Cap-roig: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
Cap resum de modificació
Línia 7: Línia 7:
* ''Sebastapistes scorfa '' {{mida|85%|(Linnaeus, 1758)}}<ref name="Catalogue of Life"/>
* ''Sebastapistes scorfa '' {{mida|85%|(Linnaeus, 1758)}}<ref name="Catalogue of Life"/>
}}
}}
L''''escórpora''', '''cap-roig''', '''escórpora de cap roig''', '''escórpora dels bruts''', '''escórpora groga''', '''escorpa''', '''gallineta''', '''polla d'alguer''', '''rascassa''', '''rascla''', '''rasclot''', '''polla de mar'''<ref>[http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env TERMCAT] {{ca}}</ref> o '''escórpora barbuda''' (''Scorpaena scrofa'') és un peix de la [[família (biologia)|família]] dels [[escorpènids]]<ref>[http://taxonomicon.taxonomy.nl/TaxonTree.aspx?id=44913&tree=0.1 The Taxonomicon] {{en}}</ref> present a la [[Mediterrània]]<ref name="Galil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011.">Galil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011. Checklist of marine species in Israel. Compiled in the framework of the EU FP7 PESI project.</ref> (incloent-hi la costa de la Península Ibèrica i les Illes Balears)<ref name="Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992.">Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.</ref><ref name="Bauchot, M.-L., 1987.">Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. Pàgs. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia</ref> i a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] oriental (des del sud de les [[illes Britàniques]] -rar-<ref name="Wheeler, A., 1992.">Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37</ref> fins al [[Senegal]] i el [[Gabon]],<ref name="Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010.">Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27</ref> incloent-hi les [[illes Açores]],<ref name="Gallagher, L.; Porteiro, F.; Dâmaso, C., 2006.">Gallagher, L.; Porteiro, F.; Dâmaso, C., 2006. Guia do consumidor dos peixes Açoreanos. Universidade dos Açores: Açores. 51, pictures pp. {{ISBN|972-8612-27-3}}</ref> Madeira,<ref name="Nunes, A., 1953.">Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.</ref> les [[illes Canàries]], [[Illa de São Tomé|São Tomé]]<ref name="Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999.">Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92.</ref> i [[Cap Verd]]).<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."/><ref name="Catalogue of Life"/>
L''''escórpora''', '''cap-roig''', '''escórpora de cap roig''', '''escórpora dels bruts''', '''escórpora groga''', '''escorpa''', '''gallineta''', '''polla d'alguer''', '''rascassa''', '''rascla''', '''rasclot''', '''roja''' (Balears), '''polla de mar'''<ref>[http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env TERMCAT] {{ca}}</ref> o '''escórpora barbuda''' (''Scorpaena scrofa'') és un peix de la [[família (biologia)|família]] dels [[escorpènids]]<ref>[http://taxonomicon.taxonomy.nl/TaxonTree.aspx?id=44913&tree=0.1 The Taxonomicon] {{en}}</ref> present a la [[Mediterrània]]<ref name="Galil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011.">Galil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011. Checklist of marine species in Israel. Compiled in the framework of the EU FP7 PESI project.</ref> (incloent-hi la costa de la Península Ibèrica i les Illes Balears)<ref name="Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992.">Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.</ref><ref name="Bauchot, M.-L., 1987.">Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. Pàgs. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia</ref> i a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] oriental (des del sud de les [[illes Britàniques]] -rar-<ref name="Wheeler, A., 1992.">Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37</ref> fins al [[Senegal]] i el [[Gabon]],<ref name="Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010.">Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27</ref> incloent-hi les [[illes Açores]],<ref name="Gallagher, L.; Porteiro, F.; Dâmaso, C., 2006.">Gallagher, L.; Porteiro, F.; Dâmaso, C., 2006. Guia do consumidor dos peixes Açoreanos. Universidade dos Açores: Açores. 51, pictures pp. {{ISBN|972-8612-27-3}}</ref> Madeira,<ref name="Nunes, A., 1953.">Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.</ref> les [[illes Canàries]], [[Illa de São Tomé|São Tomé]]<ref name="Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999.">Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92.</ref> i [[Cap Verd]]).<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."/><ref name="Catalogue of Life"/>


És capturada amb soltes, [[tresmall]]s, [[palangre]]s i [[bou (pesca)|bous]] d'arrossegament.<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."/>
És capturada amb soltes, [[tresmall]]s, [[palangre]]s i [[bou (pesca)|bous]] d'arrossegament.<ref name="Mercader i Bravo, Lluís, 2008."/>

Revisió del 20:31, 16 gen 2020

Aquest article tracta sobre el peix de roca. Si cerqueu el cap de les Illes Balears, vegeu «Cap Roig».
Infotaula d'ésser viuCap-roig
Scorpaena scrofa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198748 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereScorpaena
EspècieScorpaena scrofa Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Scorpaena lutea (Risso, 1810)
  • Scorpaena natalensis (Regan, 1906)
  • Scorpaenopsis natalensis (Regan, 1906)
  • Sebastapistes scorfa (Linnaeus, 1758)[2]

L'escórpora, cap-roig, escórpora de cap roig, escórpora dels bruts, escórpora groga, escorpa, gallineta, polla d'alguer, rascassa, rascla, rasclot, roja (Balears), polla de mar[4] o escórpora barbuda (Scorpaena scrofa) és un peix de la família dels escorpènids[5] present a la Mediterrània[6] (incloent-hi la costa de la Península Ibèrica i les Illes Balears)[7][8] i a l'Atlàntic oriental (des del sud de les illes Britàniques -rar-[9] fins al Senegal i el Gabon,[10] incloent-hi les illes Açores,[11] Madeira,[12] les illes Canàries, São Tomé[13] i Cap Verd).[14][2]

És capturada amb soltes, tresmalls, palangres i bous d'arrossegament.[14] En cas de picada, la seva punxada és veritablement dolorosa.[14]

Morfologia

Els exemplars més vells poden arribar als 50 cm de llargada[15] (encara que la mida més freqüent és de 30)[16] i 2.900 g de pes.[17]

  • Cos globós i voluminós.
  • Coloració vermellosa o taronja tacada de marró i negre més o menys intensament.
  • La regió cefàlica és mig cuirassada i plena d'espines.
  • Làmines cutànies repartides per tot el cos, incloent-hi la part inferior de la mandíbula.
  • 12 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal, i 3 espines i 5 radis tou a l'aleta anal.
  • Les espines de l'aleta dorsal, així com les de les ganyes, són molt fortes, esmolades i disponen de glàndules verinoses en la base.[14][18]

Ecologia

És una espècie d'aigua marina i salabrosa, demersal, no migratori i de clima subtropical (60°N-35°S, 26°W-36°E), el qual viu sobre fons de sorra, fang o roques entre els 20 i els 500 m de fondària[15] (normalment, fins als 150),[19] on passa força desapercebuda, tot esperant a l'aguait les seues preses.[14][18]

És un peix sedentari, el qual no fa gaires desplaçaments. En sentir-se en perill, aixeca lentament les espines dorsals en senyal d'avís, i poc després, emprèn la fugida amb un cop de cua.[14] Es nodreix de peixos, crustacis i mol·luscs.[14][18] L'aparellament ocorre entre els mesos de maig i agost.[14]

Referències

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824
  2. 2,0 2,1 2,2 Catalogue of Life (anglès)
  3. uBio (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. Galil, B.; Goren, M.; Mienis, H., 2011. Checklist of marine species in Israel. Compiled in the framework of the EU FP7 PESI project.
  7. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  8. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. Pàgs. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia
  9. Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37
  10. Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27
  11. Gallagher, L.; Porteiro, F.; Dâmaso, C., 2006. Guia do consumidor dos peixes Açoreanos. Universidade dos Açores: Açores. 51, pictures pp. ISBN 972-8612-27-3
  12. Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  13. Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pàgs. 68-69. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505
  15. 15,0 15,1 Eschmeyer, W.N. i L.J. Dempster, 1990. Scorpaenidae. Pàgs. 665-679. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  16. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  17. IGFA, 2001. Database of IGFA angling records until 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units
  18. 18,0 18,1 18,2 FishBase (anglès)
  19. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.

Vegeu també

Bibliografia

  • Anònim, 1997. Fish registrations within the museum database of the Vertebrate Section of the Royal Museum for Central Africa. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
  • Anònim, 2000. Fish collection database of the J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Fish collection database of the National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • Eschmeyer, W.N., 1990. Catalog of the genera of recent fishes. California Academy of Sciences, San Francisco, els Estats Units. 697 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Organisation for Economic Co-operation and Development, 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford, Anglaterra.
  • Randolph, S. i M. Snyder, 1993. The seafood list: FDA's guide to acceptable market names for seafood sold in interstate commerce. U.S. Government Printing Office, Washington DC, els Estats Units.
  • Rass, T. S., 1983. Fish. Vol. 4, Life of animals. V.E. Sokolov (ed.). Moscou: Prosveschenie. 575 p.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Sola, L., S. Cataudella i S.A. Stefanelli, 1978. I cromosomi di quattro specie di Scorpaenidae mediterranei (Pisces, Scorpaeniformes). Atti Accad. naz. Lincei Rc., Ser.VIII. 64(4):393-396.
  • Strømme, T., 1992. NAN-SIS: Software for fishery survey data logging and analysis. User's manual. FAO Comput. Inf. Ser. (Fish.) (4):1-103.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs