Usuari:Lluismdies/proves: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
editant
Etiqueta: editor de codi 2017
editant
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 13: Línia 13:
Matilda Sarano Hadjes nasqué a [[Milà]] el 1939, en una família [[sefardita]] originària de [[Turquia]]. El seu avi Moshe Sarano havia nascut a [[Bergama]] el 1874, mentre que els seus pares, Alfredo Sarano i Diana Hadjes, eren tots dos originaris d'[[Aydin]], també a Turquia. Tot i que el seu pare va viure a [[Rodes]] fins el 1925, i la seva mare a [[Esmirna]] fins el 1938, després van emigrar tots dos a Itàlia, on es van casar aquest mateix any i es van instal·lar a la ciutat de [[Milà]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], la família es refugià a les muntanyes italianes per fugir de la persecució [[nazi]]. Després de la guerra, Matilda estudià a l'Escola Comunitària Jueva i també llengües a la [[Universitat Bocconi]] de Milà. El seu pare va ser Secretari de la Comunitat Jueva de Milà des del 1945 fins el 1969.<ref name="amiga">[http://www.sephardicstudies.org/sarano.html Friend of the Foundation: Matilda Koen-Sarano]</ref> Matilda es casà amb Aaron Koen i la parella feu la seva [[aliyà]] el 1960.<ref>[http://www.radiosefarad.com/la-guisendera-de-matilda-koen-sarano-en-judeoespanol-desde-el-cidicsef-de-buenos-aires/ “La guisendera” de Matilda Koen Sarano, en judeocastellà, des del CIDICSEF de Buenos Aires]. [[Radio Sefarad]]</ref>
Matilda Sarano Hadjes nasqué a [[Milà]] el 1939, en una família [[sefardita]] originària de [[Turquia]]. El seu avi Moshe Sarano havia nascut a [[Bergama]] el 1874, mentre que els seus pares, Alfredo Sarano i Diana Hadjes, eren tots dos originaris d'[[Aydin]], també a Turquia. Tot i que el seu pare va viure a [[Rodes]] fins el 1925, i la seva mare a [[Esmirna]] fins el 1938, després van emigrar tots dos a Itàlia, on es van casar aquest mateix any i es van instal·lar a la ciutat de [[Milà]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], la família es refugià a les muntanyes italianes per fugir de la persecució [[nazi]]. Després de la guerra, Matilda estudià a l'Escola Comunitària Jueva i també llengües a la [[Universitat Bocconi]] de Milà. El seu pare va ser Secretari de la Comunitat Jueva de Milà des del 1945 fins el 1969.<ref name="amiga">[http://www.sephardicstudies.org/sarano.html Friend of the Foundation: Matilda Koen-Sarano]</ref> Matilda es casà amb Aaron Koen i la parella feu la seva [[aliyà]] el 1960.<ref>[http://www.radiosefarad.com/la-guisendera-de-matilda-koen-sarano-en-judeoespanol-desde-el-cidicsef-de-buenos-aires/ “La guisendera” de Matilda Koen Sarano, en judeocastellà, des del CIDICSEF de Buenos Aires]. [[Radio Sefarad]]</ref>


Ja a [[Israel]], estudià Literatura italiana i Literatura i folclore judeoespanyol a la [[Universitat Hebrea de Jerusalem]]. L'estiu de 1979, Matilda Koen-Sarano participà en el seminari per a productors radiofònics en [[judeocastellà]], organitzat per l'emissora [[Kol Yisrael|Kol Israel]]. Això la va engrescar a escriure en aquesta llengua, recuperant tots els seus records i vivències de la seva infància en la que, de fet, és la seva [[llengua materna]]. La tasca que va emprendre fou entrevistar persones de diverses comunitats sefardites de tot el món, enregistrant centenars de contes i tradicions orals. A més, aquesta activitat la va introduir a l'activitat acadèmica com a investigadora. El seu primer llibre, producte d'aquestes primeres investigacions, fou un recull de contes tradicionals sefardites que va titular ''Kuentos del Folklor de la Famiya Djudeo-Espanyola'' ("Contes tradicionals de la família judeoespanyola"), que es va publicar el 1986 a [[Jerusalem]].<ref>[http://www.grijalvo.com/Matilda_Koen_Sarano/b_Matilda_curriculum_espanol.htm Currículum de Matilda Koen-Sarano]</ref>
Ja a [[Israel]], estudià Literatura italiana i Literatura i folclore judeoespanyol a la [[Universitat Hebrea de Jerusalem]]. L'estiu de 1979, Matilda Koen-Sarano participà en el seminari per a productors radiofònics en [[judeocastellà]], organitzat per l'emissora [[Kol Yisrael|Kol Israel]]. Això la va engrescar a escriure en aquesta llengua, recuperant tots els seus records i vivències de la seva infància en la que, de fet, és la seva [[llengua materna]]. La tasca que va emprendre fou entrevistar persones de diverses comunitats sefardites de tot el món, enregistrant centenars de contes i tradicions orals. A més, aquesta activitat la va introduir a l'activitat acadèmica com a investigadora. El seu primer llibre, producte d'aquestes primeres investigacions, fou un recull de contes tradicionals sefardites que va titular ''Kuentos del Folklor de la Famiya Djudeo-Espanyola'' ("Contes tradicionals de la família judeoespanyola"), que es va publicar el 1986 a [[Jerusalem]].<ref>[http://www.grijalvo.com/Matilda_Koen_Sarano/b_Matilda_curriculum_espanol.htm Currículum de Matilda Koen-Sarano]</ref> L'abril de 2009 publicà el seu llibre més recent, ''Kon bayles i kantes Sefaradis de dor en dor'' ("Amb balls i cançons sefardites de generació en generació).<ref>[http://www.salom.com.tr/news/detail/11744-El-ultimo-livro-de-Matilda-Koen-Sarano-Kon-bayles-i-kantes.aspx L'últim llibre de Matilda Koen-Sarano, “Kon bayles i kantes”] {{Wayback|url=http://www.salom.com.tr/news/detail/11744-El-ultimo-livro-de-Matilda-Koen-Sarano-Kon-bayles-i-kantes.aspx |date=20110719072209 }}, Şalom.</ref>


⚫
Matilda Koen-Sarano ha impartit classes de [[judeocastellà]] a la [[Universitat Ben-Gurion del Néguev]] des de 1996, i també un curs per a professors de la llengua, organitzat per l'Autoritat Nacional del Ladino, a [[Jerusalem]], des de 1998. També és cap de redacció del noticiari en judeocastellà de la ràdio [[Kol Yisrael|Kol Israel]].<ref name="amiga"/><ref>[http://www.sefaradinfo.org/Home/livres/notes-de-lecture/l-anthologie-de-comedies-judeo-espagnoles-de-matilda-koen-sarano L’anthologie de comédies judéo-espagnoles de Matilda Koen-Sarano].</ref>
En abril de 2009 publicó su libro más reciente, “Kon bayles i kantes, Sefaradis de dor en dor” (Con bailes y canciones, sefardíes de generación en generación).<ref>[http://www.salom.com.tr/news/detail/11744-El-ultimo-livro-de-Matilda-Koen-Sarano-Kon-bayles-i-kantes.aspx El ultimo livro de Matilda Koen-Sarano “Kon bayles i kantes”] {{Wayback|url=http://www.salom.com.tr/news/detail/11744-El-ultimo-livro-de-Matilda-Koen-Sarano-Kon-bayles-i-kantes.aspx |date=20110719072209 }}. [[Şalom]] {{lad}}</ref>

⚫
Koen-Sarano ha impartido clases de [[Judeoespañol]] en la [[Universidad Ben-Gurión del Néguev|Universidad Ben-Gurion del Néguev]] desde 1996 y además, ha impartido un curso para profesores de Judeoespañol, organizado por la [[Autoridad Nacional del Ladino|Autoridad Nacional del Ladino y su Cultura]], en [[Jerusalén]], desde 1998. También, es la [[Redactor jefe|redactora jefe]] del noticiero en Judeoespañol de la radio [[Kol Yisrael|Kol Israel]]<ref name="amiga"/><ref>[http://www.sefaradinfo.org/Home/livres/notes-de-lecture/l-anthologie-de-comedies-judeo-espagnoles-de-matilda-koen-sarano L’anthologie de comédies judéo-espagnoles de Matilda Koen-Sarano]. {{fr}}</ref>


== Obra ==
== Obra ==

Revisió del 18:45, 11 abr 2021

es:Matilda Koen-Sarano

en:Matilda Koen-Sarano

Infotaula de personaLluismdies/proves
Fitxer:Títol
Peu d'imatge.

Títol &

Infotaula de personaLluismdies/proves

Matilda Koen-Sarano (en hebreu, מתילדה כהן-סראנו; nascuda Matilda Sarano Hadjes; Milà, 1939) és una escriptora israeliana, nascuda a Itàlia de pares jueus procedents de Turquia. És una de les escriptores més conegudes en judeocastellà, tot i que també escriu en italià i en hebreu.

Biografia

Matilda Sarano Hadjes nasqué a Milà el 1939, en una família sefardita originària de Turquia. El seu avi Moshe Sarano havia nascut a Bergama el 1874, mentre que els seus pares, Alfredo Sarano i Diana Hadjes, eren tots dos originaris d'Aydin, també a Turquia. Tot i que el seu pare va viure a Rodes fins el 1925, i la seva mare a Esmirna fins el 1938, després van emigrar tots dos a Itàlia, on es van casar aquest mateix any i es van instal·lar a la ciutat de Milà. Durant la Segona Guerra Mundial, la família es refugià a les muntanyes italianes per fugir de la persecució nazi. Després de la guerra, Matilda estudià a l'Escola Comunitària Jueva i també llengües a la Universitat Bocconi de Milà. El seu pare va ser Secretari de la Comunitat Jueva de Milà des del 1945 fins el 1969.[1] Matilda es casà amb Aaron Koen i la parella feu la seva aliyà el 1960.[2]

Ja a Israel, estudià Literatura italiana i Literatura i folclore judeoespanyol a la Universitat Hebrea de Jerusalem. L'estiu de 1979, Matilda Koen-Sarano participà en el seminari per a productors radiofònics en judeocastellà, organitzat per l'emissora Kol Israel. Això la va engrescar a escriure en aquesta llengua, recuperant tots els seus records i vivències de la seva infància en la que, de fet, és la seva llengua materna. La tasca que va emprendre fou entrevistar persones de diverses comunitats sefardites de tot el món, enregistrant centenars de contes i tradicions orals. A més, aquesta activitat la va introduir a l'activitat acadèmica com a investigadora. El seu primer llibre, producte d'aquestes primeres investigacions, fou un recull de contes tradicionals sefardites que va titular Kuentos del Folklor de la Famiya Djudeo-Espanyola ("Contes tradicionals de la família judeoespanyola"), que es va publicar el 1986 a Jerusalem.[3] L'abril de 2009 publicà el seu llibre més recent, Kon bayles i kantes Sefaradis de dor en dor ("Amb balls i cançons sefardites de generació en generació).[4]

Matilda Koen-Sarano ha impartit classes de judeocastellà a la Universitat Ben-Gurion del Néguev des de 1996, i també un curs per a professors de la llengua, organitzat per l'Autoritat Nacional del Ladino, a Jerusalem, des de 1998. També és cap de redacció del noticiari en judeocastellà de la ràdio Kol Israel.[1][5]

Obra

Libros de cuentos

  • Kuentos del folklor de la famiya djudeo-espanyola + kaseta de kuentos. Kana, Jerusalén, 1986 (judeocastellà)(hebreu)
  • Djohá ke dize?, Kana, Jerusalén, 1991 (judeocastellà)(hebreu)
  • Konsejas i konsejikas del mundo djudeo-espanyol, Kana, Jerusalén, 1994 (judeocastellà)(hebreu)
  • Lejendas i kuentos morales de la tradisión djudeo-espanyola, Nur, Jerusalén, 1999. (judeocastellà)(hebreu)
  • Sipuré Eliau Anaví, kon notas de Shifra Safra, Midrashiat Amalia, Jerusalén, 1993-4 (judeocastellà)(hebreu)
  • De Saragoza a Yerushaláyim, Ibercaja, Zaragoza, 1995
  • Storie di Giochà, en dos ediciones: una para escuelas (1991) y otra para el público en general. Sansoni, Firenze, 1990 (italià)
  • Le storie del re Salomone. Sansoni, Firenze, 1993. (italià)
  • King Solomon and the Golden Fish, kon notas sientífikas de Reginetta Haboucha, Wayne State University Press, Detroit, Míchigan, 2004. (anglès) (judeocastellà)
  • Ritmo antiko, poezías i kantigas, Edisión de la Autora. Jerusalén, 2005 (judeocastellà)(hebreu)
  • Por el plazer de kontar - Kuentos de mi vida. Selection of stories. Nur Afakot. Jerusalén, 2006. (judeocastellà)
  • Kuentos salados djudeo-espanyoles, Editorial Capitelum, Valencia, 2000. (judeocastellà)
  • Folktales of Joha, Jewish Trickster. Translation to by David Herman, Jewish Publication Society, Philadelphia 2003. (anglès)(judeocastellà)
  • El kurtijo enkantado, Kuentos populares djudeo-espanyoles. Nur Hafakot, Jerusalén, 2003. (judeocastellà)(hebreu)
  • Kuentos del bel para abasho” Kuentos djudeo-espanyoles, Ed. Shalom, Estambul, 2005. (judeocastellà)
  • Kon bayles i kantes, Sefaradis de dor en dor. Estambul, 2009. (judeocastellà)
  • Vejés liviana, kuentos djudeo-espanyoles. Nur Hafakot, Jerusalén, 2006. (judeocastellà)(hebreu)

Diccionarios

  • Diksionario Ebreo-Djudeo-Espanyol (Ladino), Djudeo-Espanyol (Ladino)-Ebreo. Zak, Jerusalén, (2010). (judeocastellà)(hebreu)

Audiolibros

  • Viní kantaremos, koleksión de kantes djudeo-espanyoles, Edisión de la Autora, Jerusalén, 1993. Tresera edisión 2003, kuartena edisión 2006.
  • C.D.s Jewish Ladino Songs, Hataklit, Ramat-Gan, 1993 (five stories in Ladino) Narration by Matilda Koén-Sarano, music by Hayim Tsur. *C.D. Nostaljía, Hataklit, Ramat-Gan, 1995 (18 stories in ladino. Narration by Matilda Koén-Sarano, music by Hayim Tsur.
  • C.D. Sefaradís de dor en dor (las kantigas de la komedia muzikal), narrated by Matilda Koén-Sarano; music by Hayim Tsur. Hataklit, 1999.
  • C.D. Di ke no es tadre, 14 new stories in Ladino. Narró Matilda Koén-Sarano, música de Avraham Reuveni. Jerusalén, 2002.
  • Guerta muzikal: Koleksión de piesas muzikales djudeo-espanyolas, (Sefaradís de dor en dor, Music Comedy and Radio adaptation; Maridos i mujeres, Mil i un Djohá, El novio imajinario i Tres ermanikas). Matilda Koén-Sarano, Moshé Bahar, Hayim Tsur and Avraham Reuveni. Jerusalén, 2002. (judeocastellà)

Guiones

  • Sefaradís de dor en dor, music soap opera. Music by Hayim Tsur. Israeli Ministry for Education and Culture, Jerusalén. 1997. Adapted for the Radio in 1999.
  • Mil i un Djohá, komedia muzikal (múzika de Hayim Tsur), Edisión de la Autora, Jerusalén1998.
  • Maridos i mujeres, radio soap opera in 12 sketches, music by Hayim Tsur, Edisión de la Autora. Jerusalén, 2000.
  • Tres ermanikas, komedia radiofónika, music of Hayim Tsur, Edisión de la Autora. Jerusalén, 2000 (in Ladino). Adaptado en una obra en 2004.

Material didáctico para cursos

  • Tabelas de verbos en Djudeo-Espanyol (Ladino), Ed. de la Autora. Jerusalén, 1999.

Referencias

  1. ↑ 1,0 1,1 Friend of the Foundation: Matilda Koen-Sarano
  2. ↑ “La guisendera” de Matilda Koen Sarano, en judeocastellà, des del CIDICSEF de Buenos Aires. Radio Sefarad
  3. ↑ Currículum de Matilda Koen-Sarano
  4. ↑ L'últim llibre de Matilda Koen-Sarano, “Kon bayles i kantes” Arxivat 2011-juliol-19 a la Wayback Machine., Şalom.
  5. ↑ L’anthologie de comédies judéo-espagnoles de Matilda Koen-Sarano.

Enlaces externos

Plantilla:NF

Referències

[1]

Enllaços externs

  • &


[[Categoria:<--Categoria-->]]

  1. ↑ «[? ?]».  ?, ?. [Consulta: ?].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Lluismdies/proves&oldid=26948748»