Manuel Macías y Casado: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 22: Línia 22:
|carrec5 = [[Capità general de València]]
|carrec5 = [[Capità general de València]]
| escut_carrec5 = Coat_of_Arms_of_the_Former_3rd_Spanish_Military_Region_(Until_1984).svg
| escut_carrec5 = Coat_of_Arms_of_the_Former_3rd_Spanish_Military_Region_(Until_1984).svg
|inici5 = 21 de maig[[1901]]
|inici5 = [[1902]]
|final5 = 30 d’agost [[1902]]
|final5 = [[1902]]
|predecessor5=[[Luis María Pando Sánchez]]
|predecessor5=[[Luis María Pando Sánchez]]
|successor5 =[[Francisco Loño y Pérez]]
|successor5 =[[Francisco Loño y Pérez]]

Revisió del 18:08, 12 juny 2018

Infotaula de personaManuel Macías y Casado

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 novembre 1844 Modifica el valor a Wikidata
Terol (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 novembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Governador de Melilla
1879 – 1880

1882 – 1886

1893 – 1894
  Governador de Puerto Rico
17 de gener de 1898 – 16 d'octubre de 1898
  Capità general de València
1902 – 1902
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata

Manuel Macías y Casado (Terol, Aragó, 1845 - Madrid, Castella, 1937) fou un militar espanyol.

Molt jove encara ingressà en l'Escola d'Infanteria, i als devuit anys passà a Amèrica, prenent part en la campanya de Santo Domingo, i després es traslladà a Cuba, i allà fou ascendit, de forma que al retornar a Espanya, després d'una llarga estada en aquella illa, ja posseïa el grau de coronel. Lluità contra les tropes de Carles VII, i novament passà a l'illa de Cuba, on havia esclatat una insurrecció. En aquesta campanya es distingí notablement, mereixent ser condecorat amb la gran creu del Mèrit Militar. Ja era brigadier quan se li confià el comandament de la plaça de Melilla, on va romandre tres anys, i ascendí a general de divisió mentre exercia el comandament militar a Santoña.

Posteriorment desenvolupà el comandament superior de Cartagena i el càrrec de segon cap del tercer cos d'exercit, tornant a Melilla en ocórrer els esdeveniments de 1893 que significaren la mort del general Juan García Margallo. Ascendit a tinent general el 1893, se'l nomenà capità general de Canàries, passant el 1898 a desenvolupar el mateix càrrec a Puerto Rico, en els atziacs moments, doncs no va poder oposar-se al desembarcament dels nord-americans, no obstant les feines de defensa que havia organitzat, i entregà el comanament superior a un altre general quan ja l'enemic s'havia apoderat de l'illa.

Al seu retorn a la Península es possessionà del comanament del sisè cos d'exèrcit. A més de les ja citades, gaudí d'altres condecoracions.

Bibliografia