art públic a Barcelona a la web de l'ajuntament.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/20110102/jordi-petit-monument-als-gais-shauria-situar-rambla/645710.shtml
  4. ↑ [enllaç sense format] http://blogs.eldiariomontanes.es/elmarquesdecomillas/2010/10/18/barcelona-contra-marques-comillas
  5. ↑ MATA, Jordi. «No s’ho mereixen». Sàpiens [Barcelona], núm. 32 (juny 2005), p. 42-47. ISSN 1695-2014
  6. ↑ «La CUP proposa retirar l'estàtua de Colom». El Periódico, 26-09-2016. [Consulta: 28 setembre 2016].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni López i López
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antoni_López_i_López&oldid=18190275»