Impacte humà sobre el medi ambient: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
xk si
m Revertides les edicions de 82.159.144.33. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Línia 3: Línia 3:
L’'''impacte antropogènic sobre el medi ambient''' inclou impactes sobre medis biofísics, sobre la [[biodiversitat]] o altres impactes.<ref name="SahneyBentonFerry2010LinksDiversityVertebrates">{{cite journal |url=http://rsbl.royalsocietypublishing.org/content/6/4/544.full.pdf+html |author=Sahney, S., Benton, M.J. and Ferry, P.A. |year=2010 |title=Links between global taxonomic diversity, ecological diversity and the expansion of vertebrates on land |journal=Biology Letters |doi=10.1098/rsbl.2009.1024 |volume=6 |pages=544–547 |format=PDF |issue=4 |pmid=20106856 |pmc=2936204}}</ref><ref>{{cite book |title=Biodiversity and Conservation in Europe |author=Hawksworth, David L. and Bull, Alan T. |page=3390 |publisher=Springer |year=2008 |isbn=1402068646}}</ref> El terme ''antropogènic'' designa un efecte que resulta de l'activitat humana. Aquest terme va ser usat primer en un sentit tècnic pel geòleg rus [[Alexey Pavlov]], i en [[anglès]] (''anthropogenic'') va ser inicialment usat per l'ecòleg [[Arthur Tansley]] fent referència a les influències humanes en les [[clímax|comunitats vegetals climàciques]].<ref>Bampton, M. (1999) [http://books.google.com/books?id=Y0iX2z48qkUC&pg=PA22 "Anthropogenic Transformation"] in Encyclopedia of Environmental Science, D. E. Alexander and R. W. Fairbridge (eds.), Kluwer Academic Publishers, Dordrecht, The Netherlands, ISBN 0412740508 </ref> El científic [[Paul Crutzen]] introduí el terme "[[antropocé|anthropocene]]" a la dècada de 1970.<ref>Crutzen, Paul and Eugene F. Stoermer. "''The 'Anthropocene'''" in International Geosphere-Biosphere Programme Newsletter. 41 (May 2000): 17–18</ref> Aquest terme sovint es fa servir en el context de les emissions [[Contaminació|contaminants]] per activitat humana però s'aplica també a altres impactes humans sobre el medi ambient.<ref>{{cite journal |last=Scott |first=Michon |title=Glossary |journal = NASA Earth Observatory |year=2014 |url=http://earthobservatory.nasa.gov/Library/glossary.php3?mode=all |accessdate=2008-11-03}}</ref>
L’'''impacte antropogènic sobre el medi ambient''' inclou impactes sobre medis biofísics, sobre la [[biodiversitat]] o altres impactes.<ref name="SahneyBentonFerry2010LinksDiversityVertebrates">{{cite journal |url=http://rsbl.royalsocietypublishing.org/content/6/4/544.full.pdf+html |author=Sahney, S., Benton, M.J. and Ferry, P.A. |year=2010 |title=Links between global taxonomic diversity, ecological diversity and the expansion of vertebrates on land |journal=Biology Letters |doi=10.1098/rsbl.2009.1024 |volume=6 |pages=544–547 |format=PDF |issue=4 |pmid=20106856 |pmc=2936204}}</ref><ref>{{cite book |title=Biodiversity and Conservation in Europe |author=Hawksworth, David L. and Bull, Alan T. |page=3390 |publisher=Springer |year=2008 |isbn=1402068646}}</ref> El terme ''antropogènic'' designa un efecte que resulta de l'activitat humana. Aquest terme va ser usat primer en un sentit tècnic pel geòleg rus [[Alexey Pavlov]], i en [[anglès]] (''anthropogenic'') va ser inicialment usat per l'ecòleg [[Arthur Tansley]] fent referència a les influències humanes en les [[clímax|comunitats vegetals climàciques]].<ref>Bampton, M. (1999) [http://books.google.com/books?id=Y0iX2z48qkUC&pg=PA22 "Anthropogenic Transformation"] in Encyclopedia of Environmental Science, D. E. Alexander and R. W. Fairbridge (eds.), Kluwer Academic Publishers, Dordrecht, The Netherlands, ISBN 0412740508 </ref> El científic [[Paul Crutzen]] introduí el terme "[[antropocé|anthropocene]]" a la dècada de 1970.<ref>Crutzen, Paul and Eugene F. Stoermer. "''The 'Anthropocene'''" in International Geosphere-Biosphere Programme Newsletter. 41 (May 2000): 17–18</ref> Aquest terme sovint es fa servir en el context de les emissions [[Contaminació|contaminants]] per activitat humana però s'aplica també a altres impactes humans sobre el medi ambient.<ref>{{cite journal |last=Scott |first=Michon |title=Glossary |journal = NASA Earth Observatory |year=2014 |url=http://earthobservatory.nasa.gov/Library/glossary.php3?mode=all |accessdate=2008-11-03}}</ref>


Les aplicacions de la tecnologia, en general, donen un subjectador inevitable al impacte mediambiental, el qual, segons l'equació [[I=PAT]], es mesura com contaminació generada per unitat de [[Producte Interior Brut]] (GDP). <ref>Commoner, B. (1971). The closing cycle – Nature, man, and technology, Alfred A. Knopf </ref><ref>Faber, M., Niemes, N. and Stephan, G. (2012). ''Entropy, environment, and resources'', Spinger Verlag, Berlin, Germany, ISBN 3642970494 </ref><ref>{{cite journal|doi=10.1016/0921-8009(89)90003-7|author=Kümmel, R. |year=1989|title=Energy as a factor of production and entropy as a pollution indicator in macroeconomic modeling|journal=Ecological Economics|volume= 1|issue=2 |pages=161–180}}</ref><ref>Ruth, M. (1993). ''Integrating economics, ecology, and thermodynamics'', Kluwer Academic Publishers, ISBN 0792323777 </ref><ref>Huesemann, M.H., and J.A. Huesemann (2011). [http://www.newtechnologyandsociety.org ''Technofix: Why Technology Won’t Save Us or the Environment''], Chapter 1, “The inherent unpredictability and unavoidability of unintended consequences“, New Society Publishers, ISBN 0865717044 </ref> penes
Les aplicacions de la tecnologia, en general, donen un inevitable impacte mediambiental, el qual, segons l'equació [[I=PAT]], es mesura com contaminació generada per unitat de [[Producte Interior Brut]] (GDP). <ref>Commoner, B. (1971). The closing cycle – Nature, man, and technology, Alfred A. Knopf </ref><ref>Faber, M., Niemes, N. and Stephan, G. (2012). ''Entropy, environment, and resources'', Spinger Verlag, Berlin, Germany, ISBN 3642970494 </ref><ref>{{cite journal|doi=10.1016/0921-8009(89)90003-7|author=Kümmel, R. |year=1989|title=Energy as a factor of production and entropy as a pollution indicator in macroeconomic modeling|journal=Ecological Economics|volume= 1|issue=2 |pages=161–180}}</ref><ref>Ruth, M. (1993). ''Integrating economics, ecology, and thermodynamics'', Kluwer Academic Publishers, ISBN 0792323777 </ref><ref>Huesemann, M.H., and J.A. Huesemann (2011). [http://www.newtechnologyandsociety.org ''Technofix: Why Technology Won’t Save Us or the Environment''], Chapter 1, “The inherent unpredictability and unavoidability of unintended consequences“, New Society Publishers, ISBN 0865717044 </ref>


==Agricultura==
==Agricultura==

Revisió del 12:42, 28 abr 2017

L'ecosistema dels parcs urbans sovint inclou persones que donen menjar als animals silvestres

L’impacte antropogènic sobre el medi ambient inclou impactes sobre medis biofísics, sobre la biodiversitat o altres impactes.[1][2] El terme antropogènic designa un efecte que resulta de l'activitat humana. Aquest terme va ser usat primer en un sentit tècnic pel geòleg rus Alexey Pavlov, i en anglès (anthropogenic) va ser inicialment usat per l'ecòleg Arthur Tansley fent referència a les influències humanes en les comunitats vegetals climàciques.[3] El científic Paul Crutzen introduí el terme "anthropocene" a la dècada de 1970.[4] Aquest terme sovint es fa servir en el context de les emissions contaminants per activitat humana però s'aplica també a altres impactes humans sobre el medi ambient.[5]

Les aplicacions de la tecnologia, en general, donen un inevitable impacte mediambiental, el qual, segons l'equació I=PAT, es mesura com contaminació generada per unitat de Producte Interior Brut (GDP). [6][7][8][9][10]

Agricultura

L'impacte antropogènic per l'agricultura és variable segons les tècniques agrícoles emprades al llarg del món. Inclou els problemes ocasionats per l'ús o posterior degradació de fungicides o plaguicides, l'efecte en la natura dels transgènics, els regadius, etc.

Pesca

L'impacte antropogènic de la pesca varia segons com es presenti la sobrepesca, la pesca sostenible i la gestió dels llocs on es pesca.[11][12]

Regadiu

L'impacte antropogènic dels regadius inclou els canvis en la quantitat i qualitat dels sòls i l'aigua com a resultat de l'activitat de regar i els efectes de les aigües utilitzades per regar en zones de més avall.

Els resultats hidrològics de l'activitat de regar fan que es redueixi els cabals dels cursos d'aigua, s'incrementi l'evaporació, augmenti l'aigua subterrània, s'elevi la capa freàtica o el flux de drenatge s'incrementi.

Els projectes d'irrigació poden tenir grans beneficis però també efectes negatius associats.[13][14] Les tecnologies d'irrigació, com ara les grans bombes d'extracció i els embassaments, són responsables d'esgotar els recursos d'aigua dolça. Els humans utilitzem un 50% de l'aigua dolça del planeta principalment per a regar.[15]

Pèrdua de sòl fèrtil

Per causa de la industrialització, durant els darrers 150 anys s'ha perdut part de la capa superficial dels sòls. S'ha perdut sòl a una taxa de polzades per dècada i triguen segles a refer-se.[16]

Producció de carn

La producció humana de carn inclou impactes com la contaminació i l'ús de combustibles fòssils, aigua i terra de conreu. Segons un informe de l'any 2006 de Livestock, Environment and Development Initiative, la indústria ramadera és una de les principals contribuïdores a la degradació del medi ambient.[17]

Els animals que s'alimenten de cereals i altres grans necessiten més aigua que la necessària per a produir aquests cereals i grans.[18]

Oli de palma

Premsa per a produir oli de palma a Bandundu, Congo

L'oli de palma, produït a partir de la palmera d'oli, és un recurs bàsic a zones tropicals del món. Produeix 10 vegades més oli per hectàrea que en els caos dels cultius de soia, colza, gira-sol o de l'olivera.[19]

El problema principal de les plantacions de palmeres d'oli és la substitució de la selva i la seva biodiversitat pel monocultiu de palmeres d'oli.

Indústria de l'energia

L'impacte de les indústries de l'energia és divers. En anys recents hi ha la tendència d'incrementar l'ús de les energies renovables.

La combustió de combustibles fòssils ocasiona l'escalfament global i el canvi climàtic, tanmateix els canvis en l'ús d'aquestes energies han estat mínims.[20][21]

Biodièsel

L'impacte ambiental del biodièsel és variable. Inclou emissions de gasos d'efecte hivernacle, contaminació, biodegradació en ambients aquàtics i emissions de CO2.

Mineria del carbó i la seva combustió

L'extracció i combustió del carbó té un impacte.[22]

Energia nuclear

El seu impacte en el medi ambient és resultat del processament en el cicle de combustible nuclear i dels residus radioactius.

Notes

  1. ↑ Sahney, S., Benton, M.J. and Ferry, P.A. «Links between global taxonomic diversity, ecological diversity and the expansion of vertebrates on land» (PDF). Biology Letters, vol. 6, 4, 2010, pàg. 544–547. DOI: 10.1098/rsbl.2009.1024. PMC: 2936204. PMID: 20106856.
  2. ↑ Hawksworth, David L. and Bull, Alan T.. Biodiversity and Conservation in Europe. Springer, 2008, p. 3390. ISBN 1402068646. 
  3. ↑ Bampton, M. (1999) "Anthropogenic Transformation" in Encyclopedia of Environmental Science, D. E. Alexander and R. W. Fairbridge (eds.), Kluwer Academic Publishers, Dordrecht, The Netherlands, ISBN 0412740508
  4. ↑ Crutzen, Paul and Eugene F. Stoermer. "The 'Anthropocene'" in International Geosphere-Biosphere Programme Newsletter. 41 (May 2000): 17–18
  5. ↑ Scott, Michon «Glossary». NASA Earth Observatory, 2014 [Consulta: 3 novembre 2008].
  6. ↑ Commoner, B. (1971). The closing cycle – Nature, man, and technology, Alfred A. Knopf
  7. ↑ Faber, M., Niemes, N. and Stephan, G. (2012). Entropy, environment, and resources, Spinger Verlag, Berlin, Germany, ISBN 3642970494
  8. ↑ Kümmel, R. «Energy as a factor of production and entropy as a pollution indicator in macroeconomic modeling». Ecological Economics, vol. 1, 2, 1989, pàg. 161–180. DOI: 10.1016/0921-8009(89)90003-7.
  9. ↑ Ruth, M. (1993). Integrating economics, ecology, and thermodynamics, Kluwer Academic Publishers, ISBN 0792323777
  10. ↑ Huesemann, M.H., and J.A. Huesemann (2011). Technofix: Why Technology Won’t Save Us or the Environment, Chapter 1, “The inherent unpredictability and unavoidability of unintended consequences“, New Society Publishers, ISBN 0865717044
  11. ↑ Worm, Boris; Barbier, E. B.; Beaumont, N.; Duffy, J. E.; Folke, C.; Halpern, B. S.; Jackson, J. B. C.; Lotze, H. K.; Micheli, F. «Impacts of Biodiversity Loss on Ocean Ecosystem Services». Science, vol. 314, 5800, 03-11-2006, pàg. 787–790. DOI: 10.1126/science.1132294. PMID: 17082450.
  12. ↑ Juliet Eilperin «Seafood Population Depleted by 2048, Study Finds». The Washington Post, 02-11-2009.
  13. ↑ Effectiveness and Social/Environmental Impacts of Irrigation Projects: a Review. In: Annual Report 1988, International Institute for Land Reclamation and Improvement (ILRI), Wageningen, The Netherlands, pp. 18–34 . Download from [1], under nr. 6, or directly as PDF
  14. ↑ Thakkar, Himanshu (8 November 1999). Assessment of Irrigation in India. World Commission on Dams
  15. ↑ Postel, S.L., Daily, G.C. and Ehrlich, P.R. «Human appropriation of renewable fresh water». Science, vol. 271, 5250, 1996, pàg. 785. DOI: 10.1126/science.271.5250.785. JSTOR: 2889886.
  16. ↑ Ehrlich, P.R. «The limits of substitution – meta-resource depletion and a new economic-ecological paradigm». Ecological Economics, vol. 1, 1989, pàg. 9–16. DOI: 10.1016/0921-8009(89)90021-9.
  17. ↑ Livestock's Long Shadow – Environmental Issues and Options, Download PDF version, fao.org, 2006
  18. ↑ U.S. could feed 800 million people with grain that livestock eat. News.cornell.edu (1997-08-07). Retrieved on 2012-05-11
  19. ↑ «The other oil spill». The Economist, June 24, 2010.
  20. ↑ Kay, J. (2002). "On Complexity Theory, Exergy and Industrial Ecology: Some Implications for Construction Ecology", pp. 72–107 in: Kibert C., Sendzimir J., Guy, B. (eds.) Construction Ecology: Nature as the Basis for Green Buildings, London: Spon Press, ISBN 0203166140
  21. ↑ Baksh, B. and Fiksel J. «The Quest for Sustainability: Challenges for Process Systems Engineering». AIChE Journal, vol. 49, 6, 2003, pàg. 1350. DOI: 10.1002/aic.690490602.
  22. ↑ Environmental impacts of coal power: air pollution. Union of Concerned Scientists

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Impacte_humà_sobre_el_medi_ambient&oldid=18391469»