Dèbora

santa Dèbora

Dèbora canta el seu càntic, per Gustave Doré, 1866
Biografia
Naixement	1204 aC altiplà
Mort	1144 aC (59/60 anys) Israel
Sepultura	Tomba de Dèbora a Quèdeix de Neftalí, prop de Kedesh (Malquià, Israel)
Jutgessa d'Israel
yahvistaa Profeta comparison of Judaism and Christianity (en)
Dades personals
Grup ètnic	Israelites
Religió	Mosaïsme
Activitat
Ocupació	jutgessa de pau
jutgessa, profetessa
Celebració	Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants
Festivitat	21 de setembre
Família
Cònjuge	Lapidoth

Segons la Bíblia, Dèbora (en hebreu דְּבוֹרָה Dəbôrāh) fou la quarta jutgessa d'Israel i l'única dona que ocupà aquest càrrec.

Després de la mort d'Ehud, Israel fou ocupada per un rei de Canaan, que s'instal·là a Hassor i hi dominà amb mà de ferro durant vint anys.

En aquells temps la jutgessa d'Israel era la muller del benjaminita Lapidot, anomenada Dèbora. Des de casa seva judicava les disputes entre les diferents tribus d'Israel.

Un dia, va ordenar al general israelita Barac que pugés al mont Tabor i l'ocupés amb l'ajut de deu mil individus de les tribus de Zabuló i Neftalí per parar una emboscada a les tropes invasores. El general es negà a obeir fins que ella els acompanyés, ja que donaria moral a les tropes.

En topar els dos exèrcits, els israelites van matar tots els enemics. Solament va escapar el general Sisserà, que s'escapolí de la batalla i s'amagà a casa d'Hèber, pertanyent als quenites. Resultà que, estant amagat entre unes mantes, l'esposa d'Hèber, Jael, li clavà una estaca i l'assassinà.

Amb la desfeta de l'exèrcit enemic, Israel recuperà la pau i la llibertat.

• 
  Gravat de 1553
• 
  Dèbora a la palmera, ca. 1900 per Jacques Joseph Tissot
• 
  Tomba anomenada de Dèbora o Barac, a Quèdeix de Neftalí

Precedit per: Xamgar

Jutgessa d'Israel

Succeït per: Gedeó

Vegeu també

• Llibre dels Jutges