Louis Niedermeyer: diferència entre les revisions
paràmetre repetit |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 36: | Línia 36: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 38, pàg. 638'' (ISBN |
* [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 38, pàg. 638'' ({{ISBN|84-239-4538-3}}) |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 06:44, 17 ago 2018
Retrat de Louis Niedermeyer | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 d'abril de 1802 Nyon, Suïssa |
Mort | 14 de març de 1861 (als 58 anys) París |
Sepultura | cementiri de Montmartre |
Dades personals | |
Nacionalitat | Suïssa |
Activitat | |
Ocupació | Compositor, professor de música |
Gènere | Òpera |
Moviment | Música clàssica |
Estil | Romanticisme |
Alumnes | Ernest Gillet |
Louis Niedermeyer (Nyon, Suïssa, 27 d'abril de 1802 - París, 14 de març de 1861) fou un compositor i professor de música suís.
Fill d'un músic alemany, va rebre les primeres lliçons del seu pare, i als quinze anys fou enviat a Viena, on va tenir per mestres en Moscheles per al piano, i en Forster per la composició; després estudià sota la direcció de Zingarelli a Nàpols, i allà, per consell de Rossini, estrenà la seva primera òpera Il reo per amore, que aconseguí una acollida força favorable.
El 1821 s'establí a Ginebra com a professor de piano, i el 1823 es traslladà a París i estrenà una altra òpera La casa nel bosco, que no tingué gens d'èxit. Quelcom desil·lusionat per aquest fracàs, acceptà una plaça de professor a Brussel·les, però no tardà a retornar a París, i no fou gaire més afortunat en les altres temptatives dramàtiques, dedicant-se llavors per complet a la realització del seu projecte de fundar una Institució per l'ensenyança de la música religiosa i, amb l'ajuda d'una modesta subvenció de l'Estat, i anomenant director al seu gendre en Víctor Gustav Lefèvre el qual aconseguí aixecar aquest establiment a una gran alçada, havent sortit d'aquesta escola els millors organistes moderns de França, abans i després de la mort de Niedermeyer, doncs la institució va sobreviure al seua fundador. En aquesta escola en fou deixeble entre d'altres, el compositor francès Alexandre Georges (1850-1938).
A més de les òperes ja citades en va compondre altres tres:
- Stradella, (París, 1837)
- Maria Stuarda,
- La Fronde, (1853)
També és autor de nombrosos fragments per a orgue, romances per a cant i piano, entre les quals destaca per la frescor de la seva inspiració la titulada Le lac; peces per a piano, i de les obres didàctiques:
- Méthode d'accompagnement du plain-chant (1855)
- Accompagnement pour orgue des offices de l'Eglise, (1861), totes dues en col·laboració amb d'Ortigue.
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Niedermeyer |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 38, pàg. 638 (ISBN 84-239-4538-3)