Llengües eslaves orientals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Bot elimina espais sobrants |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula família lingüística}} |
{{Infotaula família lingüística}} |
||
Les '''llengües eslaves orientals''' són un grup d'idiomes ([[rus]], [[bielorús]], [[ruté]] i [[ucraïnès]])<ref>{{ref-llibre|cognom=Cubberley|nom=Roland Sussex; Paul|títol=The Slavic languages|lloc=Cambridge [u.a.]|editorial=Cambridge Univ. Press|any=2006|isbn=978-0-521-22315-7|edició=1a ed.}}</ref> |
Les '''llengües eslaves orientals''' són un grup d'idiomes ([[rus]], [[bielorús]], [[ruté]] i [[ucraïnès]])<ref>{{ref-llibre|cognom=Cubberley|nom=Roland Sussex; Paul|títol=The Slavic languages|lloc=Cambridge [u.a.]|editorial=Cambridge Univ. Press|any=2006|isbn=978-0-521-22315-7|edició=1a ed.}}</ref> de les llengües eslaves parlats a Europa de l'Est i Àsia. |
||
Aquests idiomes descendeixen de la llengua parlada al [[Rus de Kíev]] medieval i s'escriuen usant l'[[alfabet ciríl·lic]]. Sumen uns 348 milions de parlants. Presenten declinació de casos (nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental i locatiu), tot i que progressivament presenten construccions amb preposició que substitueixen determinats casos. |
Aquests idiomes descendeixen de la llengua parlada al [[Rus de Kíev]] medieval i s'escriuen usant l'[[alfabet ciríl·lic]]. Sumen uns 348 milions de parlants. Presenten declinació de casos (nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental i locatiu), tot i que progressivament presenten construccions amb preposició que substitueixen determinats casos. |
||
Revisió del 15:27, 28 maig 2020
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Nadius | 240.000.000 |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves | |
| Subdivisions | |
| rus ucraïnès belarús | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
Les llengües eslaves orientals són un grup d'idiomes (rus, bielorús, ruté i ucraïnès)[1] de les llengües eslaves parlats a Europa de l'Est i Àsia.
Aquests idiomes descendeixen de la llengua parlada al Rus de Kíev medieval i s'escriuen usant l'alfabet ciríl·lic. Sumen uns 348 milions de parlants. Presenten declinació de casos (nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental i locatiu), tot i que progressivament presenten construccions amb preposició que substitueixen determinats casos.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües eslaves orientals |
- ↑ Cubberley, Roland Sussex; Paul. The Slavic languages. 1a ed.. Cambridge [u.a.]: Cambridge Univ. Press, 2006. ISBN 978-0-521-22315-7.
