Fares (Acaia): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
{{Infotaula geografia política}}
'''Fares''' (en [[grec antic]] Φαραί) era una ciutat d'[[Acaia]] que, segons [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]], va ser una de les dotze ciutats originals en les que es va dividir la regió quan hi van arribar els [[aqueus]]. Se situava a la vora del riu Pieros o Peiros.<ref name=":0">Pausànies. ''[[Descripció de Grècia]]''. VII, 6.1</ref> A l'Olimpíada 124 (285-281 aC) va ser una de les quatre ciutats que va restaurar la [[Lliga Aquea]].<ref>[[Polibi]]. ''Històries''. II, 41</ref> Pausànies també diu que era tributària de [[Patres]] per decisió d'[[August]]. Al mig de l'àgora hi havia l'[[Oracle d'Hermes]]. També hi havia una font, la "Font d'Hermes", amb peixos, que no es podien pescar perquè es considerava que estaven dedicats al déu. Vora la imatge d'Hermes hi havia trenta pedres quadrangulars que tenien els noms dels déus i les deesses, i eren adorades.<ref name=":0"/> Restes de la ciutat s'han trobat a la riba esquerra del riu Kamenitza, prop de Prevezó.
'''Fares''' ({{lang-grc|''Φαραί''}}, [[gentilici]] ''Φαραιεύς'', català ''fareu'')<ref>{{Ref-llibre |cognom=Alberich i Mariné |nom=Joan (dir.) |cognom2=Cuartero i Iborra |nom2=Francesc J. (dir.) |títol=[[Diccionari Grec-Català]] |editorial=[[Enciclopèdia Catalana]] - Fundació Institut Cambó |any=2015 |pàgina=1783 |isbn=9788441224223}}</ref> era una ciutat d'[[Acaia]] que, segons [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]], va ser una de les dotze ciutats originals en què es va dividir la regió quan hi van arribar els [[aqueus]]. Se situava a la vora del riu Pieros o Peiros.<ref name=":0">Pausànies. ''[[Descripció de Grècia]]''. VII, 6.1.</ref> A l'Olimpíada CXXIV (285-{{aC|281}}) va ser una de les quatre ciutats que va restaurar la [[Lliga Aquea]].<ref>[[Polibi]]. ''Històries''. II, 41.</ref> Pausànies també diu que era tributària de [[Patres]] per decisió d'[[August]]. Al mig de l'àgora hi havia l'[[Oracle d'Hermes]]. També hi havia una font, la "Font d'Hermes", amb peixos, que no es podien pescar perquè es considerava que estaven dedicats al déu. Vora la imatge d'Hermes hi havia trenta pedres quadrangulars que tenien els noms dels déus i les deesses, i eren adorades.<ref name=":0"/> Restes de la ciutat s'han trobat a la riba esquerra del riu Kamenitza, prop de Prevezó.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DP%3Aentry+group%3D8%3Aentry%3Dpharae-geo |consulta=27 de gener de 2021 |títol=Pharae |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 6: Línia 6:


{{ORDENA:Fares Acaia}}
{{ORDENA:Fares Acaia}}
[[Categoria:Ciutats d'Acaia]]
[[Categoria:Ciutats antigues d'Acaia]]

Revisió del 00:18, 28 gen 2021

Plantilla:Infotaula geografia políticaFares

Localització
Map
 38° 05′ N, 21° 43′ E / 38.08°N,21.72°E / 38.08; 21.72
EstatGrècia
Entitat territorial administrativaadministració descentralitzada del Peloponès, Grècia Occidental i les illes Jòniques
RegióGrècia Occidental
Unitat perifèricaPrefectura d'Acaia
MunicipiErymanthos Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Fares (grec antic: Φαραί, gentilici Φαραιεύς, català fareu)[1] era una ciutat d'Acaia que, segons Pausànies, va ser una de les dotze ciutats originals en què es va dividir la regió quan hi van arribar els aqueus. Se situava a la vora del riu Pieros o Peiros.[2] A l'Olimpíada CXXIV (285-281 aC) va ser una de les quatre ciutats que va restaurar la Lliga Aquea.[3] Pausànies també diu que era tributària de Patres per decisió d'August. Al mig de l'àgora hi havia l'Oracle d'Hermes. També hi havia una font, la "Font d'Hermes", amb peixos, que no es podien pescar perquè es considerava que estaven dedicats al déu. Vora la imatge d'Hermes hi havia trenta pedres quadrangulars que tenien els noms dels déus i les deesses, i eren adorades.[2] Restes de la ciutat s'han trobat a la riba esquerra del riu Kamenitza, prop de Prevezó.[4]

Referències

  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 1783. ISBN 9788441224223. 
  2. 2,0 2,1 Pausànies. Descripció de Grècia. VII, 6.1.
  3. Polibi. Històries. II, 41.
  4. Smith, William (ed.). «Pharae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 27 gener 2021].