Deir al-Zor: diferència entre les revisions
m Plantilla |
m Coherència terminològica en el si d'un mateix article |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
== Història == |
== Història == |
||
El territori va pertànyer a [[Accàdia]], [[Assíria]], [[Babilònia]], l'[[Imperi Persa]], [[Regne de Macedònia|Macedònia]], l'[[Imperi Selèucida]], [[Armènia]] i [[Roma]]. El seu nom antic fou ''Auzara'', que va derivar en ''Azuara''. Sota l'[[Imperi Romà]] fou un centre comercial al riu. Formà part del regne de [[Palmira]] per un temps estant dins els dominis de [[Zenòbia]]. Conquerida pels àrabs amb la resta de Síria, va agafar el nom d'al-Zor, i després Dayr al-Zor que vol dir "Convent dels Tamarits", segurament per un convent cristià; fou domini dels [[omeies]], [[abbàssides]], [[hamdànides]], |
El territori va pertànyer a [[Accàdia]], [[Assíria]], [[Babilònia]], l'[[Imperi Persa]], [[Regne de Macedònia|Macedònia]], l'[[Imperi Selèucida]], [[Armènia]] i [[Roma]]. El seu nom antic fou ''Auzara'', que va derivar en ''Azuara''. Sota l'[[Imperi Romà]] fou un centre comercial al riu. Formà part del regne de [[Palmira]] per un temps estant dins els dominis de [[Zenòbia]]. Conquerida pels àrabs amb la resta de Síria, va agafar el nom d'al-Zor, i després Dayr al-Zor que vol dir "Convent dels Tamarits", segurament per un convent cristià; fou domini dels [[omeies]], [[abbàssides]], [[hamdànides]], romans d'Orient, [[aiúbides]] i [[mamelucs]], i fou finalment destruïda pels mongols al {{segle|XIII}}. |
||
Reconstruïda pels otomans el [[1867]], fou capital d'un [[sandjak]] i més tard d'una ''[[muhafaza]]''. És famosa per haver estat punt clau en les matances del [[genocidi armeni]] del [[1915]]; un monument commemoratiu s'ha erigit a la ciutat en record dels fets.<ref>[http://www.armenian-genocide.org/Memorial.110/current_category.72/memorials_detail.html Monument i Complex commemoratiu a Deir ez-Zor]</ref> Després del període transitori que va seguir a la [[Primera Guerra Mundial]], i de ser part del Regne de Síria de Faisal, França va ocupar la ciutat el [[1921]] i hi va establir una guarnició important. Els francesos van construir un famós pont penjant a sobre del riu Eufrates el [[1930]] de 450 metres de llarg, acabat el [[1931]]. Els britànics van derrotar als francesos col·laboracionistes a prop de Deyr ez-Zor durant la campanya de Síria i del Líban del [[1941]], que va donar el poder al govern de l'anomenada França Lliure. El [[6 de setembre]] del [[2007]] Israel va bombardejar la zona per sospitar que hi havia materials nuclears de [[Corea del Nord]]. |
Reconstruïda pels otomans el [[1867]], fou capital d'un [[sandjak]] i més tard d'una ''[[muhafaza]]''. És famosa per haver estat punt clau en les matances del [[genocidi armeni]] del [[1915]]; un monument commemoratiu s'ha erigit a la ciutat en record dels fets.<ref>[http://www.armenian-genocide.org/Memorial.110/current_category.72/memorials_detail.html Monument i Complex commemoratiu a Deir ez-Zor]</ref> Després del període transitori que va seguir a la [[Primera Guerra Mundial]], i de ser part del Regne de Síria de Faisal, França va ocupar la ciutat el [[1921]] i hi va establir una guarnició important. Els francesos van construir un famós pont penjant a sobre del riu Eufrates el [[1930]] de 450 metres de llarg, acabat el [[1931]]. Els britànics van derrotar als francesos col·laboracionistes a prop de Deyr ez-Zor durant la campanya de Síria i del Líban del [[1941]], que va donar el poder al govern de l'anomenada França Lliure. El [[6 de setembre]] del [[2007]] Israel va bombardejar la zona per sospitar que hi havia materials nuclears de [[Corea del Nord]]. |
||
Revisió del 11:44, 24 maig 2020
دير الزور (ar)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| País | Síria | |||
| Governació | governació de Deir ez-Zor | |||
| Districte | Deir ez-Zor District (en)  | |||
| Subdistricte | Deir-ez-Zor Subdistrict (en) | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 271.800 (2018) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 210 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 051 | |||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
Dayr al-Zawr o Deir ez-Zor[1] és una ciutat de Síria, a la riba de l'Eufrates, capital de la governació de Deir ez-Zor; en turc Deyr-i Zor). És a 450 km de la capital del país, Damasc. Segons el cens de l'any 2004, tenia 239.000 habitants a la zona metropolitana.
Població i economia
La població cal suposar-la entre els 133.000 habitants (estimació de 1994) i els 230.000 (estimació 2002), i està situada a 193 metres sobre el nivell de la mar.
L'activitat principal tradicional fou l'agricultura però als darrers anys la trobada de petroli al desert sirià ha fet esdevenir a la ciutat un centre d'extracció, a més de l'explotació de mines de sal de roca. La ciutat disposa d'aeroport (al barri d'Al-Djafra, codi IATA DEZ) i facilitats turístiques (a 85 km al sud-est hi ha les restes de Dura Europos i a 120 km al sud-est les de l'antiga ciutat de Mari. La ciutat disposa d'un museu regional, un centre cultural, la universitat Al-Furat amb diverses facultats i altres establiments culturals.
Als voltants rurals, es troba una zona molt pròspera per a la cria de bestiar i hi ha cultius de cereals i cotó. Des del descobriment de petroli lleuger al desert de Síria, la ciutat de Deir ez Zor ha esdevingut un centre d'operacions de les empreses petrolieres, per a l'extracció del petroli.
Cultura
Aquesta ciutat era famosa pel pont penjant (en àrab: الجسر المعلق) que creua l'Eufrates, es va acabar de construir l'any 1927[2] i va ser destruït el 2 de maig de 2013 durant la Guerra Civil siriana.
A més s'explota el turisme, amb bones instal·lacions, a l'estil tradicional de la riba francesa, ofereix restaurants i hotels de 5 estrelles, Deir ez-Zor està situat a 85 km al nord-oest de les restes arqueològiques de Dura Europos i a 120 km al nord-oest de les restes de l'antiga ciutat de Mari, a prop de la ciutat hi ha mines de sal.
Història
El territori va pertànyer a Accàdia, Assíria, Babilònia, l'Imperi Persa, Macedònia, l'Imperi Selèucida, Armènia i Roma. El seu nom antic fou Auzara, que va derivar en Azuara. Sota l'Imperi Romà fou un centre comercial al riu. Formà part del regne de Palmira per un temps estant dins els dominis de Zenòbia. Conquerida pels àrabs amb la resta de Síria, va agafar el nom d'al-Zor, i després Dayr al-Zor que vol dir "Convent dels Tamarits", segurament per un convent cristià; fou domini dels omeies, abbàssides, hamdànides, romans d'Orient, aiúbides i mamelucs, i fou finalment destruïda pels mongols al segle xiii.
Reconstruïda pels otomans el 1867, fou capital d'un sandjak i més tard d'una muhafaza. És famosa per haver estat punt clau en les matances del genocidi armeni del 1915; un monument commemoratiu s'ha erigit a la ciutat en record dels fets.[3] Després del període transitori que va seguir a la Primera Guerra Mundial, i de ser part del Regne de Síria de Faisal, França va ocupar la ciutat el 1921 i hi va establir una guarnició important. Els francesos van construir un famós pont penjant a sobre del riu Eufrates el 1930 de 450 metres de llarg, acabat el 1931. Els britànics van derrotar als francesos col·laboracionistes a prop de Deyr ez-Zor durant la campanya de Síria i del Líban del 1941, que va donar el poder al govern de l'anomenada França Lliure. El 6 de setembre del 2007 Israel va bombardejar la zona per sospitar que hi havia materials nuclears de Corea del Nord.
Referències
- ↑ En àrab: دير الزور; armeni: Դեր Զոր; també Der Zor; el nom apareix com Dayr, Daiur, Deir, Deyr, l'article com al, el, ez, i az, i el nom final com Zor, Zör, Zur i Zawr
- ↑ http://www.syriatourism.org/index.php?module=subjects&func=viewpage&pageid=2278.
- ↑ Monument i Complex commemoratiu a Deir ez-Zor
Bibliografia
- R. Dussaud, Topographie historique de la Syrie, Paris 1927
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deir al-Zor |
- Síria turism (en àrab)
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina