Biblioteca del Congrés dels Estats Units: diferència entre les revisions
Expansió del contingut |
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula d'organització |
{{Infotaula d'organització |
||
| tipus_infotaula = cultura |
|||
| nom = Biblioteca del Congrés dels Estats Units |
| nom = Biblioteca del Congrés dels Estats Units |
||
| nom_original = Library of Congress |
| nom_original = Library of Congress |
||
| logo = |
|||
| imatge = <!-- només nom del fitxer (no Imatge: o Fitxer:) --> |
| imatge = <!-- només nom del fitxer (no Imatge: o Fitxer:) --> |
||
| peu = |
|||
| estat_seu1 = Estats Units d'Amèrica |
| estat_seu1 = Estats Units d'Amèrica |
||
| tipus = |
|||
| data_fundacio = [[1800]] |
| data_fundacio = [[1800]] |
||
| localitzacio_seu1 = [[Washington, D.C.]] |
| localitzacio_seu1 = [[Washington, D.C.]] |
||
| director = [[Carla Hayden]] |
| director = [[Carla Hayden]] |
||
| telefon = |
|||
| lloc_web = http://www.loc.gov |
| lloc_web = http://www.loc.gov |
||
}} |
}} |
||
Revisió del 19:03, 23 maig 2019
La Biblioteca del Congrés dels Estats Units (Library of Congress en anglès), situada a Washington DC, és la biblioteca nacional del país i arxiu administratiu del Congrés. Va ser fundada pel president John Adams el 24 d'abril de l'any 1800, al mateix temps que es traslladava la seu del govern des de Filadèlfia a Washington, i es troba distribuïda en tres edificis: l'Edifici Thomas Jefferson, l'Edifici John Adams i l'Edifici James Madison. És una de les biblioteques més grans del món amb més de 138 milions de documents,[1] dels quals més de deu milions són en llengua catalana.[2]
Característiques
La Biblioteca del Congrés és coneguda arreu del món, com la biblioteca nacional dels Estats Units, malgrat que la seva funció oficial és la de servir al Congrés dels Estats Units com a biblioteca legislativa i centre de recerca.[1]
Edificis de la Biblioteca del Congrés
La Biblioteca del Congrés està constituïda dels tres edificis anteriors i, a més, del centre de conservació a l'àrea rural de Virgínia.
Pel que fa als tres edificis (el Thomas Jefferson, el John Adams i el James Madison), tots tres esta connectats entre si mitjançant passadissos soterranis; d'aquesta manera els usuaris només han de passar per un únic control de seguretat.
Edifici Thomas Jefferson
Va ser el primer de tots en ser obert, l'any 1897. És conegut com a l'Edifici Principal ("Main Building"), però va prendre el seu nombre actual el 13 de juny del 1980.[3]
Edifici John Adams
És l'edifici adjacent al Thomas Jefferson. Originalment, es va construir com l'annex de l'edifici Thomas Jefferson. Va començar a admetre públic des del 3 de gener del 1939.[4]
Edifici James Madison
Va ser construït entre el 1971 i el 1976.
Té dues funcions. Serveix com a memorial del president James Madison.[5] I també alberga el Mary Pickford Theater, on es projecten sovint pel·lícules clàssiques i contemporànies i programes de televisió amb entrada gratuïta.[6]
Campus Packard per a la conservació audiovisual
És l'edifici més nou (fundat l'any 2007) de tots els que formen part de la Biblioteca del Congrés i es troba a Culpeper, Virgínia.[7] La seva construcció va aprofitar d'altres edificis: un magatzem de la Reserva Federal i un refugi soterrani de l'època de la Guerra Freda. El seu nom és en honor de David Woodley Packard, l'institut del qual (Packard Humanities Institute) va supervisar el disseny i la construcció de les instal·lacions.
La seva funció és emmagatzemar totes les col·leccions audiovisuals de la Biblioteca.
La peça central de l'edifici és una reproducció d'un cinema d'estil Art Deco que projecta pel·lícules amb entrada lliure.[8]
Fons en català
La Biblioteca té més de deu milions de documents en llengua catalana, des de llibres fins a mapes, passant per partitures o diaris. Els documents en llengua catalana estan distribuïts en quinze sales de lectura i investigació, d'acord amb el format i la temàtica. S'hi poden trobar des de les bibliografies de Jaume Cabré i Quim Monzó fins a una còpia de la Crònica de Ramon Muntaner, escrita entre el 1325 i el 1328, o del primer llibre de Lo Crestià de Francesc d'Eiximenis, escrit entre el 1379 i el 1381. A més de donacions i intercanvis amb universitats catalanes, la Biblioteca del Congrés té un pressupost de més de 250.000 dòlars anuals per adquirir la bibliografia imprescindible de totes les llengües de la península Ibèrica. Dues distribuïdores de llibres de Barcelona són les principals proveïdores del fons en llengua catalana.[2]
Accés a les estances de la Biblioteca
És oberta als investigadors acadèmics que s'hi identifiquin amb la targeta d'identificació ("Reader Identification Card"). Això sí, no es poden portar els llibres fora de la sala de lectura o dels edificis on es troben.
La majoria de documents de la col·lecció general (llibres i revistes) es troben a resguard als edificis Jefferson i Adams. D'altres col·leccions especialitzades, tant llibres com altres materials, es troben a resguard als tres edificis principals o emmagatzemats fora del recinte ("stored off-site"). L'accés a aquestes estances no és permès, excepte amb el personal autoritzat de la Biblioteca. Només les col·leccions de referència de les sales de lectura estan obertes per a consulta.
A partir del 1902, les biblioteques nord-americanes poden demanar en préstec llibres i altres materials de la Biblioteca del Congrés, sempre i quan aquests documents no es puguin aconseguir a través d'altres medis i, a més, amb la condició que els usuaris d'aquelles altres biblioteques no puguin portar-se a casa els documents demanats en préstec a la Biblioteca del Congrés.[9]
Bibliotecaris del Congrés
El càrrec de bibliotecari del Congrés fou creat el 1802. És un càrrec vitalici, atorgat pel President dels Estats Units, a instàncies i amb l'acord del Senat. La següent és una llista dels bibliotecaris del Congrés:[10] La darrera persona que ocupa aquest càrrec, des del 30 de setembre de 2015, és David S. Mao.[11]
-
George Watterston (1815–1829) -
John Silva Meehan (1829–1861) -
John Gould Stephenson (1861–1864) -
Ainsworth Rand Spofford (1864–1897) -
John Russell Young (1897–1899) -
Herbert Putnam (1899–1939) -
Archibald MacLeish (1939–1944) -
Luther H. Evans (1945–1953) -
Lawrence Quincy Mumford (1954–1974) -
Daniel J. Boorstin (1975–1987) -
James Hadley Billington (1987–2015) -
David S. Mao (2015–)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Keefer, Alice «La Biblioteca del Congrés, Washington D.C.». Butlletí de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, Núm. 8, 1985 [Consulta: 16 abril 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «La Biblioteca del Congrés dels EUA guarda més de 10 milions de documents en català». 324.cat, 04-05-2019 [Consulta: 4 maig 2019].
- ↑ «The Thomas Jefferson Building: Part 1 (On These Walls: Inscriptions and Quotations in the Buildings of the Library of Congress, by John Y. Cole)». [Consulta: 7 maig 2018].
- ↑ «The John Adams Building (On These Walls: Inscriptions and Quotations in the Buildings of the Library of Congress, by John Y. Cole)». [Consulta: 7 maig 2018].
- ↑ «The James Madison Building (On These Walls: Inscriptions and Quotations in the Buildings of the Library of Congress, by John Y. Cole)». [Consulta: 7 maig 2018].
- ↑ «Mary Pickford Theater Film Schedule (Moving Image Research Center, Library of Congress)». [Consulta: 7 maig 2018].
- ↑ «The Packard Campus - A/V Conservation (Library of Congress)» (en anglès americà). [Consulta: 7 maig 2018].
- ↑ «Llistat pel·lícules que s'hi projecten» (en anglès americà). [Consulta: 7 maig 2018].
- ↑ «Subpage Title (Interlibrary Loan, Library of Congress)». [Consulta: 7 maig 2018].
- ↑ «Librarians Of Congress». Biblioteca del Congrés, 30-03-2006. [Consulta: 16 abril 2016]. (anglès)
- ↑ McGlone, Peggy «Librarian of Congress James H. Billington to retire Sept. 30». The Washington Post, 25-09-2015 [Consulta: 16 abril 2016]. (anglès)
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca del Congrés dels Estats Units |