Alonso de Ercilla y Zúñiga: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
{{Cita|<''Con un desdén y mustra confiada<br />asiendo del tronco duro y ñudoso,<br />como si fuera vara delicada,<br />se le pone en el hombro poderosos.<br />La gente enmudeció, maravillada<br />de ver el fuerte cuerpo tan nervosos;<br />la color a Lincoya se le muda,<br />poniendo en su victoria mucha duda.<br />El bárbaro sagaz de espacio andaba,<br />y a toda prisa entrava el claro día;<br />el sol las largas sombras acortaba,<br />mas él nunca descrece en su porfía;<br />al ocaso la luz se retiraba<br />ni por esto flaqueza en él había;<br />las estrelles se muestran claramente,<br />y no muestra cansanci aquel Valiente.<br />Salió la clara Luna a ver la fiesta<br />del tenebrosos albergue húmedo y frio,<br />desocupado el campo y la floresta<br />de un negro velo lóbrego y sombrio<br />Caupolicán no aflojade su apuesta,<br />antes con mayor fuerza y mayor brio<br />se mueve y representa de manera<br />como si peso alguno no trujera>''}} |
{{Cita|<''Con un desdén y mustra confiada<br />asiendo del tronco duro y ñudoso,<br />como si fuera vara delicada,<br />se le pone en el hombro poderosos.<br />La gente enmudeció, maravillada<br />de ver el fuerte cuerpo tan nervosos;<br />la color a Lincoya se le muda,<br />poniendo en su victoria mucha duda.<br />El bárbaro sagaz de espacio andaba,<br />y a toda prisa entrava el claro día;<br />el sol las largas sombras acortaba,<br />mas él nunca descrece en su porfía;<br />al ocaso la luz se retiraba<br />ni por esto flaqueza en él había;<br />las estrelles se muestran claramente,<br />y no muestra cansanci aquel Valiente.<br />Salió la clara Luna a ver la fiesta<br />del tenebrosos albergue húmedo y frio,<br />desocupado el campo y la floresta<br />de un negro velo lóbrego y sombrio<br />Caupolicán no aflojade su apuesta,<br />antes con mayor fuerza y mayor brio<br />se mueve y representa de manera<br />como si peso alguno no trujera>''}} |
||
Tornat a [[Espanya]] i morta la seva mare, va recórrer de nou les terres de [[Flandes]] fins establir-se definitivament a Madrid, on morí el 29 de novembre de 1594. |
Tornat a [[Espanya]] i morta la seva mare, va recórrer de nou les terres de [[Flandes]] fins establir-se definitivament a Madrid, on morí el 29 de novembre de 1594. |
||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
Revisió del 01:13, 30 gen 2018
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 agost 1533 Madrid |
| Mort | 29 novembre 1594 (61 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Es coneix per | poeta |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador, poeta, escriptor |
| Gènere | Poesia i poesia narrativa |
Signatura  | |
Alonso de Ercilla y Zúñiga (Madrid, 7 d'agost de 1533- 29 de novembre de 1594) fou un poeta espanyol. La seva obra més important fou La Araucana.
Biografia
Nascut a Madrid el 7 d'agost de 1533. El seu pare fou el doctor Fortún García de Ercilla, biscaí de família noble originari de Bermeo i establert a la cort com a jurisconsult, així com a membre del consell i la cambra de l'emperador Carles V. La seva mare fou Leonor de Zúñiga, originària de Nájera i senyora de Bobadilla, un estat que després de la mort del seu marit va revertir a la Corona, i ella fou nomenada guardadames de l'emperadriu Isabel de Portugal.[1]
Es crià al palau reial a l'ombra de la seva mare i com a patge del futur Felip II quan era príncep d'Astúries.[1] Tingué doctes mestres i des dels seus anys d'infantesa apuntà en ell una gran intel·ligència, avivada per una extraordinària imaginació. Segons les descripcions, era un nen amb enginy, bon criteri i bel·licós, aspectes que millorà amb els seus estudis i perfeccionà amb diversos viatges que realitzà tant a diversos països europeus i Amèrica.[1] A Europa, recorregué moltes províncies d'Espanya, els estats italians i alemanys, els regnes de França i Anglaterra, les regions d'Àustria, Estíria i Caríntia, i fins i tot Moràvia, Silèsia i Hongria. Com a patge del príncep l'acompanya en els seus viatges: el 1547 travessaren Itàlia i el Sacre Imperi fins a Flandes, on Felip prengué possessió del ducat de Brabant i, més tard, del ducat de Luxemburg. El 1551 tornaren a Espanya i el 1554 tornaven a emprendre un viatge que els va dur fins a Anglaterra.[2]
El 1555 va conèixer a Londres a Jerónimo de Alderete, adelantat de Xile, el qual li relatà les incidències de les guerres del Perú i de Xile, la primera per la deslleialtat d'Hernández Girón i la segona per les ànsies de independència dels araucans. Tant l'interessà el relat, que s'allistà en l’esquadra que es feia a la mar el 15 d'octubre de 1555. I allà en la pròpia terra dels araucans, inicià el seu poema que després continuaria, en les seves últimes parts, al seu retorn.
L'obra
Ercilla, que pot ser considerat com la primera veu poètica de l'ànima americana, fou poeta per a una sola obra, i amb ella passà a la immortalitat com un dels artífexs del poema històric espanyol. De caràcter aventurer, fou un cronista extraordinari de la lluita dels araucans per la seva independència, i dels fets espanyols més notables de la seva època.
Guerrer, historiador i poeta, el seu vers, desigual per la seva condició narrativa, seguí els camins clàssics, i tingué una força d’expressió i un vigor expositiu de verdader mèrit. En La Araucana, que consta de tres parts –una,la primera, escrita en Amèrica i les dues restants a Espanya--, combinà, a la manera de Tasso i Ariosto, els elements històrics i els fantàstics, encara que el novel·lesc, la pura ficció i la reminiscència clàssica –sobre tot de Virgili— contrasten amb l'ambient de crònica de l'obra.
Però així i tot, aquesta la seva única obra tingué la virtut de fer sorgir una vasta literatura de poemes heroics ultramarins, més notable per la seva abundància que pel valor dels seus fruits. Amb La Araucana –que deixà inacabada-- inicià en la literatura moderna la elevació de la història a la categoria d'epopeia.
Per això, i malgrat el desigual del seu vers, se’l pot considerar una de les més pures glòries de la poesia èpica espanyola de tots els temps.
Fragments de La Araucana
Primera part, Cant II
| « | <Con un desdén y mustra confiada asiendo del tronco duro y ñudoso, como si fuera vara delicada, se le pone en el hombro poderosos. La gente enmudeció, maravillada de ver el fuerte cuerpo tan nervosos; la color a Lincoya se le muda, poniendo en su victoria mucha duda. El bárbaro sagaz de espacio andaba, y a toda prisa entrava el claro día; el sol las largas sombras acortaba, mas él nunca descrece en su porfía; al ocaso la luz se retiraba ni por esto flaqueza en él había; las estrelles se muestran claramente, y no muestra cansanci aquel Valiente. Salió la clara Luna a ver la fiesta del tenebrosos albergue húmedo y frio, desocupado el campo y la floresta de un negro velo lóbrego y sombrio Caupolicán no aflojade su apuesta, antes con mayor fuerza y mayor brio se mueve y representa de manera como si peso alguno no trujera> |
» |
Tornat a Espanya i morta la seva mare, va recórrer de nou les terres de Flandes fins establir-se definitivament a Madrid, on morí el 29 de novembre de 1594.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Álvarez y Baena, 1789, p. 32.
- ↑ Álvarez y Baena, 1789, p. 33.
Bibliografia
- Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Tom I. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789.
- Española de Publicaciones 1962. Enciclopèdia Estudiantil, fascicle núm. 22, pàg. 144.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alonso de Ercilla y Zúñiga |