Frisis: diferència entre les revisions
m bot: - haurien emigrats cap + haurien emigrat cap |
{{Grup humà}} |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Grup humà}} |
|||
Els '''frisis''' eren un dels pobles [[germànics]] que vivien vora del riu Rin, entre els [[Països Baixos]] i [[Dinamarca]]. El seu nom habitual és frisons, però els romans els van anomenar frisis (llatí ''frisii''). Foren una branca dels [[ingevons]]. Vivien a la regió del Llac ''Flevo'' i altres llacs entre el [[Rin]] i l'[[Ems]] i tenien al sud als [[brúcters]] i a l'est als [[caucis]], amb què aviat van fusionar-se. [[Tàcit]] esmenta als frisis majors i frisis menors els primers al nord dels actuals Països Baixos i els segons entre els rius ''Flevus'' i ''Amisa'' a la regió encara anomenada [[Frísia]]. Aquests segons són identificats per alguns com els [[frisiabons]] de [[Plini el Vell]] però no hi ha cap seguretat.<ref name="sapiens137">{{citar ref | cognom1=Mata | nom1 =Jordi | enllaçautor1 = Jordi Mata | cognom2 =Garrido | nom2 =David | enllaçautor2 =David Garrido | títol =Carlemany, el pare d'Europa | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper | número = núm.137 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Desembre 2013 | pàgines = p.24-32 | issn =1695-2014 }}</ref> |
Els '''frisis''' eren un dels pobles [[germànics]] que vivien vora del riu Rin, entre els [[Països Baixos]] i [[Dinamarca]]. El seu nom habitual és frisons, però els romans els van anomenar frisis (llatí ''frisii''). Foren una branca dels [[ingevons]]. Vivien a la regió del Llac ''Flevo'' i altres llacs entre el [[Rin]] i l'[[Ems]] i tenien al sud als [[brúcters]] i a l'est als [[caucis]], amb què aviat van fusionar-se. [[Tàcit]] esmenta als frisis majors i frisis menors els primers al nord dels actuals Països Baixos i els segons entre els rius ''Flevus'' i ''Amisa'' a la regió encara anomenada [[Frísia]]. Aquests segons són identificats per alguns com els [[frisiabons]] de [[Plini el Vell]] però no hi ha cap seguretat.<ref name="sapiens137">{{citar ref | cognom1=Mata | nom1 =Jordi | enllaçautor1 = Jordi Mata | cognom2 =Garrido | nom2 =David | enllaçautor2 =David Garrido | títol =Carlemany, el pare d'Europa | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper | número = núm.137 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Desembre 2013 | pàgines = p.24-32 | issn =1695-2014 }}</ref> |
||
| Línia 9: | Línia 10: | ||
== Referències == |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
[[Categoria:Grups germànics occidentals]] |
[[Categoria:Grups germànics occidentals]] |
||
Revisió del 19:17, 26 abr 2017
  | |
| Tipus | poble |
|---|---|
| Població total | 646.317 |
| Religió | calvinisme, catolicisme i luteranisme |
| Geografia | |
| Estat | Països Baixos i Alemanya |
Els frisis eren un dels pobles germànics que vivien vora del riu Rin, entre els Països Baixos i Dinamarca. El seu nom habitual és frisons, però els romans els van anomenar frisis (llatí frisii). Foren una branca dels ingevons. Vivien a la regió del Llac Flevo i altres llacs entre el Rin i l'Ems i tenien al sud als brúcters i a l'est als caucis, amb què aviat van fusionar-se. Tàcit esmenta als frisis majors i frisis menors els primers al nord dels actuals Països Baixos i els segons entre els rius Flevus i Amisa a la regió encara anomenada Frísia. Aquests segons són identificats per alguns com els frisiabons de Plini el Vell però no hi ha cap seguretat.[1]
Els frisis es van unir als romans després de la campanya de Drus però l'any 28, irritats per l'opressió del governador Olennius es van revoltar i van obtindre victòries com Cruptoricis Villa i van expulsar a les guarnicions romanes. Corbuló va intentar sotmetre'ls l'any 47 però va fracassar i fou cridat a Roma. En temps de Neró van envair les terres romanes del Rin però foren rebutjats i els seus reis Verritus i Malorix van anar a Roma a negociar i foren honorats amb la ciutadania romana. Al segle IV es van aliar al saxons als que romanien aliats el segle V, i amb ells van passar a les illes Britàniques i van participar en la seva conquesta. El gruix d'ells va romandre de manera pacífica a Bèlgica i Països Baixos, on encara es parla el frisi o frisó, el seu idioma nadiu.
Molts dels frisis originals haurien emigrat cap a Anglaterra durant les invasions bàrbares dels segles IV a VI. Els frisis de l'època romana que van romandre formen el substrat d'un grup ètnic nou que va prendre el mateix nom, i que va surtir del mestissatge dels Frisi amb els Cananefats, els Angles i els Saxons des del segle IV, i és aleshores que la llengua frisona va crear-se. Els frisons han conservat fins avui dia la seva identitat especialment en parts dels Països Baixos, on el frisó és co-oficial a la província de Frísia. Frisons són també els habitants de l'illa d'Helgoland on es parla el frisó septentrional que també es parla a la costa del Slesvig i a les illes frisones; també romanen alguns nuclis a Alemanya, al territori conegut per Oldenburg (on es parla el frisó oriental).
Els frisons neerlandesos disposen de bandera identitària, i els d'Alemanya disposen d'una bandera regional (separada de la bandera d'Helgoland, tot i que l'illa també l'assumeix). Els frisons de Dinamarca no utilitzen bandera identitària o regional. No existeix un símbol unificat per a tots el frisons repartits entre tres estats.
Referències
- ↑ Mata, Jordi; Garrido, David «Carlemany, el pare d'Europa» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.137, Desembre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.