Pistoia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m netejant plantilla Projectes germans, paràmetre commons de WD
m Tipografia
Línia 5: Línia 5:
'''''Pistoria''''' fou el nom clàssic de la ciutat de Pistoia. Era una ciutat d'[[Etrúria]] a la part nord dels [[Apenins]] a la via entre ''[[Florentia]]'' i [[Lucca]] a uns 35 km de cadascuna. Fou una ciutat etrusca però no n'han quedat restes. Va passar als romans en època desconeguda i va esdevenir un municipi ordinari de segon ordre.
'''''Pistoria''''' fou el nom clàssic de la ciutat de Pistoia. Era una ciutat d'[[Etrúria]] a la part nord dels [[Apenins]] a la via entre ''[[Florentia]]'' i [[Lucca]] a uns 35 km de cadascuna. Fou una ciutat etrusca però no n'han quedat restes. Va passar als romans en època desconeguda i va esdevenir un municipi ordinari de segon ordre.


El [[62 aC]] [[Luci Sergi Catilina|Catilina]] que tenia a les seves forces a ''[[Faesulae]]'', va assabentar-se que la conspiració que havia planejat havia estat descoberta i es va traslladar a Pistoia amb intenció de fugir pels Apenins cap a la [[Gàl·lia Cisalpina]], però la retirada fou tallada per [[Metellus Celer]], i per l'altre costat s'acostava el cònsol [[C. Antonius]]; Catilina va decidir enfrontar-s'hi però fou derrotat completament a les muntanyes properes a Pistoria.
El [[62 aC]] [[Luci Sergi Catilina|Catilina]] que tenia a les seves forces a ''[[Faesulae]]'', va assabentar-se que la conspiració que havia planejat havia estat descoberta i es va traslladar a Pistoia amb intenció de fugir pels Apenins cap a la [[Gàl·lia Cisalpina]], però la retirada fou tallada per [[Metellus Celer]], i per l'altre costat s'acostava el cònsol [[C. Antonius]]; Catilina va decidir enfrontar-s'hi però fou derrotat completament a les muntanyes properes a Pistoria.


Pistoria és esmentada per [[Ammià Marcel·lí]] com una de les ciutats municipals del districte conegut per [[Túscia Annonària]].
Pistoria és esmentada per [[Ammià Marcel·lí]] com una de les ciutats municipals del districte conegut per [[Túscia Annonària]].

Revisió del 11:52, 4 gen 2021

Plantilla:Infotaula geografia políticaPistoia
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 56′ N, 10° 55′ E / 43.93°N,10.92°E / 43.93; 10.92
EstatItàlia
RegióToscana
Provínciaprovíncia de Pistoia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població89.309 (2023) Modifica el valor a Wikidata (378,16 hab./km²)
Geografia
Superfície236,17 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud65 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniJaume el Major Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Pistoia (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataAlessandro Tomasi Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal51100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0573 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT047014 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaG713 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.pistoia.it Modifica el valor a Wikidata

Pistoia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Toscana, província de Pistoia, amb prop de cent mil habitants.

Història

Pistoria fou el nom clàssic de la ciutat de Pistoia. Era una ciutat d'Etrúria a la part nord dels Apenins a la via entre Florentia i Lucca a uns 35 km de cadascuna. Fou una ciutat etrusca però no n'han quedat restes. Va passar als romans en època desconeguda i va esdevenir un municipi ordinari de segon ordre.

El 62 aC Catilina que tenia a les seves forces a Faesulae, va assabentar-se que la conspiració que havia planejat havia estat descoberta i es va traslladar a Pistoia amb intenció de fugir pels Apenins cap a la Gàl·lia Cisalpina, però la retirada fou tallada per Metellus Celer, i per l'altre costat s'acostava el cònsol C. Antonius; Catilina va decidir enfrontar-s'hi però fou derrotat completament a les muntanyes properes a Pistoria.

Pistoria és esmentada per Ammià Marcel·lí com una de les ciutats municipals del districte conegut per Túscia Annonària.

Al segle iv fou seu d'un bisbe. Va passar als ostrogots i als longobards, sota els que fou una de les residències reials temporals. Després del 774 va passar als francs i el segle IX va quedar dins el Regne d'Itàlia. El comú es va afermar al segle xii, adquirint el poder el 1177. Les muralles es van construir poc després. La ciutat fou de predomini gibel·lí, però el 1254 fou conquerida per la güelfa Florència.

El 1325 va ser ocupada pel gibel·lí Castruccio Castracani senyor de Lucca i Pisa, però va morir el 1328 i els güelfs florentins la van recuperar. El 1401 la ciutat va acceptar formalment el domini florentí. Des de llavors va romandre en poder de Florència i estats successors.

Al segle XVI fou fàbrica de pistoles, que van agafar el nom de la ciutat.

Persones il·lustres