Conrad Roure i Bofill: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
||
| Línia 34: | Línia 34: | ||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
==Enllaços externs== |
== Enllaços externs == |
||
{{Projectes germans|Viquitexts=Conrad Roure}} |
{{Projectes germans|Viquitexts=Conrad Roure}} |
||
* {{ref-web| url = http://detroiaaitaca.wordpress.com/2010/10/16/la-iliada-en-catala-a-la-llumanera-de-nova-york |
* {{ref-web| url = http://detroiaaitaca.wordpress.com/2010/10/16/la-iliada-en-catala-a-la-llumanera-de-nova-york |
||
Revisió del 22:42, 31 maig 2019
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | setembre 1841 Barcelona |
| Mort | 18 abril 1928 (86 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, advocat, autor |
| Nom de ploma | Pau Bunyegas |
| Família | |
| Fills | Alfons Roure i Brugulat |
Signatura  | |
 | |
Conrad Roure i Bofill (Barcelona 1841 - 1928) va ser un dramaturg i periodista català.[1]
Els seus articles de records i vivències publicats al diari "El Diluvio" van ser recollits en tres volums amb el títol de "Recuerdos de mi larga vida".
Llicenciat en dret, autor dramàtic i periodista. Formà part del grup de defensors "Del català que ara es parla", juntament amb Anton i Josep Feliu i Codina, Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano, Albert Llanas... Aquesta tendència cultural s'oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la Renaixença.
Fou seguidor de Valentí Almirall, com molts d'aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al republicanisme federal.
Fou director i únic redactor de la publicació El noy de la mare. Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar en nombroses publicacions de l'època: "Un Tros de Paper", "Lo Gay Saber", "La Renaixensa", "La Ilustració Catalana", "La Campana de Gràcia", "L'Avenç", "L'Esquella de la Torratxa", entre d'altres.
A ell es deu la primera traducció completa al català de la Ilíada, si bé amb caràcter indirecte, a partir de la versió francesa de Pierre Giguet.[2]
L'historiador Josep Pich Mitjana ha editat, en nou volums, les seves memòries titulades: Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, anécdotas, acontecimientos y sucesos acaecidos en la ciudad de Barcelona, desde el 1850 hasta el 1900, que van ser publicades originàriament a el diari "El Diluvio" entre 1925 i 1928.[3]
Obra dramàtica
- El cantador. Gatada caballeresca en dos actes, en vers i en català del que ara es parla, en col·laboració amb Frederic Soler. Estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona, el dia 12 d'octubre de 1864. El Cantador és una paròdia del drama El trovador d'Antonio García Gutiérrez.
- Una noia és per a un rei, estrenada al Teatre Romea, el 29 de setembre de 1867.
- La comèdia de Falset, estrenada al teatre Romea, el 18 de gener de 1869.
- Un pom de violes, estrenada al teatre Romea, el 30 de desembre de 1869.
- El tret per la culata, estrenada al teatre Romea, el 12 de maig de 1870.
- De teulades en amunt, amb música de Josep Ribera i Miró. Estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona el 28 d'agost de 1872.
- Divendres, estrenada al teatre Romea, el 22 d'octubre de 1872.
- L'ocasió fa el lladre, estrenada al teatre Romea, el 2 de desembre de 1872.
- Un mal tanto, estrenada al teatre Romea, el 22 de març de 1877.
- El meu modo de pensar, estrenada al teatre Romea, l'1 març de 1878.
- Claris, estrenada al teatre Romea, el 25 novembre de 1880.
- Montserrat, estrenada al teatre Romea, 23 de febrer de 1882.
Referències
- ↑ «Drama romàntic». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 26 octubre 2012].
- ↑ Segalá y Estalella, Luis. El Renacimiento Helénico en Cataluña. Discurso inaugural leído en la solemne apertura del curso académico de 1916 a 1917 ante el Claustro de la Universidad de Barcelona (pdf) (en castellà). Barcelona: Tipografía La Académica, de Serra Hnos. y Russell, 1916, pàg. 85 [Consulta: 10 agost 2017].
- ↑ http://eumoeditorial.com/memories-de-conrad-roure-toms-i-ii-iii-96910
Enllaços externs
- "De Troia a Ítaca". «Referència a la traducció de la Ilíada de Conrad Roure a la revista "La llumanera de Nova York", el 1879.» (html). [Consulta: 29 octubre 2010].
- "De Troia a Ítaca". «Primers versos (invocació a la Musa) de la traducció de la Ilíada de Conrad Roure» (html). [Consulta: 29 octubre 2010].