Gegants de Gràcia: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m referències|2 --> referències
Informació més acurada i actualitzada
Línia 3: Línia 3:
|Foto = [[Fitxer:Gegants de Gràcia.jpg|250px|Els Gegants de Gràcia darrere els Gegantons.]]
|Foto = [[Fitxer:Gegants de Gràcia.jpg|250px|Els Gegants de Gràcia darrere els Gegantons.]]
|Llegenda = Els Gegants de Gràcia darrere els [[Gegantons Torradet i Gresca|Gegantons]].
|Llegenda = Els Gegants de Gràcia darrere els [[Gegantons Torradet i Gresca|Gegantons]].
|Any = 1982<ref name="CPB"/>
|Any = 1982 (originals) <ref name="CPB"/> 1993 (actuals)
|Documentat =
|Documentat =
|Població = [[Gràcia]]
|Població = [[Gràcia]]
|Constructor = Àngels Jutglar (original) i Dolors Sans (rèplica)
|Constructor = Àngels Jutglar
|Propietari =
|Propietari =
|Detalls = Burgesos benestants del segle XIX<ref name="CPB"/>
|Detalls = Burgesos benestants de principis del s. XIX<ref name="CPB"/>
|Nom1 = Pau
|Nom1 = Pau
|Alçada1 = 3,75 m<ref name="CPB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/ambits-festius/imatgeria-festiva/gegants/gegants-de-gracia}}</ref>
|Alçada1 = 3,75 m<ref name="CPB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/ambits-festius/imatgeria-festiva/gegants/gegants-de-gracia}}</ref>
Línia 16: Línia 16:
|Pes2 = 55 kg<ref name="CPB"/>
|Pes2 = 55 kg<ref name="CPB"/>
}}
}}
Els '''Gegants de Gràcia''' són dos gegants de la [[Vila de Gràcia]] que representen una parella burgesa barcelonina del segle XIX.<ref>{{ref-llibre |cognom=Serchs i Serra |nom=Jordi |títol=Guia de l'Arxiu Municipal del Districte de Gràcia |editorial=Ajuntament de Barcelona |data=1987 |pàgines=p.42 |isbn=}}</ref>
Els '''Gegants de Gràcia''' són dos gegants de la [[Vila de Gràcia]] que representen una parella burgesa gracienca de la primera meitat del S. XIX. <ref>{{Ref-web|url=http://gegantsdegracia.cat/les-figures/pau-i-llibertat/|títol=Web Geganters de Gràcia|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>


==Descripció==
==Descripció==
En Pau duu una capa de vellut negre, un vestit gris, una camisa crema amb una armilla negra per sobre, una corbata vermella i un barret de copa a la mà. Originalment, el vestit era verd oliva, l'armilla de brocat, la camisa blanca i duia un llaç negre al coll en lloc de la corba.<ref name=protocol/> Na Llibertat porta un vestit blau ratllat, duu un pom de flors i té les mans ocupades amb un ventall blau cel amb tres lliris blancs pintats (escut de Gràcia). Els accessoris són estris indispensables per ballar el «Gambeto».<ref name="CPB"/> Originalment, portava un vestit de color crema amb un estampat de flors petites amb tons rogencs.<ref name=protocol/>
En Pau duu una capa de vellut negre, un vestit gris, una camisa crema amb una armilla negra per sobre, una mocador color vi i un barret de copa a la mà. Originalment, el vestit era verd oliva, l'armilla de brocat, la camisa blanca i duia un llaç negre al coll en lloc de la corba.<ref name=protocol/> Na Llibertat porta un vestit blau ratllat, duu un pom de flors i té les mans ocupades amb un ventall blau cel amb tres lliris blancs pintats (escut de Gràcia). Els accessoris són estris indispensables per ballar el «Gambeto».<ref name="CPB"/> Originalment, portava un vestit de color crema amb un estampat de flors petites amb tons rogencs.<ref name=protocol/>


Els noms de Pau i Llibertat van ser els escollits entre els alumnes de les escoles. Pau, perquè l'alcalde que va aconseguir la independència de Gràcia l'any [[1887]] es deia [[Pau Fatjó]]. El nom de Llibertat es va posar per diverses raons: primer, perquè la seu del primer consistori era a la plaça Llibertat; segon, perquè és un carrer que no ha canviat mai de nom malgrat els canvis polítics; finalment, perquè és un nom molt lligat a la història dels graciencs amb totes les seves mobilitzacions en pro de la llibertat, tal com demostren la Revolta republicana de [[1855]], la [[Revolució de l'any 1868]] i la [[Revolta de les Quintes de 1870]].<ref name="CPB"/>
Els noms de Pau i Llibertat van ser els escollits entre els alumnes de les escoles. Pau, en commemoració a Pau Fatjó, personatge gracienc a qui se li va proposar en primer lloc l'alcaldia de la Vila de Gràcia arran de la nova independència municipal obtinguda al 1850 però que refusà degut a la seva avançada edat. El nom de Llibertat es va posar per diverses raons: primer, perquè la seu del primer consistori era a la plaça Llibertat; segon, perquè és un carrer que no ha canviat mai de nom malgrat els canvis polítics; finalment, perquè és un nom molt lligat a la història dels graciencs amb totes les seves mobilitzacions en pro de la llibertat, tal com demostren la Revolta republicana de [[1855]], la [[Revolució de l'any 1868]] i la [[Revolta de les Quintes de 1870]].<ref name="CPB"/>


Els Gegants de Gràcia veuen la llum la Festa Major de Gràcia de [[1982]], construïts per l'artista gracienca Àngels Jutglar. Van ser batejats el 24 de març de 1985 i els seus padrins van ser els [[gegants de Barcelona]].<ref name=protocol/> Eren unes figures molt feixugues. Per això pocs anys més tard Dolors Sans en va fer unes rèpliques més lleugeres, aprofitant les potes de fusta i els vestits, i són les que es poden veure encara avui. L'any 2008 se n'encarregà una restauració a fons al [[taller Sarandaca]] de Granollers.<ref name="CPB"/>
Els Gegants de Gràcia veuen la llum la Festa Major de Gràcia de [[1982]], construïts per l'artista gracienca Àngels Jutglar. Van ser batejats el 24 de març de 1985 i els seus padrins van ser els [[gegants de Barcelona]].<ref name=protocol/> El 15 d'agost de 1993 s'estrenà una rèplica dels mateixos gegants però amb uns acabats més realistes. Aquesta nova parella de gegants foren construïts per la mateixa artista gracienca Àngels Jutglar.


==Colla Gegantera de Gràcia==
==Colla Gegantera de Gràcia==
La [[Colla Gegantera de Gràcia]] neix l'any 1990 i a partir d'aquell moment s'encarrega de custodiar les figures i de treure-les a passejar i a ballar en les dates assenyalades. Fins aleshores, geganters afeccionats els havien tret sempre que havia fet falta, però no hi havia cap entitat que en fos responsable.<ref name="CPB"/>
La [[Colla Gegantera de Gràcia]] neix l'any 1993 i a partir d'aquell moment s'encarrega de custodiar les figures i de treure-les a passejar i a ballar en les dates assenyalades. Fins aleshores, geganters afeccionats els havien tret sempre que havia fet falta, però no hi havia cap entitat que en fos responsable.<ref name="CPB"/>


En Pau i la Llibertat tenen ball propi: el Gambeto o ball de gala, per bé que també participen en el Toc de Gràcia, que ballen totes les figures de la colla a la festa major del barri des del 2002.<ref name=protocol>{{ref-web|url=http://w3.bcn.cat/fitxers/gracia/protocolorigweb.355.pdf |títol=Protocol Festiu de la Vila de Gràcia |consulta=28 de desembre de 2012 |editor=Ajuntament de Barcelona (Districte de Gràcia) |data=3 de juny de 2011}}</ref> Durant la Festa Major de 2007 van estrenar un ball nou "El ball del Festeig" per commemorar els seus 25 anys a la Vila.<ref name="CPB"/>
En Pau i la Llibertat tenen ball propi: "El Gambeto", per bé que també participen en el "Toc de Gràcia", que ballen totes les figures de la colla a la festa major del barri des del 2002.<ref name=protocol>{{ref-web|url=http://w3.bcn.cat/fitxers/gracia/protocolorigweb.355.pdf |títol=Protocol Festiu de la Vila de Gràcia |consulta=28 de desembre de 2012 |editor=Ajuntament de Barcelona (Districte de Gràcia) |data=3 de juny de 2011}}</ref> Durant la Festa Major de 2007 van estrenar un ball nou "El Festeig" per commemorar els seus 25 anys a la Vila.<ref name="CPB"/>


Els Gegants de Gràcia es deixen veure cada any per la Mare de Déu d'agost en el seguici de la festa major, del qual són protagonistes, però a més celebren la seva trobada, de periodicitat biennal, dins la primera quinzena de maig dels anys senars. Els dos gegants surten a passejar al costat dels gegantons i capgrossos de Gràcia: en [[Gegantons Torradet i Gresca|Torradet i Gresca]], en [[gegantó Pepitu Campanar|Pepitu Campanar]] i els [[Capgrossos de Gràcia]]; tots són portats per la Colla de Geganters de Gràcia.<ref name="CPB"/>
Els Gegants de Gràcia es deixen veure cada any per la Mare de Déu d'agost en el seguici de la festa major, del qual són protagonistes, però a més celebren la seva trobada, de periodicitat biennal, dins la primera quinzena de maig dels anys parells. Els dos gegants surten a passejar al costat dels gegantons i capgrossos de Gràcia: en [[Gegantons Torradet i Gresca|Torradet i Gresca]], en [[gegantó Pepitu Campanar|Pepitu Campanar]] i els [[Capgrossos de Gràcia]]; tots són portats per la Colla de Geganters de Gràcia.<ref name="CPB"/>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 15:55, 2 jul 2018

Infotaula gegantGegants de Gràcia
Els Gegants de Gràcia darrere els Gegantons.
Els Gegants de Gràcia darrere els Gegantons.
Any1982 (originals) [1] 1993 (actuals)
PoblacióGràcia
ConstructorÀngels Jutglar
DetallsBurgesos benestants de principis del s. XIX[1]
Pau
Alçada3,75 m[1]
Pes70 kg[1]
Llibertat
Alçada3,55 m[1]
Pes55 kg[1]

Els Gegants de Gràcia són dos gegants de la Vila de Gràcia que representen una parella burgesa gracienca de la primera meitat del S. XIX. [2]

Descripció

En Pau duu una capa de vellut negre, un vestit gris, una camisa crema amb una armilla negra per sobre, una mocador color vi i un barret de copa a la mà. Originalment, el vestit era verd oliva, l'armilla de brocat, la camisa blanca i duia un llaç negre al coll en lloc de la corba.[3] Na Llibertat porta un vestit blau ratllat, duu un pom de flors i té les mans ocupades amb un ventall blau cel amb tres lliris blancs pintats (escut de Gràcia). Els accessoris són estris indispensables per ballar el «Gambeto».[1] Originalment, portava un vestit de color crema amb un estampat de flors petites amb tons rogencs.[3]

Els noms de Pau i Llibertat van ser els escollits entre els alumnes de les escoles. Pau, en commemoració a Pau Fatjó, personatge gracienc a qui se li va proposar en primer lloc l'alcaldia de la Vila de Gràcia arran de la nova independència municipal obtinguda al 1850 però que refusà degut a la seva avançada edat. El nom de Llibertat es va posar per diverses raons: primer, perquè la seu del primer consistori era a la plaça Llibertat; segon, perquè és un carrer que no ha canviat mai de nom malgrat els canvis polítics; finalment, perquè és un nom molt lligat a la història dels graciencs amb totes les seves mobilitzacions en pro de la llibertat, tal com demostren la Revolta republicana de 1855, la Revolució de l'any 1868 i la Revolta de les Quintes de 1870.[1]

Els Gegants de Gràcia veuen la llum la Festa Major de Gràcia de 1982, construïts per l'artista gracienca Àngels Jutglar. Van ser batejats el 24 de març de 1985 i els seus padrins van ser els gegants de Barcelona.[3] El 15 d'agost de 1993 s'estrenà una rèplica dels mateixos gegants però amb uns acabats més realistes. Aquesta nova parella de gegants foren construïts per la mateixa artista gracienca Àngels Jutglar.

Colla Gegantera de Gràcia

La Colla Gegantera de Gràcia neix l'any 1993 i a partir d'aquell moment s'encarrega de custodiar les figures i de treure-les a passejar i a ballar en les dates assenyalades. Fins aleshores, geganters afeccionats els havien tret sempre que havia fet falta, però no hi havia cap entitat que en fos responsable.[1]

En Pau i la Llibertat tenen ball propi: "El Gambeto", per bé que també participen en el "Toc de Gràcia", que ballen totes les figures de la colla a la festa major del barri des del 2002.[3] Durant la Festa Major de 2007 van estrenar un ball nou "El Festeig" per commemorar els seus 25 anys a la Vila.[1]

Els Gegants de Gràcia es deixen veure cada any per la Mare de Déu d'agost en el seguici de la festa major, del qual són protagonistes, però a més celebren la seva trobada, de periodicitat biennal, dins la primera quinzena de maig dels anys parells. Els dos gegants surten a passejar al costat dels gegantons i capgrossos de Gràcia: en Torradet i Gresca, en Pepitu Campanar i els Capgrossos de Gràcia; tots són portats per la Colla de Geganters de Gràcia.[1]

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Gegants de Gràcia». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. ↑ «Web Geganters de Gràcia».
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Protocol Festiu de la Vila de Gràcia». Ajuntament de Barcelona (Districte de Gràcia), 03-06-2011. [Consulta: 28 desembre 2012].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gegants de Gràcia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gegants_de_Gràcia&oldid=20047758»