Pau Miró Caparrós: diferència entre les revisions
m esborro {{persona viva}}. Només posar per càlcul, removed: {{persona viva}} AWB |
Petites correccions |
||
| Línia 42: | Línia 42: | ||
Millor text teatral 2009).<ref name="tnc"/> |
Millor text teatral 2009).<ref name="tnc"/> |
||
Entre les seves obres també destaquen: ''Els jugadors'' ([[Temporada Alta]] 2011, [[Teatre Lliure]]), estrenat a italià el 2013 al Piccolo Teatro di Milano; ''Somriure d'elefant'' (Grec 2006); ''Bales i Ombres (un western contemporani)'' ([[Teatre Lliure]], 2005) i, sobretot, ''Plou a Barcelona'' (Sala Beckett, 2004), nominat a cinc [[Premis Butaca]], traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès, i amb una important projecció internacional: estrenat el 2007 a [[Nàpols]] (Teatro Nuovo); estrenat el 2008 al Piccolo Teatro di Milano; premi nacional de la crítica a Itàlia; versió radiofònica a la Rai i també versió cinematogràfica a Itàlia; editat per l'editorial italiana Guida, amb el títol de Chiove; participant de la Setmana de Cultura Catalana a Xile, 2005; publicat per la [[Universitat de Richmond]], [[Nova York]]; participant de la Setmana Cultural Catalana a Sao Paulo, Brasil; estrenat en castellà al Festival de Otoño de Madrid 2006, amb el títol Lluvia en el Raval a càrrec de la companyia Segundo Viento, a la sala Cuarta Pared; estrenat a Buenos Aires, Venezuela, Córdoba; convertit en guió cinematogràfic amb adaptació de [[Carles Mallol]], Pau Miró i direcció de Carles Torrens; estrena de ''Llueve en Barcelona'', amb direcció de [[Francesco Saponaro]], al [[Centro Dramático Nacional]] a [[Madrid]] (2009).<ref name="tnc"/> |
Entre les seves obres també destaquen: ''Els jugadors'' ([[Temporada Alta]] 2011, [[Teatre Lliure]]), estrenat a italià el 2013 al Piccolo Teatro di Milano; ''Somriure d'elefant'' (Grec 2006); ''Bales i Ombres (un western contemporani)'' ([[Teatre Lliure]], 2005) i, sobretot, ''Plou a Barcelona'' (Sala Beckett, 2004), nominat a cinc [[Premis Butaca]], traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès, i amb una important projecció internacional: estrenat el 2007 a [[Nàpols]] (Teatro Nuovo); estrenat el 2008 al Piccolo Teatro di Milano; premi nacional de la crítica a Itàlia; versió radiofònica a la Rai i també versió cinematogràfica a Itàlia; editat per l'editorial italiana Guida, amb el títol de ''Chiove''; participant de la Setmana de Cultura Catalana a Xile, 2005; publicat per la [[Universitat de Richmond]], [[Nova York]]; participant de la Setmana Cultural Catalana a Sao Paulo, Brasil; estrenat en castellà al Festival de Otoño de Madrid 2006, amb el títol ''Lluvia en el Raval'' a càrrec de la companyia Segundo Viento, a la sala Cuarta Pared; estrenat a Buenos Aires, Venezuela, Córdoba; convertit en guió cinematogràfic amb adaptació de [[Carles Mallol]], Pau Miró i direcció de Carles Torrens; estrena de ''Llueve en Barcelona'', amb direcció de [[Francesco Saponaro]], al [[Centro Dramático Nacional]] a [[Madrid]] (2009).<ref name="tnc"/> |
||
L'any 2013 rep el premi al millor text estranger per la seva obra "Els jugadors", atorgat pels premis Ubú, uns dels més prestigiosos dels teatre italià.<ref name=ref456>{{ref-notícia| títol=Pau Miró, guardonat amb un dels premis Ubú, considerats els més prestigiosos d'Itàlia|publicació=324.cat|url=http://www.324.cat/noticia/2243213/ociicultura/Pau-Miro-guardonat-amb-un-dels-premis-Ubu-considerats-els-mes-prestigiosos-dItalia|consulta=11 desembre 2013|data=10/12/2013}}</ref> |
L'any 2013 rep el premi al millor text estranger per la seva obra "Els jugadors", atorgat pels premis Ubú, uns dels més prestigiosos dels teatre italià.<ref name=ref456>{{ref-notícia| títol=Pau Miró, guardonat amb un dels premis Ubú, considerats els més prestigiosos d'Itàlia|publicació=324.cat|url=http://www.324.cat/noticia/2243213/ociicultura/Pau-Miro-guardonat-amb-un-dels-premis-Ubu-considerats-els-mes-prestigiosos-dItalia|consulta=11 desembre 2013|data=10/12/2013}}</ref> |
||
A la temporada teatral 2015-2016, amb un repartiment de luxe |
A la temporada teatral 2015-2016, estrena ''Victòria'' a la sala Gran del [[Teatre Nacional de Catalunya]] amb un repartiment de luxe encapçalat per [[Emma Vilarasau]],[[Jordi Boixaderas]], [[Pere Arquillué]] i [[Mercè Arànega]]. <ref>http://www.tnc.cat/ca/vict%C3%B2ria</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 16:01, 12 març 2019
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Pau Miró Caparrós 1974 Barcelona, Catalunya |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Formació | Institut del Teatre  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Forma dramàtica, teatre, interpretació i direcció teatral |
| Ocupació | actor, dramaturg, director de teatre |
 | |
Pau Miró Caparrós (Barcelona, 1974) és actor, director i dramaturg català.[1][2]
Biografia
Llicenciat en Interpretació per l'Institut del Teatre (1999). Format com a dramaturg a la Sala Beckett. Fundador de la companyia Menudos, formada per exalumnes de l'Institut del Teatre.[1]
Com a autor resident de la quarta edició del Projecte T6, va escriure i dirigir Singapur i Lleons, aquesta darrera com a part de la seva trilogia sobre la família juntament amb Búfals i Girafes (Premi de la Crítica Teatral de Barcelona al Millor text teatral 2009).[1]
Entre les seves obres també destaquen: Els jugadors (Temporada Alta 2011, Teatre Lliure), estrenat a italià el 2013 al Piccolo Teatro di Milano; Somriure d'elefant (Grec 2006); Bales i Ombres (un western contemporani) (Teatre Lliure, 2005) i, sobretot, Plou a Barcelona (Sala Beckett, 2004), nominat a cinc Premis Butaca, traduït al castellà, italià, francès, portuguès, polonès i anglès, i amb una important projecció internacional: estrenat el 2007 a Nàpols (Teatro Nuovo); estrenat el 2008 al Piccolo Teatro di Milano; premi nacional de la crítica a Itàlia; versió radiofònica a la Rai i també versió cinematogràfica a Itàlia; editat per l'editorial italiana Guida, amb el títol de Chiove; participant de la Setmana de Cultura Catalana a Xile, 2005; publicat per la Universitat de Richmond, Nova York; participant de la Setmana Cultural Catalana a Sao Paulo, Brasil; estrenat en castellà al Festival de Otoño de Madrid 2006, amb el títol Lluvia en el Raval a càrrec de la companyia Segundo Viento, a la sala Cuarta Pared; estrenat a Buenos Aires, Venezuela, Córdoba; convertit en guió cinematogràfic amb adaptació de Carles Mallol, Pau Miró i direcció de Carles Torrens; estrena de Llueve en Barcelona, amb direcció de Francesco Saponaro, al Centro Dramático Nacional a Madrid (2009).[1]
L'any 2013 rep el premi al millor text estranger per la seva obra "Els jugadors", atorgat pels premis Ubú, uns dels més prestigiosos dels teatre italià.[3]
A la temporada teatral 2015-2016, estrena Victòria a la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya amb un repartiment de luxe encapçalat per Emma Vilarasau,Jordi Boixaderas, Pere Arquillué i Mercè Arànega. [4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 DDAA. Teatre Nacional de Catalunya. Temporada 2012-2013- Dossier de presentació. Barcelona: Generalitat de Catalunya, set 2012, p. [Consulta: 6 gener 2013].
- ↑ «Pau Miró». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
- ↑ «Pau Miró, guardonat amb un dels premis Ubú, considerats els més prestigiosos d'Itàlia». 324.cat, 10-12-2013 [Consulta: 11 desembre 2013].
- ↑ http://www.tnc.cat/ca/vict%C3%B2ria
Enllaços externs
Pau Miró Caparrós a Internet Movie Database (anglès)
