Figa

Figues.

La figa és el fruit de la figuera.

Descripció

És un fruit en una forma anomenada siconi que és exclusiva del gènere Ficus al qual pertany la figuera. Del punt de vista botànic un siconi és en realitat una agrupació de fruits els quals resten a l'interior de la figa i comuniquen amb l'exterior per una obertura basal anomenada ostiol. Té una forma més o menys de pera, la mida és molt variable en general fa de 3 a 8 cm de llarg. La pell és verdosa, morada o negra, segons les varietats. La figaflor o bacora és també una figa, la primera, i generalment la més grossa, que fan algunes figueres (anomenades bíferes) que fan figues en dos moments de l'any: als volts de Sant Joan i la tardor.

L'origen de totes les varietats de figuera és una mutació espontània i la posterior hibridació entre figueres mutants. De les llavoretes defecades pels ocells neixen figueres mascles (dites cabrafigueres, la infructescència de la qual, la cabrafiga, és dura i no comestible), figueres hermafrodites (semi-cabrafigueres), figueres femelles pures (les famoses figueres d'Esmirna, que han de ser caprificades fecundades amb un pol·len d'una cabrafiga, transportat per la vespa Blastophaga psenes) i finalment figueres femelles partenocàrpiques (totes les figueres cultivades a la mediterrània occidental, capaces de madurar les figues sense fecundació, com la bordissot negra, encara que normalment són fecundades per la vespa susdita i duen llavoretes fecundes). A California els agricultors que s'han endut estaques de les nostres figueres, les arrelen, els creixen unes bones figueres, els fan uns bons esplets de figues, però no tenen llavoretes i són molt insípides, ja que allà no hi viu la vespa necessària a llut pol·linització. Això fa que les figues maduren bé però l'absència de llavoretes els resta aroma i el típic gustet d'ametlla torrada quan els grans són esclafats per les dents dins la boca. Els enginyers agrònoms i els genetistes vegetals dels EUA han fet de tot per a obtenir figues amb llavoretes, fins i tot la introducció de la vespa, però han fet figa fins avui.

La figa petita, i especialment la figa verda, encara no madura ni acabada de créixer es diu figó (a Mallorca) o figa verda (en totes les regions catalanoparlants) i figa tabolla o tambollada (Alguer). Es diu tabollquan és mig madura; que ja comença a prendre color de maduresa (val.). A València es diu que la figa té color de donçaina quan és mig madura, que comença a tenir la pell moradenca. La figa ben madura es diu figa pansida i figa secallona/secallina o encara figa cóquera (a la Ribera d'Ebre).

Hi ha una cançó que es canta a Catalunya, i amb lleugeres variants a les Balears, que resumeix les condicions d'una figa saborosa: «La figa per ser madura | ha de tenir tres senyals: | clivellada, secallona | i picada de pardals». A Mallorca diuen que les condicions de la figa més bona són: coll de beata(un poc torçuda prop del capoll), llàgrima de viuda (el botonet de mel a l'ull) i vestit apedaçat (que sigui clivellada). Per la circumstància d'haver-se assecat o no, les figues es denominen figues tendres o verdes (les no assecades) i figues seques (les que han estat sotmeses a l'assecament). De les seques, que han estat assecades només al sol hom en diu figues des sol o figues verges (Mall.); les que han estat assecades dins forns s'anomenen figues forneres (Mall.); les que han estat exposades a la serena d'una o algunes nits, són les figues rosades (Tortosa, Vinaròs)

Varietats dels Països Catalans

Varietat de figues

Qui és afectat de menjar figues és dit figasser, figassaire o figater.

Les varietats de figues, que es distingeixen per l'època en què maduren o per les seves condicions de color, grossària i dolçor, tenen llur correspondència en una multitud de noms que les adjectiven, vet aquí les dels Països Catalans (llista en curs d'escriptura) :

Il·lustració de varietats balears

Pel que fa a l’àrea geogràfica de procedència, tenim les figues melenquines o figa mèlica, que eren les figues procedents de Màlica, nom antic de Màlaga i les burjassot o bordisssot, del terme valencià de Burjassot, alacantines, originàries d’Alacant (nom modificat en alagantines, galantines, cantines), napolitanes o politanes, les de Nàpols, argelines, les d’Alger (homonimitzades en angelines), figues de l'Empordà (a Mallorca).

• La figa, per a ser bona, n'ha de tenir tres senyals: cama-torta (= penjant), pansideta, pessigada dels pardals.

La figa per a estar al seu punt, ha de tindre tres detalls: que estiga ben madureta, ben clavilladeta i picadeta pel pardal

• La figa per a ser bona, ha de tindre tres senyals: pansideta, esgarradeta i picadeta de pardal (o: «...clavillada, bequeruda / rebecada i picada de pardals

La figa per a ser bona, ha de tindre tres senyals: pansideta, clivellada, i picada per un pardal

• La figa per a ser bona, ha de tindre tres senyals: clevillada, rebecada i picadeta de pardals.

La figa per a ser bona, ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada pels pardals.

• La figa, per a ser bona, ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i menjada pel pardal.
• La figa per a ser bona; ha de tindre tres senyals: pansideta, clivellada i picada per un pardal.
• La figa per a ser bona, ha de tindre tres senyals: ben negreta i pansideta i picada dels pardals.
• Una figa per a ser bona, ha de tenir tres senyals: crivellada, secallona i bequejada des pardals.
• La figa per a ser bona, ha de tindre tres senyals: madureta, macoqueta i tocadeta de pardal.
• La figa per a ser bona, ha de tindre tres senyals: pansideta, coquereta i picadeta dels pardals.
• La figa per a ser bona, ha de tindre el cul clevillat, partideta i tocadeta.
• La figa per a ser bona, ha de tenir tres senyals: bigarrada, gavatxona i picada de pardals.

• agostenca, figa d'agost (Alguer), figa ostenca (val.), figa bostenca (eiv.) (es fa en un segon esplet de certes figueres, i madura devers el mes d'agost i setembre)
• Acre o d'Acre (grossa, molsuda, de color vinós, de pell clivellada i gra vermell fosc; quan són seques, són blanques i de gust superior a les de Fraga; abunden poc (Camp de Tarr., Priorat, Ribera d'Ebre)
• alacantina, més vulgarment alagantina i galantina (figa petiteta, llarguera, rossa o blanquinosa, que madura pel mes d'agost i no és gaire estimada per a menjar-ne les persones, sinó més aviat per a donar als porcs. Mall.)
• albacor o albocor (es fa en dos esplets, un pel juliol i l'altre a la fi d'agost o al setembre, i és ben negra, grossa, llarguera, no molt bona. Mall.; n'hi ha de quatre classes: de molla vermella, de molla de meló, de molla blanca i ramona o del Beat Ramon. Manacor)
• alcudia (i no Alcúdia?)
• alenyana (mitjancera, blavosa i no gaire bona; n'hi ha de flors i d'agostenques. Porreres)
• alfarenca (petita, rogenca, molt tardana. Tortosa)
• algerina o d'Alger (Costitx), o figa angelina (Ariany) (no és gaire bona abans d'assecar-se, però seca es torna molt blanca i molt bona)
• bacora (negra, molt grossa, bona, i primerenca, madura pel juny. val.)
• de bacó (deformació del nom d'albacor o bacora, Penedès i Camp de Tarragona)
• bergunya (molt dolça, de les més primerenques del mes d'agost, i de vegades per Nadal encara n'hi ha; en fan especialment els pans de figa. Banyalbufar)
• blanca (verda per fora i blanca per dintre, grossa i prou bona; madura pel setembre; verda, en forma de baldufa. Alguer)
• blanca-llarga (variant de la blanca-poma?)
• blanca-poma (de color blanquinós i de la grossària d'una poma. Eiv.)
• blancacua o blanca cua o blancacoa
• blancal (és blanquinosa. Rosselló)
• blancassa (varietat de figa alacantina. Ariany)
• blanquella (Empordà), o figa blanqueta (val., bal.) (petita, rosseta, madura per l'agost)
• bordissot o de Burjassot (n'hi ha de negres i de blanques, són grosses, un poc aplanades, bones, i maduren entre l'agost i l'octubre. Les bordissots blanques formen la varietat anomenada també figues de Fraga, molt estimades)
• botana (és blanca. Rosselló) o butada (botada?) (verda, en forma de pera. és la mateixa? Alguer)
• botanda (grossa, rogenca fosca, no gaire bona, i fa dos espleits. Porreres)
• bufal (verda, esfèrica. Alguer)
• calderona (negra amb la molla vermella, de pell gruixada, no gaire bona, i madura pel setembre. Mall.)
• de cameta (menuda, llarguera, de color roig fosc, bona; madura entre agost i setembre. Pego, Alcoi, Alacant, Campello)
• capoll-curt (rodoneta i petita, amb molt poc capoll. Mall.)
• capoll-llarg (de capoll molt llarguer i sembla una carabasseta; no és gaire bona en no ésser per a assecar; madura per l'agost. Mall.)
• carabasseta (blanca groguenca amb ratlles verdes, grossa, bona)
• carlina (petitona, rodoneta, blanca, i madura pel juliolLlucmajor)
• catalana (bordissot blanc. Men.)
• cendrosa (grossa, dolça, de color verdós brut. Camp de Tarragona)
• coll de beata o coll de frare (semblant a la de coll de dama, mitjancera, un poc llarguera, negrosa, poc gustosa; madura devers el setembre o l'octubre. Mall.)
• coll de dama o coll de senyora (Rosselló, Empordà) (blanca o negra, amb el capoll llarg, la pell gruixada, i la molla molt vermella i dolça; és de les figues considerades com a millors)
• coll de dama negra o coll de senyora negra
• cocorella o cucarella (mitjancera, blanca, de gust fat, bona per a assecar; té la pell gruixuda. Mall.)
• concorrella (Tremp, Organyà) o cucurrella (Pla d'Urgell) (negra, petita, molt bona, i madura a mitjan agost)
• cucurella (primerenca i de color blanc o negre. Gandesa)
• corquellera (és negrenca, petita, i segons diuen, congria corcs. Palafrugell)
• cul de ruc (negra, grossa, bona; són les primeres que maduren i les darreres que se'n van. Pla d'Urgell)
• de bell cuiro (té la pela molt doble, és molt tardana i molt bona. Pla d'Urgell) o cuiro de porc (mateixa varietat? Alguer)
• geniva de mort (molt blanca. Camp de Tarr.)
• de goteta de la mel (verdosa, grossa i molt bona, i madura pel setembre. Camp de Tarr., Xàtiva, Alcoi)
• de Fraga (bordissot blanca, molt estimada)
• de mort (petita, de color groc esblaimat tant per fora com per dintre, i d'aspecte malaltís; són lletges, però molt dolces. Priorat)
• naueta (menuda, de pell rasposa, de color vermellós, i madura per l'agost. Patró, Sanet)
• de Pamis (blanca, grosseta, molt bona per a assecar. Pego)
• pic de murena o sarrona/serrona?
• pecadora (negra i la més poc fina. Organyà)
• del peçonet (petita, negra i molt dolça. Val.)
• pèl de bou (molt primerenca, amb la pell vermellosa, bona per als pòrcs. Mall.)
• de la pell verda (petita, verda, millor que la sejola i que la de coll de dama, i madura pel setembre. Solsona)
• de la pera (blanca i té la forma de pera. Costitx)
• perdigona (petita, de pell forteta, de color més o menys obscur i amb tot de pics morats, és molt bona i ve pel setembre. Priorat)
• de pit de reina (grossa, molt consemblant a la de coll de dama, però sempre negra. Camp de Tarr.)
• de pom (mitjancera, roja moradenca molt fosca, molt bona; madura pel juny i es fa a poms o apilotades algunes figues en el brot. Priorat)
• de porc o porquera (mitjancera o grossa, de color blanc o negre, de molsa aigualosa i fadenca, i es dóna als porcs. Mall.)
• de rei (petita, negra, no gaire bona. Massalcoreig)
• reneca (mitjancera, blanca o negra, tardana, no gaire bona. Mall.)
• del sent Jaume gran (grossa, verdosa, un poc aplanada, de cuiro molt gruixut, molt dolça, madura vers el setembre i l'octubre. Manacor)
• de Sant Joan nom valencià de les figues flors
• de tres-fan-càrrega (Camp de Tarr., Priorat), o de sis-fan-carga (Vimbodí) (molt grossa, cendrosa, primerenca i no gaire bona)
• d'ull de perdiu (negra, amb la molla vermella, grosseta i molt bona, madura pel setembre. Organyà, Solsona; blanca i petita. Gandesa; blanca o groga, esclafada, mitjancera o més aviat grossa, i molt bona, madura pel setembre. Cullera, Gandia; petita, verda blanquinosa amb un ull vermell i gros, madura per l'agost i setembre i bona per a assecar. Mall.)
• de bec de perdiu (rogeta, menuda, no gaire bona; madura pel setembre. Cast.)
• de la roca (verda blavosa fosca, no gaire grossa, tardana i de qualitat variable segons les localitats. Mallorca)
• de sa Font de Balafi (grossa, de color de plom, amb la pell molt gruixuda, i madura dins el setembre. Mall.)
• figa de Sant Joan (negra, en forma de pera, precoç. Alguer)
• deiana (mitjancera, verda, no gaire bona. Manacor)
• dolça (blavosa, de molla un poc vermellosa, de vegades dolenta. Mall.)
• de l'Empordà (grosseta, rodona, verdosa, bona, i madura devers el setembre i l'octubre. Llucmajor)
• d'En Sala (blanca i molt fineta. Urgellet)
• fartabelitre (Ribera d'Ebre) o afartapobles (Pla d'Urgell) (tardana, grosseta, gustosa, i abunda molt)
• Figa de la filera és grossa, blanca, primerenca, bona per a assecar (Mall.)
• Figa flor, figa de flor (Priorat, Ribera d'Ebre), o figa de Sant Joan (val., alg.) (del primer esplet de les figueres que en fan dos cada any, i madura devers el juny i juliol; cast. breva)
• frare-llec (té un cercle a mitjan lloc i és molt llarguera???. Empordà)
• gargeliga (figa rossa, molt bona, que madura entre juliol i agost. Pla d'Urgell)
• garrofala (forta, grosseta, ben vermella; madura pel juny, i el seu gust és d'una dolçor semblant a la de la garrofa. Priorat)
• gavatxona (petita, llargaruda, de color morat fosc. Camp de Tarr.)
• geganta (mitjancera o més aviat petita, i de color roig blanquinós. Mall.)
• hivernenca (Camp de Tarr., Mall.) o figa hivernesca (Alguer), hiversesca (Balears), o figa vernesca (Cast., Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Alcoi) (verda, mitjancera, o més aviat grosseta, i molt tardana, que madura entre el setembre i el novembre)
• d'hortella o de la tira (grossa, blanca, molt molsuda, de pell molt prima, de gust molt fi. Mall.)
• julia (i no Júlia?)
• julienca (negra, de gra blanc, madura a primers d'agost. Tortosa)
• de la llei (de color verd clar i de forma semblant a la de Burjassot, però de millor gust. Tortosa)
• llimonenca (cònica i de color groc. Mall.)
• llonga (Alguer)
• maca (negra, aplanada, precoç. Alguer)
• maellana (blanca verdosa, grosseta, de pell dura, de gust molt bo, sobretot si l'assequen; madura per l'octubre. Ribera d'Ebre, Maestr.)
• de la Mare de Déu de Lluc (semblant a les figues martinenques, grosseta. Mall.)
• marina (Alguer)
• martinenca (sol ésser negra, mitjancera, amb poc capoll, amb molta lletarada, i madura relativament tard; hi ha les varietats martinenca blanca i martinenca pintada. Mall.)
• martinenca (varietat diferent?. Alguer)
• masclenya (varietat de la figa alacantina, molt grossa i com inflada, de capoll prim i llarg. Mall.)
• modronya (negra, grossa, bona per assecar. Ariany)
• molla vermella (rodona, molt gruixuda i forta, bona per assecar. Ariany).
• morienca (ant.) (figa que procedia probablement de Múrcia)
• morada (igual que Murada?)
• morisca (grossíssima, verda negrosa per fora i blanca per dins, no gaire bona, ben primerenca, i sol destinar-se al bestiar. Mall. Mateixa varietat que Morada?)
• mugró (it. lacrima di latte. Alguer)
• napoletana, napolitana o poletana o boletana (Balears) (negra, grosseta i bona, i madura pel setembre i octubre; també n'hi ha de napolitanes blanques, però no són tan bones. val.)
• negra (es destina al sequer, perquè és millor seca que verda. Massalcoreig, Priorat, Gandesa, Pego) (varietat diferent? en forma de pera. Alguer)
• negra de Sant Joan (Alguer)
• negra rodona (Alguer)
• negrella (menuda, negra, gens bona si no és per als porcs; madura a l'agost. Alcoi).
• negreta (napolitana negra)
• oriola (groguenca)
• paratjal (Mall., Men.) o parejal (Cast.), paletjal (Rib. de Xúquer, Pego) (blanca o groga, de vegades amb ratlles verdoses o fosques, grossa, de pell prima i de molsa groguenca i aigualosa, en unes regions molt bona, en altres no tant) o parranjana/parrenjana (és la mateixa? it. castagnolo. Alguer)
• de porc o porquenya (mitjancera o grossa, de color blanc o negre, de molsa aigualosa i fadenca, i es dóna als pòrcs. Mall. També Figa de porc al Rosselló. Mateixa varietat?)
• porral o lloral, o sana
• roja (negra, de pericarpi gruixat i de molla rosada i sucosa; les primerenques són grosses i llargueres, i les agostenques són petites i rodones; totes són prou bones. Mall.)
• rogeta (menuda, vermella, bona, madura per l'agost.Alcoi, Gandia)
• rogisca [rotgisca] (negra, semblant a la figa roja, petita, molt forta; ve quan acaben de passar les figues flors. Mall.)
• sejola (negra, fluixa, no molt grossa, però bona, i madura pel setembre. Organyà, Solsona; petita, cendrosa, un poc groga, bona, i ve per l'agost. Priorat; vermella per dins i verda per fora, grossa, i la més bona de totes, i madura per l'octubre. Sta. Col. de Q.; primerenca, blanca verdosa, ampla i curta. Camp de Tarr.)
• sang de rossí (negra, grossa i bona, amb la molla molt vermella, i madura entre l'agost i el setembre. Val., Alcoi)
• sarró de pastor (verda, petita i de pell molt forta. Aguiló Dicc.)
• sarrona o sarronenca (color blavós obscur, i no gaire bona si no és seca (Mall.)
• secallina o sequinella (Rosselló)
• Figa segarrera o segarrenca (blanca i de pell molt gruixuda. Camp de Tarr.)
• de la senyora (verdosa o negra, de molla rosada i molt dolça, amb el cuiro gruixut, de forma rodona, i madura cap a l'octubre i novembre. Mall.)
• de set cotnes (de pell molt gruixuda. Manacor)
• rojal
• royal (Alguer)
• sitcel (Manacor) o sitcelis (Ariany), o xitxelis (Sancelles) o de set cels (St. Llorenç des C.) (verda i llarguera, una varietat de la de capoll blanc)
• tabaquera (de forma semblant a una tabaquera. Rosselló)
• tendral (mitjancera, blanca, molt bona, que madura a la primeria de setembre. Alcoi.)
• ull de perdiu (Alguer)
• vacal o bocal (molt grossa, primerenca, rossa, i no és bona més que per als porcs. Mallorca)
• verdal (petita, de pell espessa i verda, de carn o molla roja molt sucrada. És una de les primeres que maduren i que s'escreballen. Com que no suporten el transport, no es comercialitzen. Rosselló. Mallorca: mateixa varietat?)
• xereca (figa flor que, oberta i seca, s'aferra una amb l'altra formant un acop. Eiv.; figa que es fa més prest que les altres del mateix arbre, o sia, que és molt primerenca. Men; Figa flor (primerenca) produïda per una figuera que no en sol fer, de figues primerenques (Mall.). Sols fan normalment figues flors les figueres roges i les albacors; les figues flors d'altres figueres, si en fan cap, es diuen xerecs.)

Producció

Es fan en climes mediterranis fins a la muntanya mitjana. Als Països Catalans les figues havien estat el conreu dominant però després van ser en gran part substituïdes per altres fruiters. Eren molt conegudes i apreciades les de Fraga (Baix Cinca) i Morella (Els Ports). A les Balears és on actualment ocupen més extensió i dominen gran part del paisatge sobretot a Menorca i al nord de Mallorca. Turquia n'és el major productor mundial.

Components nutritius

La figa fresca conté al voltant del 80% d'aigua i un 20% de sucre mentre la figa seca té menys del 20% d'aigua i prop del 50% de sucre. Com la banana i el raïm és de les fruites amb més calories. Altres components són la Cradina (un ferment digestiu), àcid cítric i àcid màlic, vitamina A, B1, B2, B3 i C i ferro. És rica en minerals i fibra.

Gastronomia

Les figues es consumeixen en estat fresc i seques. Hom acopa les figues grosses cloent-les per la part molsosa, després d'haver-les badades o obertes del capoll fins a l'ull, a fi de posar-les a assecar al sol.

Són un dels ingredients de la dieta mediterrània tradicional. A l'antiga Grècia, les figues formaven part de la dieta dels atletes durant l'entrenament per als Jocs Olímpics. A l'antiga Roma hom deia que les millors figues venien d'Esmirna, on encara es cultiven figues.

Les figues seques han estat un àpat tradicional i molt pràctic per a pescadors, pastors i viatgers a la zona del mediterrani des de temps molt antics, car són molt nutritives i fàcils de conservar i transportar. Es poden premsar, prenent formes variades, com l'anomenat pa de figa i per fer productes de pastisseria i de confiteria, com el figat. Les figues seques es poden bullir o fer al vapor perquè es tornin més tendres abans de ser utilitzades en plats o pastissos.

Les figues també es poden fer servir com a ingredient d'alguns plats i per fer salses, melmelades i gelats.

Actualment hi ha cuiners que experimenten amb les figues en diversos plats i acompanyaments innovadors. Les figues fresques tallades a trossos també es poden fer servir com a ingredient d'amanides.

• 
  Pa amb melmelada de figa
• 
  Una mena de flaons de figa a Siracusa.
• 
  Figues confitades amb vi negre, foie gras, amanida de lletsons i pera.

Enllaços externs

• Aproximació a les varietats de figuera de la Vall d'Albaida, Julià Bordera Calatayud (estudi molt complet i il·lustrat)
• Bruschetta de figues i pernil
• Figues al forn
• Mató d'ovella amb figues i caramel de romaní
• Recepta de Gall dindi amb pa de figues