Legislació: diferència entre les revisions
m Secció sobre lleis inútils |
|||
| Línia 47: | Línia 47: | ||
== Lleis inútils == |
== Lleis inútils == |
||
La llei inútil és el fenomen relatiu a les |
La llei inútil és el fenomen relatiu a les lleis que pateixen la síndrome d'ésser inaplicables o tindre un dèficit de compliment. La causa pot ser donada per raons [[política|polítiques]], per ineficiència de l'[[administració pública|administració]] o per falta de mitjans tècnics per a complir els objectius marcats per la llei.<ref>{{ref-publicació |cognom=Zúñiga Urbina |nom=Francisco |títol=Los dilemas actuales de la función legislativa: el congreso Nacional y su problemática centralidad- funcionalidad |publicació=Revista de Derecho Público |data=2009 |pàgines=70 |volum=71 |doi=10.5354/0719-5249.2014.35685 |issn=0719-5249}}</ref> En diversos països democràctics s'han realitzat avaluacions per previndre que es creen lleis inaplicables administrativament (a Itàlia es parla als Informes Giannini de 1979 i Barettoni Arleri de 1981, a Estats Units la General Accounting Office del Congrés i l'Office of Management and Budget es dediquen a això, a Alemanya es van fer estudis publicats a ''Implementation Politischer Programme'' (1980) i ''Gesetzgebungspraxis und Gesetzgebungslehre'' (1983)).<ref>{{ref-llibre |cognom=Muñoz Machado |nom=Santiago |títol=Cinco estudios sobre el poder y la técnica de legislar |pàgines=215 |lloc=Madrid |editorial=Civitas |any=1986 |isbn=84-7398-430-7}}</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 12:49, 9 maig 2019
| |||
| Tipus | Estatut  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | dret estatutari | ||
| Causa | procés legislatiu | ||
| Format per | |||
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.[1] La llei és una norma jurídica de caràcter general i obligatori.[2]
En relació a la distribució de les competències, es parla de legislació bàsica, marc o de principis (en el cas espanyol es troba la llei marc o de bases[3]) i la legislació complementària o de desenvolupament.[4] La legislació bàsica és l'ordenament legislatiu que tinga relació a l'interés general sobre una matèria[5] mentre que la legislació de desenvolupament sol ser definida com aquella que legisla a l'espai normatiu deixat pel legislador estatal.[6]
Conceptes generals de la legislació
- El poder legislatiu és l'encarregat de dictar les lleis
- la llei és la font més important del dret, les altres fonts el costum i els principis generals del dret només s'apliquen si no existeix una llei al respecte. Es considera que l'estat de dret és aquell on impera la llei.
- Les societats democràtiques modernes tenen estrictament determinades les atribucions i les competències legislatives.
- En el sistema parlamentari la constitució constitueix la llei de lleis i té el caràcter de norma programàtica.
- Està establerta una jerarquia en les lleis de forma que un òrgan jeràrquicament inferior no pot envair la competència legislativa del superior.2019
Diversos tipus de lleis
- Llei ordinària: Emanada de l'òrgan parlamentari per exemple la Llei Orgànica
- Llei fonamental és la que estableix principis pels quals haurà de regir-se la legislació d'un país; sol denominar-se Constitució. La Constitució és la norma suprema de l'ordenament jurídic, ja que està per sobre de qualsevol llei
- Llei dictada pel govern per l'execució de les anteriors: Lleis i normes amb rang inferior al de la llei com el decret i reglament.
- És habitual qualificar les lleis segons l'activitat afectada. Per exemple: llei tributària, llei laboral, llei pressupostària, etc.
- Quan la llei o convenció escrita resta sense efecte, que no s'aplica, s'anomena lletra morta.[7]
Legislació espanyola
Les lleis espanyoles es caracteritzen, tal com explica la Constitució espanyola de 1978, per:[8]
- Emanar d'una majoria d'un parlament (siguen les Corts Generals o siga una Assemblea legislativa autonòmica) o d'un poder executiu.
- Té una posició rellevant en l'ordenament jurídic espanyol actual.
- Pot ser modificada o derogada per altres lleis i pot modificar o derogar normes de rang inferior (els reglaments).
- Estan subordinades a la Constitució.
- Els efectes de la llei són generals (principi d'igualtat).
La producció de lleis està limitada pels requisits procedimentals establerts a la Constitució, els Reglaments Parlamentaris i altres normes. Si el legislador s'extralimita, actuen els mecanismes de defensa de la Constitució.[9]
Tipus de lleis:[10]
- Segons la seua tramitació:[10]
- Llei orgànica: Requereix d'una majoria absoluta (176 vots) al Congrés dels Diputats per a la seua aprovació total.[11] És possible que una llei orgànica no ho siga totalment, establint quins articles són de caràcter ordinari.[10]
- Llei ordinària, que és d'un dels dos subtipus:[10]
- Llei de Ple: Per a la seua elaboració passa pel Ple, després per la Comissió i per la fase de Ponència per les dos cambres (Congrés i Senat).
- Llei de Comissió: La seua elaboració la fa solament la Comissió Legislativa Permanent que li correspon sense passar pel Ple.
- Segons la seua procedència:[12]
- Llei parlamentària: que poden provenir de les Corts Generals o de les Assemblees legislatives autonòmiques.
- Llei del govern, malgrat que no són considerades estrictament com a lleis. Poden ser: Decret-llei o Decrets legislatius.
- Segons la matèria que regulen:[12]
- Llei de Pressupostos Generals de l'Estat
- Llei Marc
- Llei de transferències
- Llei de delegació
- Llei d'harmonització
Quan hi ha un conflicte entre una llei autonòmica i una estatal hi ha conflicte de criteris entre el Tribunal Constitucional i el Contenciós-administrativa.[13]
Lleis inútils
La llei inútil és el fenomen relatiu a les lleis que pateixen la síndrome d'ésser inaplicables o tindre un dèficit de compliment. La causa pot ser donada per raons polítiques, per ineficiència de l'administració o per falta de mitjans tècnics per a complir els objectius marcats per la llei.[14] En diversos països democràctics s'han realitzat avaluacions per previndre que es creen lleis inaplicables administrativament (a Itàlia es parla als Informes Giannini de 1979 i Barettoni Arleri de 1981, a Estats Units la General Accounting Office del Congrés i l'Office of Management and Budget es dediquen a això, a Alemanya es van fer estudis publicats a Implementation Politischer Programme (1980) i Gesetzgebungspraxis und Gesetzgebungslehre (1983)).[15]
Referències
- ↑ «Legislació». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 12 febrer 2019].
- ↑ «Llei». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 12 febrer 2019].
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 421.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 419.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 418.
- ↑ Muñoz Machado, 1982, p. 423-424.
- ↑ «Legislació». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 67.
- ↑ Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 68.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 71.
- ↑ Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 69.
- ↑ 12,0 12,1 Rebollo Delgado i Pais Rodríguez, 2004, p. 72.
- ↑ Velasco Caballero, Francisco «¿Qué pueden hacer los jueces cuando una ley autonómica y una ley estatal entran en contradicción?». Centro de Investigación sobre Justicia Administrativa, 28-07-2015 [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ Zúñiga Urbina, Francisco «Los dilemas actuales de la función legislativa: el congreso Nacional y su problemática centralidad- funcionalidad». Revista de Derecho Público, 71, 2009, pàg. 70. DOI: 10.5354/0719-5249.2014.35685. ISSN: 0719-5249.
- ↑ Muñoz Machado, Santiago. Cinco estudios sobre el poder y la técnica de legislar. Madrid: Civitas, 1986, p. 215. ISBN 84-7398-430-7.
Bibliografia
- Rebollo Delgado, Lucrecio; Pais Rodríguez, Ramón. Introducción al derecho I (Derecho público). Madrid: Dykinson, 2004. ISBN 84-9772-331-7.
- Muñoz Machado, Santiago. Derecho público de las Comunidades Autónomas I. 1a ed. Madrid: Civitas, 1982. ISBN 84-7398-220-7.