Karl Rudolphi: diferència entre les revisions
m Suprimida Categoria:Zoòlegs usant HotCat |
m Afegida Categoria:Zoòlegs europeus usant HotCat |
||
Línia 50: | Línia 50: | ||
[[Categoria:Científics suecs]] |
[[Categoria:Científics suecs]] |
||
[[Categoria:Membres de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències]] |
[[Categoria:Membres de l'Acadèmia Prussiana de les Ciències]] |
||
[[Categoria:Zoòlegs europeus]] |
Revisió del 07:49, 8 jul 2018
Karl Asmund Rudolphi (1771-1832) | |
Nom original | (de) Karl Asmund Rudolphi |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 14 de juliol de 1771 Estocolm, Suècia |
Mort | 29 de novembre de 1832 Berlín, Alemanya |
Dades personals | |
Grup ètnic | alemanya/sueca |
Formació | Universitat de Greifswald |
Director de tesi | Christian Ehrenfried Weigel |
Es coneix per | helmintologia Balaenoptera borealis |
Activitat | |
Camp de treball | Zoologia i botànica |
Ocupació | biòleg, anatomista, fisiòleg, parasitòleg, botànic, zoòleg, professor d'universitat, helminthologist (en) |
Organització | Universitat de Greifswald Universitat de Berlin |
Membre de | |
Alumnes | Friedrich Gustav Jakob Henle |
Obra | |
Estudiant doctoral | Johannes Peter Müller |
Abrev. botànica | Rudolphi |
Localització dels arxius | |
Família | |
Fills | Julia Rudolphi |
Premis | |
Karl Asmund Rudolphi ( 1771 – 1832) va ser un naturalista alemany nascut a Suècia i considerat el "pare de l'helmintologia".
Els pares de Rudolphi eren d'ascendència alemanya. Es va doctorar el 1795, per la Universitat de Greifswald, de la qual va ser nomenat Professor d'Anatomia. Va treballar en els camps de la botànica, zoologia, anatomia i fisiologia.[1]
La seva primera gran publicació va ser sobre els cucs paràsits,"Enterozoorum Sive Vermium Intestinalium Historia Naturalis". Aquesta és la primera publicació a descriure els Nematoda. La seva segona publicació, "Synopsis cui accedunt mantissima duplex et indices locupletissima" va ser la primera a detallar el cicle de nematodes importants en humans, com Ascaris lumbricoides.
El 1810 va ser nomenat Professor d'Anatomia i Fisiologia a la Universitat de Berlin. El 1816 va ser elegit membre formal del la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.
El 1821, Rudolphi publicà "Grundriss der Physiologie", on argumentava que el gènere humà es podia subdividir en espècies, no pas en races. El seu treball va precedir el racisme científic de l'època nazi a Escandinàvia.
Rudolphi va morir a Berlín el 1832, i va ser succeït a la universitat pel seu alumne Johannes Müller. Hi ha una Medalla Rudolphi per l'excel·lència científica. [1]
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Rudolphi |