Àvar: diferència entre les revisions
m Robot afegeix: ce:ЖIайхойн мотт |
m Robot afegeix: bg:Аварски език |
||
| Línia 78: | Línia 78: | ||
[[av:МагIарул мацI]] |
[[av:МагIарул мацI]] |
||
[[bg:Аварски език]] |
|||
[[br:Avareg]] |
[[br:Avareg]] |
||
[[ce:ЖIайхойн мотт]] |
[[ce:ЖIайхойн мотт]] |
||
Revisió del 15:55, 30 maig 2008
| магӀарул мацӀ maʕarul macʼ | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | ~600,000 |
| Parlants nadius | 766.500 (2010 ) |
| Rànquing | ? |
| Parlat a | Daguestan |
| Oficial a | Daguestan |
| Autòcton de | Caucas |
| Estat | Rússia, Azerbaidjan, Kazakhstan, Turquia |
| Classificació lingüística | |
| Llengües caucàsiques Llengües caucàsiques del nord | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic i alfabet àvar |
| Institució de normalització | ? (?) |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-1 | av |
| ISO 639-2 | ava |
| ISO 639-3 | ava |
| SIL | ava |
| Glottolog | avar1256 |
| Ethnologue | ava |
| UNESCO | 1069 |
| IETF | av |
La llengua Àvar (магӀарул мацӀ [maʕarul maʦʼ] "llengua de les muntanyes" o Авар мацӀ [awar maʦʼ] "llengua àvar") és parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.
Distribució geogràfica
És parlada principalment a l'est i sud del Caucas rus (avui Daguestan) i als districtes de Balaken i Zakatala, al nord-oest d'Azerbaitjan. Alguns àvars viuen a altres parts de Rússia. Hi ha petites comunitats de parlants a Txetxènia i Calmúquia; a Geòrgia, Kazakhstan, Jordània, i a la regió del Mar de Màrmara (Turquia). Hi ha més de 650,000 parlants arreu del mon.
Dialectes
La seva parla es divideix en dos dialectes:
- Maarulal (de maar “muntanya”) o tawlintsi (del lak taw “muntanya”), al Nord del planell de Khundzak. Inclou les varietats khunzakh, kazbek, gunib i gumbet.
- Bagaulal (en àvar “homes grollers”) amb els clans meridionals (Antsukh, Txokh, Gidatli i Zatakali). Inclou les varietats andalal, gidatl', antsukh, charoda, tlyarata, cumada i cunta.
Ús de la llengua
Han fet una llengua literària, el bolmat (llengua de l’exèrcit), unificant els dos dialectes, vehicle de relacions intertribals en el segle XVI, que també és emprada per altres ètnies daguestaneses. A mitjans del segle XVIII l’avar és dotat d’un alfabet àrab amb signes propis dels fonemes caucasians (vell adjam), conformat per Dibir, kadi de Khudzak (1747-1827).
L’àvar també és usat pels artxi i les tretze petites nacionalitats andi i dido, privats de llengua escrita i que es fonen ràpidament amb els àvars: bagulal, chamalal, budukh, botlikh, godoberi, tindi, karati, akhvakh, tsez (o dido), khvarshi, ginukh, hunzib, i bezhta,
També és la segona llengua dels dargins i dels laks. Tanmateix, els àvars d’Azerbaitjan van perdent la llengua materna en profit de l’àzeri.
Exemples
| Hola! | ВорчӀами! | Worčʼami! |
| Que tal? | Щиб хӀal бугеб? | Ššib ħal bugeb? |
| Com et dius? | Дуда цӀа щиб? | Duda cva}}ššib? |
| Quants anys tens? | Чан сон дур бугеб? | Čan son dur bugeb? |
| Què fas? | Киве мун унев вугев? | Kiwe mun unew wugew? |
| Ho sento! | ТӀа лъугьа! | Tʼa łuha! |
| Que està fent el vailet? | Киве гьитӀав вас унев вугев? | Kiwe hitʼaw was unew wugew? |
| L'ampolla es trenca. | Васас шиша бекана. | Wasas šišša bekana. |
| Ells construeixen la carretera. | Гьез нух гьабулеб буго. | Hez nux habuleb bugo. |
Enllaços externs
 |
Hi ha una edició en àvar de la Viquipèdia |
- Ethnologue sobre l'àvar
- Curs d'àvar (francès)