Qüestor: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 4: | Línia 4: | ||
Literalment el qüestor és "el que pregunta". La magistratura ja és esmentada a la llei de les dotze taules i probablement ja existia a la monarquia, amb la funció d'investigar casos de mort. Eren per tant una espècie de policies. |
Literalment el qüestor és "el que pregunta". La magistratura ja és esmentada a la llei de les dotze taules i probablement ja existia a la monarquia, amb la funció d'investigar casos de mort. Eren per tant una espècie de policies. |
||
Els primers qüestors magistrats van ser elegits vers el [[445 |
Els primers qüestors magistrats van ser elegits vers el [[445 aC]] i les seves funcions eren de contables i control del tresor públic (''aerarium''), i habitualment era un funció exercida per dues persones. |
||
Cap a l'any [[421 |
Cap a l'any [[421 aC]] hi havia quatre qüestors (tots [[patricis]]), dos d'ells, els ''quaestores aerarii'', exercien per delegació dels [[cònsol romà|cònsols]] l'administració del tresor públic; els altres dos, els ''quaestores militum'', eren els encarregats de la caixa militar, sent escollits en les assemblees per tribus (''[[Comicis tribunats|comitia tributa]]'') a proposta dels [[tribuns]] (però d'entre els patricis). La noblesa va intentar transferir el nomenament dels qüestors encarregats del tresor públic des dels cònsols a les assemblees per centúries (''[[Comicis centuriats|comitia centuriata]]''), però va fracassar i el seu nomenament va recaure en les ''comitia tributa'', que designaven també als qüestors militars. Al seu torn aquests van deixar de correspondre en exclusiva als patricis, i des d'aleshores per al càrrec de qüestor de l'exèrcit va poder ser elegit un plebeu. |
||
Dos qüestors més es van afegir el [[267 |
Dos qüestors més es van afegir el [[267 aC]] pel control dels tributs dels aliats italians. Al [[240 aC]] es van nomenar dos nous qüestors per als tributs de [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]]. |
||
Alguns estaven assignats al treball a la ciutat, mentre que altres eren destinats a servir als generals o als governadors a les províncies. Uns altres eren destinats a supervisar les finances militars. A l'administració de la ciutat els cònsols tenien prohibit delegar certes funcions, mentre que per a altres estaven obligats a designar legats. Així els cònsols havien de delegar els judicis civils, els assumptes criminals, l'administració del tresor i l'administració dels arxius públics, funcions que exercien els qüestors. |
Alguns estaven assignats al treball a la ciutat, mentre que altres eren destinats a servir als generals o als governadors a les províncies. Uns altres eren destinats a supervisar les finances militars. A l'administració de la ciutat els cònsols tenien prohibit delegar certes funcions, mentre que per a altres estaven obligats a designar legats. Així els cònsols havien de delegar els judicis civils, els assumptes criminals, l'administració del tresor i l'administració dels arxius públics, funcions que exercien els qüestors. |
||
Per ser qüestor calien deu anys d'experiència a l'exèrcit. Després de les reformes de [[Luci Corneli Sul·la]], el [[81 |
Per ser qüestor calien deu anys d'experiència a l'exèrcit. Després de les reformes de [[Luci Corneli Sul·la]], el [[81 aC]], l'edat mínima per a ser qüestor es va establir als 28 anys pels patricis i als 30 pels [[plebeus]], aquesta elecció els convertia automàticament en membres del senat. Els qüestors també supervisaven els jocs que organitzaven cònsols, pretors i edils. |
||
Amb seguretat es van nomenar més qüestors a mesura que les províncies es van incrementar. Sota Sul·la els qüestors eren vint, i sota Juli Cèsar van passar a quaranta. |
Amb seguretat es van nomenar més qüestors a mesura que les províncies es van incrementar. Sota Sul·la els qüestors eren vint, i sota Juli Cèsar van passar a quaranta. |
Revisió del 14:11, 4 gen 2021
| |||||
Organització social: | |||||
| |||||
Magistratures ordinàries | |||||
| |||||
Magistratures extraordinàries | |||||
| |||||
Càrrecs i honors | |||||
|
Els qüestors (quaestor) foren una magistratura electa de la República romana que supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris. El càrrec datava de l'època de la monarquia romana.
Literalment el qüestor és "el que pregunta". La magistratura ja és esmentada a la llei de les dotze taules i probablement ja existia a la monarquia, amb la funció d'investigar casos de mort. Eren per tant una espècie de policies.
Els primers qüestors magistrats van ser elegits vers el 445 aC i les seves funcions eren de contables i control del tresor públic (aerarium), i habitualment era un funció exercida per dues persones.
Cap a l'any 421 aC hi havia quatre qüestors (tots patricis), dos d'ells, els quaestores aerarii, exercien per delegació dels cònsols l'administració del tresor públic; els altres dos, els quaestores militum, eren els encarregats de la caixa militar, sent escollits en les assemblees per tribus (comitia tributa) a proposta dels tribuns (però d'entre els patricis). La noblesa va intentar transferir el nomenament dels qüestors encarregats del tresor públic des dels cònsols a les assemblees per centúries (comitia centuriata), però va fracassar i el seu nomenament va recaure en les comitia tributa, que designaven també als qüestors militars. Al seu torn aquests van deixar de correspondre en exclusiva als patricis, i des d'aleshores per al càrrec de qüestor de l'exèrcit va poder ser elegit un plebeu.
Dos qüestors més es van afegir el 267 aC pel control dels tributs dels aliats italians. Al 240 aC es van nomenar dos nous qüestors per als tributs de Sicília, Sardenya i Còrsega.
Alguns estaven assignats al treball a la ciutat, mentre que altres eren destinats a servir als generals o als governadors a les províncies. Uns altres eren destinats a supervisar les finances militars. A l'administració de la ciutat els cònsols tenien prohibit delegar certes funcions, mentre que per a altres estaven obligats a designar legats. Així els cònsols havien de delegar els judicis civils, els assumptes criminals, l'administració del tresor i l'administració dels arxius públics, funcions que exercien els qüestors.
Per ser qüestor calien deu anys d'experiència a l'exèrcit. Després de les reformes de Luci Corneli Sul·la, el 81 aC, l'edat mínima per a ser qüestor es va establir als 28 anys pels patricis i als 30 pels plebeus, aquesta elecció els convertia automàticament en membres del senat. Els qüestors també supervisaven els jocs que organitzaven cònsols, pretors i edils.
Amb seguretat es van nomenar més qüestors a mesura que les províncies es van incrementar. Sota Sul·la els qüestors eren vint, i sota Juli Cèsar van passar a quaranta.
August va rebaixar l'edat a 25 anys i va suprimir la seva elecció pels Comicis tribunats passant el nomenament al senat romà, excepte dos que eren nomenats directament per l'emperador (quaestores Augusti) que eren els encarregats financers dels afers de l'emperador i al temps eren missatgers.
Vegeu també
Magistratures romanes | |
Ordinàries: Qüestor - Edil - Tribú - Pretor - Cònsol - Censor - Promagistrat | |
Extraordinàries: Dictador - Magister equitum - Tribú consular - Triumvir - Decemvir |