Revisió del 13:07, 18 nov 2019 (modifica) Herodotptlomeu (discussió \| contribucions) (enllaç) ← Edició anterior		Revisió del 12:30, 9 abr 2020 (modifica) (desfés) EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) m (Enllaços en català) Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
== Història == En [[1039]] Al-Mustaín conquereix la [[taifa de Saragossa]] i regna a tot [[Al-Tagr al-Ala]] (''la Frontera Superior''). El seu fill [[Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar]] heretà el reialme lleidatà, cedint el [[1050]], [[Camarasa]] i [[Cubells]] al [[comtat de Barcelona]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Bolòs \|nom=Jordi \|cognom2=Busqueta \|nom2=Joan J. \|títol=Territori i societat a l'Edat Mitjana: Història, arqueologia, documentació \|url=https://books.google.escat/books?id=VfZCBgAAQBAJ&pg=PA55&dq=balaguer+1105&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjfu8qI3KjJAhWEHT4KHS5LAe0Q6AEIXDAJ#v=onepage&q=balaguer%201105&f=false \|llengua= \|editorial=Universitat de Lleida \|data=1997 \|pàgines=54 \|isbn=8484097005}}</ref> i l'emirat li fou arrabassat pel seu germà [[Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir\|Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir]] de [[Emirat de Saraqusta\|Saraqusta]], qui en morir deixà l'emirat de Larida, amb els de [[taifa de Tortosa\|Turtuixa]] i [[Emirat de Dàniyya\|Dàniyya]], a [[Al-Múndhir Imad-ad-Dawla]], i a la seva mort en [[1090]] el regne passà al seu jove hereu [[Sulayman Sayyid-ad-Dawla]],<ref name="Ref">{{Ref-llibre \|cognom=Sancho i Planas \|nom=Marta \|títol=Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens \|url=https://books.google.escat/books?id=v9hbAENVYYEC&pg=PA77&dq=lleida+1102&hl=ca&sa=X&ved=0CCIQ6AEwAWoVChMIxsz4_OWjxwIViOcaCh38jAJa#v=onepage&q=lleida%201102&f=false \|llengua= \|editorial=Editorial UOC \|data=2011 \|pàgines=77 \|isbn=Editorial UOC}}</ref> el darrer dels [[Banu Hud]] a la ciutat,<ref name="Ref"/> que s'alià amb [[Berenguer Ramon II]], [[comte de Barcelona]], contra [[Rodrigo Díaz de Vivar\|el Cid]]. Posteriorment caigué en poder dels [[almoràvits]], i restà en mans de successius governadors saharians, el més conegut dels quals va ser [[Abu-Hilal]] (conegut també com a Avin-Hilet o Avifelel) que [[pactà una aliança]] amb [[Ramon Berenguer III]] el [[14 de novembre]] de [[1120]] a canvi d'evitar la caiguda de [[Larida]] en mans aragoneses i bloquejar el seu l'avanç cap al [[Mediterrani]], doncs avançaven a l'[[Aragó]] i [[Setge de Saraqusta (1118)\|conquerien Saraqusta]] el [[1118]]. [[Alfons el Bataller]], que aspirava a conquerir l'emirat, es va enutjar i va posar [[Setge de Larida (1122)\|setge a la ciutat]]{{sfn\|Soldevila i Zubiburu\|1962\|p=141}} el maig de [[1122]].{{sfn\|Soldevila i Zubiburu\|1962\|p=142}} == Bibliografia == * {{ref-publicació\| cognom= Martín Duque \| nom= Angel J. \|eellaçautor= \|article= Aragón y Navarra según el "Kitab ar-Rawd al mi tar", traducción y comentario \|url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2110867 \|publicació= Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses \|lloc= \|volum= 27 \|exemplar= \|data= '''1956''' \|pàgines= 247-258 \|issn= 518-4088 \|citació= \|ref= MARTIN-1956}} * {{Ref-llibre \|cognom=Soldevila i Zubiburu \|nom=Ferran \|títol=Història de Catalunya \|url=https://books.google.escat/books?id=b44fRo7VnkwC&pg=PA142&lpg=PA142&dq=lleida+1123&source=bl&ots=4hcKybM0lF&sig=-KzhABOotlJn6HNI0VhOjmE8M-0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijg9TY0qvLAhWBuBQKHbLTDmIQ6AEIXDAJ#v=onepage&q=lleida%201123&f=false \|llengua= \|editorial=Alpha \|data=1962 \|pàgines= \|isbn= \|ref=harv}} [[Categoria:Làrida]]

Emirat de Làrida: diferència entre les revisions

Emirat de Làrida (modifica)

Revisió del 12:30, 9 abr 2020

Menú de navegació

Cerca