Guillem III d'Urgell: diferència entre les revisions
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m +m |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Guillem d'Urgell''' o '''Guillem III de Forcalquier''',<ref>No està clar que el III sigui adequat; tant si s'agafa per la branca d' |
'''Guillem d'Urgell''' o '''Guillem III de Forcalquier''',<ref>No està clar que el III sigui adequat; tant si s'agafa per la branca d'Avinyó (on tenia els dominis) com per la branca d'Arle (de la que era descendent) li correspondria el IV, i fins i tot en el segon cas el V. El propi seria dir Guillem I de Forcalquer però el III li fou atribuït (no contemporàniament) pels historiadors i aquesta és la numeració que es conserva per criteris incerts o desconeguts. </ref> simplement '''Guillem III d'Urgell i Forcalquier''' (? — [[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]], [[1129]]) fou [[comtat de Forcalquier|comte de Forcalquier]] el [[1129]]. |
||
[[Fitxer:Map Provence 1184.jpg|250px|right|thumb|el comtat de Forcalquier, entre el comtat i el marquesat de Provença]] |
[[Fitxer:Map Provence 1184.jpg|250px|right|thumb|el comtat de Forcalquier, entre el comtat i el marquesat de Provença]] |
||
== Biografia == |
== Biografia == |
||
Línia 8: | Línia 8: | ||
Bertran II era el darrer representant mascle de la casa comtal de [[Provença]] (Arle), i va morir el [[1093]]; en els anys següent hi havia tres famílies posseint Provença en indivisió: la casa de Tolosa de Llenguadoc (amb [[Alfons Jordà]], la de [[Barcelona]] (amb [[Ramon Berenguer III]] i la d'Urgell (amb Adelaida i Guillem). Els conflictes d'interessos entre els comtes de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] i de [[Barcelona]] van portar el [[1125]] a un repartiment de [[Provença]] entre el [[comtat de Tolosa]] (que va rebre l'anomenat "marquesat de Provença", al nord del riu Durance) i el comtat de Barcelona i dependències (que va obtenir el "comtat de Provença", al sud del Durance); en el repartiment fou exclosa la casa d'Urgell. Les tensions van reprendre ràpidament des de [[1131]] amb un nou participant, la casa dels Baus i van ser les causes de les [[guerres baussenques]] ( [[1144]]- [[1162]]). |
Bertran II era el darrer representant mascle de la casa comtal de [[Provença]] (Arle), i va morir el [[1093]]; en els anys següent hi havia tres famílies posseint Provença en indivisió: la casa de Tolosa de Llenguadoc (amb [[Alfons Jordà]], la de [[Barcelona]] (amb [[Ramon Berenguer III]] i la d'Urgell (amb Adelaida i Guillem). Els conflictes d'interessos entre els comtes de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] i de [[Barcelona]] van portar el [[1125]] a un repartiment de [[Provença]] entre el [[comtat de Tolosa]] (que va rebre l'anomenat "marquesat de Provença", al nord del riu Durance) i el comtat de Barcelona i dependències (que va obtenir el "comtat de Provença", al sud del Durance); en el repartiment fou exclosa la casa d'Urgell. Les tensions van reprendre ràpidament des de [[1131]] amb un nou participant, la casa dels Baus i van ser les causes de les [[guerres baussenques]] ( [[1144]]- [[1162]]). |
||
Però l'absència del comte de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] de les seves terres provençals (ocupat a la Croada) va permetre a Adelaida estendre's per les regions de [[Forcauquier|Forcalquier]] i d'[[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] i titular-se ''comtessa de Forcalquier''. Adelaide va morir poc després, el [[1129]], i Guillem la va seguir al cap de poc a la tomba. Una vintena d'anys després, un altre repartiment definirà els límits entre el marquesat de Provença i el [[comtat de Forcalquier|comtat de |
Però l'absència del comte de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] de les seves terres provençals (ocupat a la Croada) va permetre a Adelaida estendre's per les regions de [[Forcauquier|Forcalquier]] i d'[[Avinyó (Valclusa)|Avinyó]] i titular-se ''comtessa de Forcalquier''. Adelaide va morir poc després, el [[1129]], i Guillem la va seguir al cap de poc a la tomba. Una vintena d'anys després, un altre repartiment definirà els límits entre el marquesat de Provença i el [[comtat de Forcalquier|comtat de Forcalquer]]. |
||
Es va casar amb [[Garsenda d'Albon]]<ref>probablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre [[1106]] i [[1110]] i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el [[1126]], a l'endemà del repartiment de [[1125]]. </ref> filla de [[Guigó III d'Albon|Guigó III el Jove]], comte d'Albon i Grenoble i delfí de Viena (1075-1133)<ref> El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquier </ref> D'aquest matrimoni van néixer: |
Es va casar amb [[Garsenda d'Albon]]<ref>probablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre [[1106]] i [[1110]] i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el [[1126]], a l'endemà del repartiment de [[1125]]. </ref> filla de [[Guigó III d'Albon|Guigó III el Jove]], comte d'Albon i Grenoble i delfí de Viena (1075-1133)<ref> El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquier </ref> D'aquest matrimoni van néixer: |
||
Línia 16: | Línia 16: | ||
== Orígens familiars == |
== Orígens familiars == |
||
Era fill d'[[Ermengol IV d'Urgell]], [[Comtat d'Urgell|comte d'Urgell]], i d'[[Adelaida de Provença|Adelaida de Provença, dita Adelaida de Forcalquier]], primera comtessa de |
Era fill d'[[Ermengol IV d'Urgell]], [[Comtat d'Urgell|comte d'Urgell]], i d'[[Adelaida de Provença|Adelaida de Provença, dita Adelaida de Forcalquier]], primera comtessa de [[Forcalquer]].{{ahnentafel-compact5 |
||
|style=font-size: 90%; line-height: 110%; |
|style=font-size: 90%; line-height: 110%; |
||
|border=1 |
|border=1 |
Revisió del 12:59, 24 abr 2019
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XI |
Mort | 1129 Avinyó |
Altres | |
Títol | Comte de Forcalquer (1110–1129) |
Família | Casal d'Urgell |
Cònjuge | Garsenda d'Albon |
Fills | Guigó d'Urgell, Bertran I d'Urgell |
Pares | Ermengol IV d'Urgell i Adelaida de Forcalquer |
Germans | Ermengol V d'Urgell i Adelaida d'Urgell |
Guillem d'Urgell o Guillem III de Forcalquier,[1] simplement Guillem III d'Urgell i Forcalquier (? — Avinyó, 1129) fou comte de Forcalquier el 1129.
Biografia
El seu pare va morir el 28 de març de 1092, i el seu germanastre Ermengol V (d'un primer matrimoni del pare) va esdevenir comte d'Urgell, i la seva mare es va retirar a Provença amb el fill i es va instal·lar al seu castell de Forcalquier que posseïa com a franc alou. Posseïa també drets en el comtat de Provença en indivisió amb els seus cosins Bertran I de Tolosa i Trípoli i II de Provença (de la branca d'Avinyó) i Bertran II de Provença (de la branca d'Arle).
Bertran II era el darrer representant mascle de la casa comtal de Provença (Arle), i va morir el 1093; en els anys següent hi havia tres famílies posseint Provença en indivisió: la casa de Tolosa de Llenguadoc (amb Alfons Jordà, la de Barcelona (amb Ramon Berenguer III i la d'Urgell (amb Adelaida i Guillem). Els conflictes d'interessos entre els comtes de Tolosa i de Barcelona van portar el 1125 a un repartiment de Provença entre el comtat de Tolosa (que va rebre l'anomenat "marquesat de Provença", al nord del riu Durance) i el comtat de Barcelona i dependències (que va obtenir el "comtat de Provença", al sud del Durance); en el repartiment fou exclosa la casa d'Urgell. Les tensions van reprendre ràpidament des de 1131 amb un nou participant, la casa dels Baus i van ser les causes de les guerres baussenques ( 1144- 1162).
Però l'absència del comte de Tolosa de les seves terres provençals (ocupat a la Croada) va permetre a Adelaida estendre's per les regions de Forcalquier i d'Avinyó i titular-se comtessa de Forcalquier. Adelaide va morir poc després, el 1129, i Guillem la va seguir al cap de poc a la tomba. Una vintena d'anys després, un altre repartiment definirà els límits entre el marquesat de Provença i el comtat de Forcalquer.
Es va casar amb Garsenda d'Albon[2] filla de Guigó III el Jove, comte d'Albon i Grenoble i delfí de Viena (1075-1133)[3] D'aquest matrimoni van néixer:
- Guigó d'Urgell i de Forcalquier († 1149), comte de Forcalquier
- Bertran I d'Urgell i de Forcalquier († 1149/51), comte de Forcalquier
Orígens familiars
Era fill d'Ermengol IV d'Urgell, comte d'Urgell, i d'Adelaida de Provença, dita Adelaida de Forcalquier, primera comtessa de Forcalquer.
16. Borrell II de Barcelona | ||||||||||||||||
8. Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
17. Letgarda de Tolosa | ||||||||||||||||
4. Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
9. Tedberga de Gavaldà | ||||||||||||||||
2. Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
5. Constança de Besalú | ||||||||||||||||
1. Guillem d'Urgell | ||||||||||||||||
24. Roger I de Carcassona | ||||||||||||||||
12. Bernat I de Foix | ||||||||||||||||
25. Adelaida de Melguèlh | ||||||||||||||||
6. Bernat II de Bigorra | ||||||||||||||||
26. Garcia Arnau I de Bigorra | ||||||||||||||||
13. Garsenda de Bigorra | ||||||||||||||||
27. Ricarda d'Astarac | ||||||||||||||||
3. Clemència de Bigorra | ||||||||||||||||
7. Clemència | ||||||||||||||||
Referències
- ↑ No està clar que el III sigui adequat; tant si s'agafa per la branca d'Avinyó (on tenia els dominis) com per la branca d'Arle (de la que era descendent) li correspondria el IV, i fins i tot en el segon cas el V. El propi seria dir Guillem I de Forcalquer però el III li fou atribuït (no contemporàniament) pels historiadors i aquesta és la numeració que es conserva per criteris incerts o desconeguts.
- ↑ probablement en els cinc últims anys de la seva vida, ja que els pares de la seva esposa Garsenda s'havien casat entre 1106 i 1110 i per tant la noia no tindria entorn als 15 anys fins vers el 1120/1125. L'aliança potser fou conclosa el 1126, a l'endemà del repartiment de 1125.
- ↑ El comtat d'Albon va esdevenir poc després el Delfinat Vienès. És segur que aquest matrimoni el va ajudar a reivindicar una part de Provença per formar el comtat de Forcalquier
Enllaços externs
- Foundation for Medieval Genealogy: comtes de Forcalquier
- Edouard Baratier, Histoire de la Provence, Editions Privat, Tolosa, 1990, ISBN 2-7089-1649-1